Informació general

Cooperativa

Cooperativa Agrícola, cinc anys després del crac

La Cooperativa ha retornat, fins ara, el 58,6% dels 32,5 milions d'euros que devia als impositors i segons Dani Pallejà, president de la Plataforma d'Afectats: «és urgent vendre patrimoni per seguir complint el pla de pagaments»"

Per Lluís Rovira i Barenys

Porta de l'oficina de la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola amb el cartell que es va col·locar anunciant el tancament, el 22 de desembre de 2015
Porta de l'oficina de la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola amb el cartell que es va col·locar anunciant el tancament, el 22 de desembre de 2015 | Lluís Rovira i Barenys

Avui fa cinc anys que la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola tancava sobtadament les seves portes per una falta de liquiditat immediata i els seus gestors anunciaven que l'entitat entrava en situació prèvia al concurs de creditors. Aquesta falta de liquiditat a que va fer referència la Cooperativa es va donar al fet que des de feia setmanes els clients de la secció de crèdit anaven retirant els diners fins que l'entitat va col·lapsar. La fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa va deixar pendents de tornar 32,5 milions d'euros als impositors. El nombre total de persones afectades, amb quantitats molt variables, es va xifrar en unes 1.500.

Tancament sobtat

El 22 de desembre de 2015 va ser un dia de molts nervis. A primera hora del matí la gent que anava a l'oficina es va trobar que estava tancada i amb un cartell a la porta on hi posava "Oficina tancada. Durant el dia d'avui donarem més informació". D'altra banda, l'agrobotiga del costat de la Caixa Agrària i totes les dependències de la Cooperativa també van tancar portes i els treballadors van ser citats a la zona d'oficines per informar-los de la situació. Això, a més, suposava que tant els comptes corrents com les llibretes i dipòsits van quedar bloquejats.

Des de feia uns quinze dies abans del tancament, la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola anava avisant als clients que a finals d'any es tancaven les oficines. Durant aquest temps els clients havien de fer els traspassos a altres comptes d'altres entitats. Si el compte on es transferia era del BBVA, s'informava als clients que el canvi seria automàtic ja que des de feia anys la Caixa Agrària operava amb el BBVA. A banda, des del dijous 10 de desembre de 2015, la Caixa Agrària va bloquejar els dipòsits bancaris a termini dels clients i també s'anava informant de que a partir del proper 4 de gener es transferirien aquests dipòsits a l'entitat que el client designés. Les cues de gent a les oficines, durant tots aquests dies de desembre van ser més que considerables.
El tancament de la Caixa Agrària s'havia aprovat en l'assemblea extraordinària de socis que s'havia celebrat el 15 de desembre de 2015. En aquesta assemblea, també es va determinar que els socis de l'entitat, uns 400, haurien de fer aportacions forçoses que anirien des dels 500 euros als 7.500 euros, segons la seva facturació a la Cooperativa. Pels membres de la junta directiva també es van determinar unes aportacions de 50.000 euros cadascun d'ells.

La Cooperativa ha retornat, fins ara, el 58,6% dels 32,5 milions d'euros que devia als impositors

Aquell mateix dia 22 de desembre de 2015 uns quants afectats que es van trobar amb les portes de la secció de crèdit tancades es van començar a mobilitzar i allí mateix va néixer l'embrió de la Plataforma d'Afectats de la Cooperativa Agrícola. En poques setmanes la Plataforma agafava forma legal i de seguida engegava un procés força laboriós i complicat per tal de salvar el concurs de creditors. Aquest procés va reeixir i es va tancar, davant el jutge, un acord de refinançament i de retorn dels diners als afectats. Aquest acord es va tancar just abans de l'estiu de 2016 i el primer pagament ja es va fer aquell estiu ja que la Cooperativa va aconseguir dos crèdits per sortir de l'atzucac. El primer pagament suposava el retorn del 40% a cadascun dels impositors afectats. El 60% restant es va acordar retornar-lo en 16 anys, un 32% en els següents 10 anys i el 28% següent en sis anys més tard. El retorn en aquests primers 10 anys havia de ser del 3,2% cada any. Els anys 2016 i 2017 es van fer els pagaments que corresponien i, a més, en cadascun d'aquests anys es va avançar una anualitat més de manera que es va pagar el 6,4% cadascun dels dos anys. L'any 2018 es va pagar el 3,2 corresponent i l'any passat ja no es va cobrir la quantitat acordada i la Cooperativa va fer un retorn del 2,6% en comptes del 3,2% acordat. Enguany, el 2020, la Cooperativa ja no ha fet cap aportació als impositors. Fins ara, doncs, s'ha realitzat un retorn efectiu del 58,6% que ha suposat el retorn d'uns 19 milions d'euros. A hores d'ara falta recuperar els 13,5 milions d'euros restant.

Dani Pallejà, president de la Plataforma d'Afectats: "Sí s'ha de seguir complint amb el pla de pagaments és urgent vendre patrimoni"

El president de la Plataforma d'Afectats, Dani Pallejà, considera que si s'ha de seguir complint amb el pla de pagaments als impositors afectats és urgent començar a vendre patrimoni". La Cooperativa Agrícola disposa d'un seguit de locals i terrenys que es troben a Cambrils i a Vinyols i els mostra a través de la pàgina Immocoop, on hi posa la ubicació i el preu. En aquest sentit fa pocs dies s'ha formalitzat la compra de l'antic celler de la Cooperativa per part de l'Ajuntament de Cambrils. Segons Pallejà, "hi han creditors preferents que tenen avalats els préstecs que han fet a la Cooperativa amb aquests immobles i segurament tindran preferència a l'hora de recuperar els diners però la Plataforma espera que al menys una part d'aquesta operació pugui anar en benefici dels clients de la secció de crèdit afectats".

