Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de febrer de 1996

Cambrils als llibres (II)

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Febrer de 1996

Una mica com a complement als premis d’assaig, també l’Ajuntament va crear els «Quaderns d’estudi i divulgació» que, tot i no tenir la categoria de llibres, s’ocupen d’un tema monogràfic que desenvolupen a bastament. Fins al moment present n’han sortit cinc:

  • Llengua i nació a l’entorn del Mil·lenari, de Pere Navarro i Gòmez, Cambrils, 1990.
  • La intervenció arqueològica en els jardins de l’ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils, d’Andreu Muñoz Melgar, Tarragona, 1991.
  • Els carrers de la Vila, de qui signa, Tarragona, 1992.
  • Estudi de la població de la vila de Cambrils (1950-1993), de Joan Mas i Manuel Ortega, Cambrils, 1995
  • El jaciment neolític de Vilagrassa. Cambrils (Baix Camp), de Maria Adseries Sans i Ester Ramon Sariñena, Cambrils, 1996.

Sortint ja de les col·leccions hem de fer esment de diferents llibres que han anat apareixent al llarg dels anys amb temes distints. Hem d’esmentar en primer lloc La Congregació de Maria Immaculada i de Sant Lluís Gonçaga de la Vila de Cambrils (1907-1932) de Mn. Ramon Quintana, Tarragona, 1932, escrit amb motiu de les noces d’argent de la Congregació Mariana local i que és tot un historial de la institució que va aplegar la gran majoria del jovent de Cambrils la primera meitat del nostre segle i especialment els vint-i-cinc anys referits.

«Los delfines del Presidente» és una novel·la de política-ficció, l’argument de la qual desenvolupa la teoria que, després de les dictadures de Primo de Rivera i Franco, una tercera dictadura s’esdevindrà a l’estat espanyol abans de concloure el segle XX i el futur dictador serà nascut a Cambrils

Ja més cap aquí, El setge de Cambrils l’any 1640 de Josep Iglésies, Barcelona, 1967, i El vocabulari dels pescadors de Cambrils de Josep Lluís Savall Rom, Reus, 1991, i també els llibres del Ramon Gomis El mar de la Frau, de Salou a Cambrils, Tarragona, 1987, i Barques i fogons, Tarragona, 1990, amb capítols dedicats a la nostra mar, les nostres pesqueres, la nostra cuina i el darrer amb un extens glossari de Josep Lluís Savall que inclou el vocabulari mariner i els noms de peixos, crustacis i mol·luscs.

No cal dir que, parcialment, hi ha molts llibres d’història, geografia i costums que contenen fets i episodis d’alguna manera relacionats amb la nostra vila. En l’aspecte històric hem de remarcar la Historia de los movimientos y separación de Cataluña, de Francisco Manuel de Melo (1645), llibre del qual amb el nom de Guerra de Cataluña se’n va fer una nova edició a Barcelona l’any 1969. Sobre el mateix tema, la història del setge de Cambrils, cal fer esment del llibre de Mn. Josep Sanabre, La acción de Francia en Cataluña, que assenyala l’enorme repercussió política que van tenir els fets esdevinguts a Cambrils el desembre del 1640.

En la llista sobre temàtica històrica hem de posar-hi també el llibre (volum IV) Els castells catalans, Barcelona, 1973, que tracta de les muralles i torres de defensa del poble, i també Cartas de población y franquícia de Cataluña, del professor Josep M. Font i Rius, Madrid, 1969, que tracta tota la documentació reial en el temps del poblament de Cambrils en els segles XII i XIII. Els sentinelles d’Aragó és un llibre del professor Edward Cooper, Londres, 1994, escrit en anglès, que estudia també les torres i fortificacions de Cambrils.

En l’aspecte novel·lístic hem de fer esment de l’obra Los delfines del Presidente de Víctor Salmador, Barcelona, 1978. Es tracta d’una novel·la de política-ficció, l’argument de la qual desenvolupa la teoria que, després de les dictadures de Primo de Rivera i Franco, una tercera dictadura s’esdevindrà a l’estat espanyol abans de concloure el segle XX i el futur dictador serà nascut a Cambrils.

