Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils l'agost de 1998

Llum sobre una obra d’art

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Agost de 1998

Hem de dir en primer lloc que no és precisament una llum diàfana, sinó més aviat una llum esmorteïda perquè, si bé es donen unes certes orientacions, s’haurien de trobar arguments més contundents per poder fer afirmacions definitives. Expliquem de què va la cosa. No és la primera vegada que he fet notar com en algunes ocasions un fet banal, una petita anotació, una senzilla referència en un llibre han conduït després de consultes i recerques i seguint el fil de l’assumpte a saber alguna cosa que fins llavors restava ignorada. Algunes de les meves «estampes» han arribat a plec de bé fent servir aquests procediments. Darrerament m’ha passat un cas semblant.

Sembla que l’Acaci Ortoneda era un pintor de retaules que havia treballat per a la parròquia de Cambrils l’any 1634

Un bon amic em va deixar un exemplar del Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, en el qual impensadament apareixia el meu nom. Es tracta d’un estudi extens i força ben documentat, literàriament i gràfica, sobre uns treballs fets el segle XVI a l’església de la Sang d’Alcover per Acaci Hortoneda, estudi que signa Sofia Mata, una escriptora especialitzada en història de l’art. L’autora fa un seguiment quasi exhaustiu de l’actuació de la família Hortoneda —primer el pare, Cristòfol, i després el fill, Acaci— en diverses obres artístiques a les esglésies d’Alcover. En esmentar a l’acabament del treball la bibliografia fa referència a l’obra de Joan Bosch i Joaquim Garriga El retaule de la prioral de Sant Pere de Reus. Els autors, en les notes biogràfiques, fan constar que l’Acaci havia treballat per a la parròquia de Cambrils l’any 1634 i que el seu era «un treball conegut per la fotografia que en publica Ordeig, a la seva Història gràfica de Cambrils editada el 1991, pàgina 36». En canvi, Sofia Mata, en les notes al final del treball, puntualitza que aquest Ordeig és el nom equivocat de Ramon Ortiga i Vidal i que «el retaule de la fotografia publicada per Ortiga, desaparegut el 1936, era una obra de talla i no de pintura, amb compartiments treballats en mig relleu, com clarament es veu a la il·lustració. Apuntem una altra possibilitat. El retaule de Santa Anna, originàriament a la parròquia de Santa Maria i traslladat el 1836, data també equivocada, perquè va ser-ho l’any 1863, al santuari de la Mare de Déu del Camí, una obra pintada sobre taula, que també fou destruïda el 1936 i de la qual es conserva una fotografia. Cfr. Josep Salceda i Castells, La Mare de Déu del Camí i el seu santuari, Cambrils, 1987, pàgines 43 i 95».

Naturalment hem tingut molt d’interès a escatir l’assumpte i en primer lloc he consultat el llibre de Ramon Ortiga i el meu propi. La foto en l’obra Història gràfica de Cambrils de Ramon Ortiga fa referència al retaule del baptisteri de la parròquia de Santa Maria, on, com apunta l’autora, l’obra és de talla, però també és veritat que emmarca una pintura que, com és tradicional, representa el baptisme de Jesús realitzat per sant Joan. Les pàgines a les quals fa referència sobre el meu llibre La Mare de Déu del Camí i el seu santuari són una descripció i una fotografia no gaire clara perquè és d’abans del 1936. Hi ha una explicació del que sembla que representaven les taules de l’altar. El que falta saber és si aquest és el retaule pintat per l’Acaci Ortoneda o és algun altre, tota vegada que Bosch i Garriga només fan referència a l’encàrrec rebut del pintor per realitzar un treball, i encara en col·laboració amb Joan Olives, per a la parròquia de Cambrils i sense aportar més detalls.

Abans d’entrar en la qüestió basant-nos només en suposicions, cal que potser fem una mica d’història sobre la figura del pintor que ens ocupa. Així convé fer notar que, indistintament, el cognom Ortoneda s’escriu al llibre amb la hac inicial o sense. Més ben dit, en tota la documentació original se cita el cognom Ortoneda. En canvi, quan l’autor escriu pel seu compte, sempre escriu Hortoneda, no sabem per quin motiu. Cal dir, però, que en quasi tots els diccionaris aquests personatges són citats amb el cognom Ortoneda. És aquest un cognom força comú a Catalunya i potser encara més a les nostres comarques. També a Cambrils hi ha un bon nombre de persones que el porten de primer o de segon, però els d’aquí sempre ho han fet sense hac, encara que en altres indrets ho fan amb aquesta lletra inicial.

L’Acaci Ortoneda era segurament fill de Cristòfol, del mateix cognom i també pintor de retaules. Tots dos fills de Montblanc i sembla ser que de la mateixa nissaga que els germans Mateu i Pasqual Ortoneda, que havien treballat en el mateix ofici el segle anterior. El primer, fill de Riudecanyes, va pintar retaules a Reus, Tarragona i Manresa entre el 1417 i el 1425. Cristòfol, el pare, sembla que potser va ser millor pintor que el fill, almenys d’estil diferent, i el trobem actiu entre el 1586 i el 1624. Va pintar obres interessants, algunes de les quals són avui conservades al Museu Arxidiocesà de Tarragona.

L’Acaci és documentat entre el 1621, per unes obres a la parròquia d’Alcover, i el 1644. Durant onze anys (1623-1634) va treballar en el retaule major de l’església prioral de Sant Pere de Reus, policromant i daurant les escultures i l’estructura arquitectònica. En el curs d’aquest període, però, va realitzar també altres treballs, com per exemple el retaule de la parròquia de Tarrés, va treballar en el retaule del convent de Santa Anna, d’Alcover, va pintar un retaule per a l’església de Santa Maria de la Serra de Montblanc (1624), va pintar i daurar un retaule a Vilanova de Bellpuig (1631) i va contractar un retaule per a la parròquia de Cambrils (1634). Aquest retaule, sense que sigui dogma de fe, és possible que fos el de Santa Anna, cremat com tantes altres obres artístiques, l’estiu del 1936. Del cert no podem dir res més.

En el meu llibre La Mare de Déu del Camí i el seu santuari faig una descripció, com hem dit abans, de les diferents taules de què es composava el retaule, segons els meus records de criatura i a la vista de la foto, captada per Enric Prats i Martí en l’època anterior a la guerra civil. Com a complement del que hem escrit fins ara, potser serà bo de reproduir-la.

A la pintura central pot veure’s la clàssica figura de santa Anna amb la Verge Maria i el nen Jesús. A les taules del costat esquerre s’observen clarament les escenes de la resurrecció i l’ascensió del Senyor. Les de la part dreta són menys precises, però sembla que representen l’assumpció de la Mare de Déu i la vinguda de l’Esperit Sant en la Pentecosta. Dels sants que hi ha pintats a les quatre taules més petites dels extrems, només dos poden definir-se clarament: sant Sebastià i sant Domènec de Guzmán. En un altre sembla que s’endevina Sant Jeroni. Corona el retaule una imatge de la Verge Nena mutilada.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article