Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de març de 2005

La història de les històries (I)

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

La història de les històries (I)
La història de les històries (I)

Estampes cambrilenques / Març de 2005

La història de la família, d’un poble, d’una comarca o de tota una nació, especialment la primera, poden ser contades a viva veu, com ho feien els nostres besavis, en un temps amb pocs llibres i en què, a més, hi havia manca de lectors, ja que l’analfabetisme era a l’ordre del dia, i així a molta gent els llibres no els deien res.

Del que sí que volem parlar és dels llibres editats i que tenen com a tema alguns dels molts aspectes que poden referir-se a Cambrils

Com que no se’n sentia la necessitat, a les cases hi havia pocs llibres o cap i les biblioteques públiques només eren a les grans ciutats. A més, en moltes famílies, a la canalla, quan tenien nou o deu anys, els pares ja els ensenyaven a treballar i l’escola es deixava. D’altra banda, l’estat tampoc es preocupava gaire de l’ensenyament: les escoles eren a llocs infectes i els mestres, amb sous de misèria, s’havien d’espavilar cercant feines complementàries per arribar a cap de mes. Diem això en termes generals perquè, sens dubte, podien haver-hi excepcions.

De totes maneres, no parlarem de la història del llibre, que, amb els anys, va anar canviant de forma i de matèria, des del papir fins als fulls de paper, passant pels pergamins. El llibre, com l’entenem ara, el podem datar del segle XVI. Del que sí que volem parlar és dels llibres editats i que tenen com a tema alguns dels molts aspectes que poden referir-se a Cambrils.
Certament, en aquesta perspectiva, Cambrils pateix d’una pobresa inimaginable.

Tenim coneixement de pobles molt més petits que el nostre, volem dir demogràficament, que ja al segle XIX tenen llibres editats sobre la història local o sobre altres aspectes com cultius, biografies, peculiaritats o d’altres matèries, mentre que Cambrils era orfe total, si trèiem l’opuscle, amb prou feines se’n pot dir llibre, editat per Salvador Rovira i Clot l’any 1886, amb el títol Opúsculo histórico de la villa de Cambrils, que fa un brevíssim resum històric i d’algun altre aspecte de la població.

No es tracta d’una gran obra, però és l’única cosa que tenim del segle xix. Així vam anar vegetant fins ben entrat el segle xx, quan, l’any 1932, mossèn Ramon Quintana, llavors vicari i capellà de la casa del Sagrat Cor de la comunitat de La Salle, va escriure el llibre La Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonçaga amb motiu de les noces d’argent d’aquesta popular entitat catòlica cambrilenca. Un llibre que com a novetat va tenir una gran difusió. Van anar passant anys i la cosa no millorava. Trenta-tres anys es van escórrer des del llibre de mossèn Quintana quan va aparèixer un llibret, petit en format, però molt substanciós, El setge de Cambrils l’any 1640, de Josep Iglésies, un historiador famós al nostre país que va treballar moltíssim investigant i escrivint, donant a conèixer els fets més notables de la història de Catalunya.

Fins aquí va arribar la miseriosa aportació escrita sobre Cambrils. A partir de l’any 1985 l’Ajuntament va decidir convocar els Premis d’Assaig «Vila de Cambrils», que van despertar la il·lusió de molts escriptors, professionals alguns, lletraferits uns altres, per decidir-se a publicar treballs sobre la vida cambrilenca reflectint-ne caires inèdits o força desconeguts fins al moment.

  • Va iniciar la tongada Laureà Pagarolas amb Els Gimbernat i el Cambrils del segle XVIII aparegut l’any 1985.
  • L’any següent, el 1986, es va publicar Senyoria i població al camp de Tarragona: la Vila de Cambrils (segles XII-XVII) de Carles Maristany, un dels llibres més complets que hem vist a la nostra ciutat.
  • El mateix any va aparèixer el meu llibre La Mare de Déu del Camí i el seu santuari, que va esgotar-se en pocs mesos i del qual es va fer una segona edició l’any següent, el 1987.
  • Aquest mateix any va publicar-se El sexenni revolucionari a la vila de Cambrils, de Josep Bertran i Cuders
  • També el 1987 va veure la llum El mar de la Frau, de Ramon Gomis.
  • Evolució socioeconòmica de Cambrils, de Montserrat Esporrín i Pons, va ser un llibre publicat el 1988
  • Bertran i Cuders repetia experiència l’any 1989 amb Cambrils, dictadura i república.

El 1990 s’encetava una nova dècada que incrementaria encara més l’aportació bibliogràfica sobre Cambrils. Cada dia gent més preparada s’atrevia a escriure sobre temàtica local i, així, aquest any van aparèixer dos llibres: El terme de Cambrils a l’antiguitat, de Jaume Massó i Carballido, i El llarg camí d’un poble, de Josep M. Vidal i Mas.

També l’any 1991 es van publicar dos llibres nous: Història gràfica de Cambrils de Ramon Ortiga i Vidal i Vocabulari dels pescadors cambrilencs del filòleg Josep Lluís Savall. Bertran i Cuders estrenava l’any 1992 amb un nou llibre, Aspectes socioeconòmics del segle XIX i inicis del XX, i aquest mateix any apareixia La gent de mar de Cambrils (segle XVIII), de Salvador J. Rovira, i encara un tercer, Els carrers de la Vila, que jo mateix vaig escriure.

El 1993 va veure l’aportació de Pere Martí i Castells amb el llibre Una història viscuda. Van passar un parell d’anys fins que el 1995 es va publicar Estudi de la població de la Vila de Cambrils (1950-1993), de Joan Mas i Manuel Ortega i, el mateix any, Viatge per la mar de la Frau de Ramon Gomis. De tot i més, de Ferran Vidiella i Gené, es va publicar el 1997, i el llibre Del Sindicat d’ahir a la Cooperativa d’avui, de Josep M. Siuró i Salvadó, publicat l’any 1999, va cloure el segle XX.

El nou any, que, a més, encetava mil·lenni, va començar amb bon peu i es van publicar dos llibres: Un segle d’arrels lassal·lianes a Cambrils, del qual jo mateix vaig ser l’autor, i una obra cabdal per al coneixement del nostre municipi, Onomàstica de Cambrils i el seu terme municipal, de la filòloga Montserrat Vidiella i Recasens. Era l’any 2000.

El 2001 van sortir publicats dos llibres més: La vil·la romana de la Llosa, de Jaume Massó i Carballido, i Del sargit a l’armat dels arts de pesca, de M. Teresa Muntanya. No hi va haver publicacions el 2002, però sí l’any 2003 per partida doble: El franquisme a Cambrils, de Josep Bertran i Cuders, i Habitatge i convivència al Baix Camp, d’Ignasi Martí. Aquest mateix autor publicava, el 2004, Cambrils, i la història de les històries s’acaba amb 250 anys d’Història, escrit per mi mateix en la commemoració de la fundació, l’any 1754, de la Congregació de la Puríssima Sang, de la parròquia de Santa Maria de Cambrils.

Comencem, doncs, a estar servits, i llegint, llegint, no tenim excusa pel desconeixement de l’espai que ens ha vist néixer o en el qual residim per la circumstància que sigui i... esperem que la vena no s’esgoti.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article