El primer dictador español nació en Jerez; el segundo dictador español nació en El Ferrol; existirá un tercero en este siglo. Y este tercero, el dictador por venir, habrá nacido en el tercer vértice. Concretamente en Cataluña, en la provincia de Tarragona, en Cambrils. ¡Atención, pues, españoles! El tercer dictador de España en el siglo XX nacerá en una ciudad catalana llamada Cambrils. Que los oráculos examinen las partidas de nacimiento, los árboles genealógicos y los expedientes de limpieza de sangre de los nacidos en Cambrils. Que los Herodes democráticos afilen sus cuchillos y pongan sobre el censo de Cambrils las saetas de sus ojos. Ya están avisados....

El novel·lista cita moltíssims llocs cambrilencs i els noms de moltes personalitats històriques o actuals de la vila, la qual cosa vol dir que l’autor és un coneixedor profund del nostre poble.

Ens cal fer esment també dels dos llibres de poesia escrits per la Montserrat Gibert, el primer Amb les clarors llunyanes del mar. Reus, 1983, escrit en col·laboració amb l’artista Sefa Ferré, de la qual són també els dibuixos que il·lustren els dos llibres. L’altre és Imatges i moments, Barcelona, 1990.

Resta encara un altre aspecte que cal considerar: els llibres escrits per cambrilencs el tema dels quals no tenen res que veure amb la nostra vila o si més no ho fan de passada, d’una manera especial el segon. Són Anelles olímpiques en forma d’ou, de Xavier Cassadó, Alzira, 1993, una novel·la amb la qual l’autor va guanyar el Premi Ciutat d’Alzira 1992 d’aquesta especialitat, i Marcel·lí Domingo, de Josep Lluís Carod-Rovira, Tarragona, 1989, una bona biografia d’aquest polític amb ascendència cambrilenca i que va fer realitat el port de Cambrils sent ministre de la República.

Aquesta és, a grans línies, la bibliografia que existeix sobre Cambrils o escrita per cambrilencs. Naturalment que no hem esgotat potser totes les possibilitats. És possible que ens hàgim deixat algun llibre editat sobre temes del nostre poble, no pas per descurança, sinó per oblit o per desconeixement de la seva existència.

Ha de quedar clar, però, que no tot el devessall de llibres que parlen de Cambrils són els esmentats. Aquests són els que tenen com a objectiu únic o principal aspectes diversos de la nostra vila. Hi ha, però, també, infinitat d’obres de caire divers que poden tocar el tema Cambrils en diferents aspectes, si no directament sí estudiant caires generalitzats: sobre temes diversos o orientacions diversificades dins l’àmbit cambrilenc.

Certament que manca amb tota seguretat una bona història de Cambrils, extensa, ben documentada i amb el filat ben teixit cronològicament, sense llacunes i amb un bon índex de noms de persones i de llocs

Posarem només uns exemples, com poden ser les obres Cirujanos del Camp, del Dr. Diego Ferrer, Reus, 1968, on hi ha unes extenses notes sobre destacats professionals cambrilencs d’aquesta especialitat mèdica durant el segle XVIII, o també la Història de Montbrió del Camp, de Marc Ribas i Massó (en dos volums) Reus, 1990, que és un estudi sobre els esdeveniments locals de la veïna vila, tot i que, pels seus lligams de dependència de Cambrils al llarg de quatre segles, la història d’un poble és, en bona part, la de l’altre. O, amb menys incidència, la Història de Mont-roig del Camp, de Francesc Riba i Mestres, Reus, 1991.

Certament que manca amb tota seguretat una bona història de Cambrils, extensa, ben documentada i amb el filat ben teixit cronològicament, sense llacunes i amb un bon índex de noms de persones i de llocs. Fins ara s’han fet només treballs esporàdics i sobre temes concrets, que és el que jo mateix he anat fent en el curs de més de quaranta anys en aquestes pàgines de la nostra revista. I sé que he fet una bona feina, negar-ho seria només un brot de falsa modèstia que de res serviria, una feina que ha estat útil per desbrossar el terreny i perquè la gent del poble pogués saber ara allò que abans desconeixia.

Però hem de convenir, i d’això en soc conscient, que manca la història definitiva i ben feta, cosa que, per altra part, estic segur que algú realitzarà. Cambrils té avui gent preparada i amb possibilitats de dur-ho a terme. De moment, però, gaudim del que hi ha, que no és tan poca cosa com sembla.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article