Dani Pallejà explica que ara per ara "s'han satisfet més diners dels que es preveien en el pla de refinançament però tot i això, no ens deixa gaire tranquils l'escenari que veiem. És urgent vendre patrimoni però també veiem la necessitat de ser prudents perquè l'alternativa és trencar la baralla i abandonar qualsevol pretensió de recuperar els diners per aquesta via i fiar-ho tot a la via penal, que no està gens clar per on ha d'anar. En el moment que vegem que el pla de refinançament i el pla de viabilitat no es compleixen ni hi ha visos de complir-se, de manera col·lectiva haurem de prendre una decisió però haurem de tenir clar les conseqüències que això suposa".

Dani Pallejà: Com es poden volatilitzar 32,5 milions d'euros d'una entitat que ha de passar determinats controls entre auditories i supervisions administratives?"

Paral·lelament, la Plataforma es va afegir a la via judicial, uns mesos després de la fallida, quan aquesta via ja s'havia iniciat per part d'uns particulars afectats. En aquest moment la causa es troba en procés d'instrucció al jutjat d'instrucció número 3 de Reus. Pallejà explica que el procés judicial "va més lent del que voldríem però segueix endavant". Un cop es va acabar la fase testifical es va demanar una pericial que va arribar al jutjat a principis d'aquest passat estiu. Segons Pallejà, "ha estat una pericial complicada d'adjudicar ja que diferents pèrits que s'havien designat havien renunciat a fer-la fins que es va trobar el pèrit que va decidir tirar-ho endavant. El jutge, ara pot contrastar els números del pèrit i podria requerir noves declaracions a persones que ja havien testificat.

L'objectiu final de la instrucció és acabar determinant si hi ha hagut culpa penal o no i si n'hi ha hagut, de quin tipus per tal de passar a la fase de judici oral". Pallejà afegeix que "parlant amb els advocats hem detectat un gran buit d'informació comptable anterior a 2010. És de domini públic que abans del 2010 la Cooperativa va emprendre unes actuacions urbanístiques i d'inversions importantíssimes i que podria ser que d'alguna d'aquestes inversions se'n derivés una part del forat patrimonial. A banda, la Generalitat va fer actuacions inspectores a la Cooperativa anteriors al 2010 i això és una altra via per obtenir més informació sobre el que es va fer en aquests anys". El president de la Plataforma d'Afectats remarca que "necessitem saber què va passar amb els diners, com es poden volatilitzar 32,5 milions d'euros d'una entitat que ha de passar determinats controls entre auditories i supervisions administratives?".

La Plataforma treballa per refer la Comissió de Seguiment de cara al 2021

La pandèmia del coronavirus també ha afectat el normal funcionament de la Plataforma d'Afectats. Precisament dos dies abans del confinament del passat mes de març, es va produir una reunió entre representants de la Plataforma i de la Cooperativa Agrícola, a les dependències de la Cooperativa, amb la intenció de reprendre la comissió de seguiment que porta aturada des de fa més de dos anys. Segons ha explicat Dani Pallejà, "quan s'havien de renovar les persones que havien d'anar a la comissió de seguiment designats per la Plataforma d'Afectats es produïen tota classe d'impediments per part dels responsables de la Cooperativa. A principis d'any, aprofitant el canvi que es va produir a la cúpula de la Cooperativa, es va fer aquesta reunió que es va saldar amb la intenció de reprendre aquestes comissions, per part de les dues parts".

Ben aviat, la Plataforma comunicarà a la Cooperativa les persones que formaran part d'aquesta comissió per tal que a principis d'aquest proper 2021 es puguin reprendre les reunions. Dani Pallejà també explica que en els propers dies s'enviarà un comunicat als associats de la Plataforma per explicar-los-hi la situació actual, "les coses no estan aturades i seguim fent el seguiment com a Plataforma. A nivell de junta no hi ha hagut inactivitat però sí que hi ha hagut dificultats per a convocar una reunió informativa". En aquests moments hi ha un centenar d'associats de la Plataforma que estan personats dins la causa judicial i sota el paraigües de la Plataforma. Pallejà manifesta que "si algú més s'hi vol afegir encara ho pot fer".

L’Apunt

Un «misteriós» robatori encara sense resoldre
El dia 23 de desembre de 2015, l'endemà mateix del tancament sobtat de la Caixa Agrària, les oficines de la Cooperativa Agrícola ubicades a les instal·lacions de la carretera de Montbrió van patir un robatori. La nit del 23 de desembre, els lladres van entrar a les oficines fent primer un forat per accedir als magatzems i accedint després a la zona d'oficines trencant vidres i foradant parets fins arribar al despatx que els interessava. El lladres sabien molt bé on anaven ja que van esquivar les càmeres de seguretat que hi ha instal·lades en aquestes dependències. Sembla ser que els lladres es van endur documents, sense que n'hagi transcendit de quin tipus de documentació es tractava. Els Mossos d'Esquadra es van fer càrrec del cas. Ara, cinc anys després, continua sent un enigma qui eren aquests lladres i quin va ser el seu botí.