Informació general

L'església parroquial de Santa Maria, l'edifici cambrilenc que figura al llistat dels «immatriculats» per l'Església catòlica

La Generalitat revela que l'Església catòlica ha inscrit 3.722 finques al seu nom sense cap títol que n'acrediti la propietat

Per Lluís Rovira i Barenys

Església parroquial de Santa Maria, en ple Barri Antic de Cambrils
Església parroquial de Santa Maria, en ple Barri Antic de Cambrils | Lluís Rovira i Barenys

L'església parroquial de Santa Maria de Cambrils és un dels 3.722 immobles que l'Església catòlica ha inscrit al seu nom sense cap títol que n'acredités la propietat. Així consta en el comunicat que el departament de Justícia de la Generalitat va emetre a meitats de la setmana passada després de consultar els registres de la propietat de tot Catalunya. Aquestes immatriculacions són inscripcions fetes entre el 1946 i el 2015. La majoria, un 50%, són de construccions dedicades al culte com són temples, ermites, cementiris, capelles i santuaris i un 41% són terrenys, sobretot rústics. El 9% restant corresponen a edificis com rectories, garatges o palaus. Pel que fa a demarcacions, Lleida suma el 58 % de les immatriculacions i agrupa les tres comarques més afectades de tot Catalunya, que són el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. La demarcació de Lleida també inclou un dels dos municipis amb més immatriculacions de Catalunya. Són 82, al Pont de Suert (Alta Ribagorça). L’altre municipi amb més inscripcions al registre de la propietat és Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).

 Crida a la mediació entre l’Església i les altres parts que reclamen la propietat dels béns

El Departament de Justícia ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat. L’objectiu de l’Oficina és que les parts s’acullin a un procés de mediació, que faci possible arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Ester Capella, s’ha adreçat, d’una banda, a les autoritats eclesiàstiques i, de l’altra, a organitzacions com Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya, que han reclamat públicament la titularitat de béns immatriculats per l’Església. Capella fa una crida a les dues parts perquè seguin a la mateixa taula, amb l’acompanyament de la Generalitat, i acordin sortides que desbloquegin l’enfrontament actual.

La major part de les disputes són per la inscripció de llocs de culte ubicats en propietats privades i solars rústics, així com d’equipaments esportius i places públiques a l’entorn d’esglésies i rectories. Entre els llocs de culte, hi destaquen conjunts monumentals que són patrimoni històric i cultural. Si les parts no s’acullen a la mediació, o si la mediació fracassa, la publicació de les 3.722 finques immatriculades pot derivar en nombroses demandes. La immatriculació presumeix la titularitat de l’Església. En canvi, si el legítim propietari vol recuperar la finca, s’ha d’adreçar als jutjats per demostrar documentalment que l’immoble li pertany. Aquesta acció no prescriu i, per tant, no hi ha límit de temps per presentar la demanda.

Mapa de les immatriculacions a l’abast de tothom

Les dades consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya, d’on les ha obtingudes el Departament de Justícia. Ara, es poden consultar a través d’aquest mapa interactiu, que ofereix informació sobre el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles.

El Departament de Justícia també promou la constitució d’un grup de treball per identificar els supòsits que puguin exigir una actuació pública orientada a recuperar els béns que hagin de ser gaudits pel conjunt de la societat, per donar suport institucional als municipis en l’exercici d’accions anàlogues, per facilitar l’assoliment d’acords i per impulsar les mesures legislatives que es considerin necessàries. Aquest grup de treball es posarà en funcionament durant el proper mes de setembre, amb la participació dels òrgans de l’Administració catalana competents en matèria de registres de la propietat, patrimoni de la Generalitat i patrimoni cultural, cooperació amb l’Administració local i assessorament i defensa en dret de la Generalitat.

Finques inscrites en virtut d’una llei del 1946 que equipara bisbes i notaris

La immatriculació és el registre d’un bé immoble per primera vegada. La polèmica sobre els béns immatriculats a nom de l’Església té l’origen en la Llei hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946. Aquesta norma, vigent fins al desembre de 2015, establia que l’Església, igual que l’Administració, podia immatricular una finca malgrat que no en tingués cap títol que n’acredités la propietat. Concretament, l’article 206 facultava els propis diocesans per acreditar la propietat dels béns immatriculats, com si fossin notaris. Les autoritats eclesiàstiques només havien d’estendre un certificat que fes constar el títol o mode amb què aquests béns van ser adquirits, requisit que sovint entenien satisfet amb una al·lusió genèrica a la possessió dels immobles des de temps immemorials. La informació difosa pel Departament de Justícia està acotada precisament a les immatriculacions de béns realitzades sobre la base d’aquestes certificacions de domini, les quals no constitueixen un títol d’adquisició en sí mateix, sinó únicament un títol formal i excepcional per obtenir la inscripció dels béns al registre de la propietat corresponent.

Conferència Episcopal Tarraconense: "L’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu"

De seguida que es va fer públic el comunicat de la Generalitat sobre les immatriculacions, la Conferència Episcopal Tarraconense, que aplega les 10 diòcesis amb seu a Catalunya ha respost dient que "pel que fa al tema de les immatriculacions, sempre s'ha seguit el procés legal vigent, sense cercar privilegis. No s'ha actuat en cap moment de manera arbitrària i s'ha documentat tot el que constava com a propi. L’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu.". La Conferència Episcopal Tarraconense ha puntualitzat que una “immatriculació” és la primera inscripció d’una finca en el Registre de la Propietat i és necessari que cap particular o entitat la tingués registrada abans. Cada vegada que una Diòcesi ha registrat un immoble, ha presentat la documentació de prova de la titularitat eclesial,  d’acord sempre amb la legalitat vigent, i amb la supervisió professional dels tècnics del Cadastre i dels Registradors de la propietat. Les immatriculacions s’han dut a terme després que entre 1861 i 1998 no es poguessin inscriure temples destinats al culte catòlic, perquè es considerava de pública notorietat la possessió de l’Església sobre aquells temples. El 1998 es considerà inconstitucional aquesta prohibició i es van poder registrar els béns fins el 2015, amb la forma legal d’inscripció per “certificació”.

Finalment, la Conferència Episcopal Tarraconense ha dit que "en el cas de possibles errors en les immatriculacions, les Diòcesis amb seu a Catalunya estan obertes al diàleg amb els interessats i a resoldre-ho de forma amistosa. Si no hi hagués acord, sempre es podria recórrer als tribunals de justícia competents. Els béns immatriculats han estat i estan a disposició dels fidels, ja que no pertanyen a cap Rector o Bisbe a títol personal, que només són administradors d’aquests béns. Aquestes propietats són de les comunitats de fidels cristians i estan al servei del conjunt de la societat".

L’Apunt

La primera administració que publica les immatriculacions de l’Església
La Generalitat és la primera administració que les fa públiques, després que el Govern espanyol fes cas omís de la Resolució 419/X del Parlament, de 13 de novembre de 2013; i incomplís la Proposició no de llei del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, de 4 d’abril de 2017, que exigien transparència a l’Estat en relació amb els béns que l’Església ha inscrit al registre sense cap títol de propietat. A més de les dues cambres, també n’ha instat la divulgació el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), amb la Resolució 498/2016, de 9 d’octubre de 2019. El Govern espanyol disposa de la llista de tots els béns immatriculats per l’Església des del 6 de febrer de 2018. No obstant això, no l’ha difós cap executiu del president Mariano Rajoy ni del president Pedro Sánchez.