Estampes cambrilenques / Maig de 1974

Avui escriure sobre la Fira se’m fa, sobretot a mi, extremadament dificultós per les moltes vega­des que he hagut de fer-ho i, perquè després d’anar tants anys dirigint-la a un mateix li sembla que és jutge i part, i que les seves opinions poden semblar interessades o punyents segons es miri.

No obstant, tinc pocs prejudicis i amb el cor a la mà puc dir que la Fira m’entusiasma perquè, ho he dit en altres ocasions, la considero una conquesta d’aquest Cambrils nostre, modern i dinàmic d’altra banda, i com un termòmetre per mesurar la capacitat d’empresa del poble cambrilenc, l’entrega i el dinamisme dels que van al davant, i els punts de mira per on van els trets dels seus dirigents. Fins ara la Fira sempre ha anat endavant.

D’aquella Fira incipient i esporuguida dels anys 1957 i 1958, passant per la de 1963, que va haver de marxar de la plaça d'Espanya perquè ja no hi cabien les instal·lacions que s’hi feien, i acabant amb la de l’any passat, la més esplèndida i lluïda de totes les que s’han fet fins ara, hi va un abis­me. Un abisme múltiple, en tant que ho és en la presentació cada vegada més atractiva; en el valor intrínsec del material exposat, que l’any passat ratllà els trenta-vuit milions i mig de pessetes; en l’import de les transaccions, sempre indeterminat mes indubtablement interes­sant, i fins i tot en el pressupost general de la Fira (inclosos els espectacles), que es va quasi triplicar respecte l’any 1967, amb tres-centes vint-i-set mil pessetes, fins el 1973 amb vuit-centes vint-i-quatre mil. I és molt possible que enguany sobrepassi el milió.

El cor a la mà puc dir que la Fira m’entusiasma perquè, ho he dit en altres ocasions, la considero una conquesta d’aquest Cambrils nostre, modern i dinàmic d’altra banda, i com un termòmetre per mesurar la capacitat d’empresa del poble cambrilenc

És una senzilla demostració de la seva importància i de la transcendència (ho he escrit per al programa de la Fira d’enguany) de la cosa que portem entre mans. Importància de cara a Cambrils perquè és una demostració del potencial de la vila, de la capacitat de treball i d’avenç dels seus homes, de les possibilitats de sobresortir entre les poblacions de demografia i característiques semblants a la nostra i, a la vegada, de responsabilitat de cara enfora perquè la nostra Fira (també ho he dit altres vegades) és objecte de l’atenció i de l’estudi de molts altres pobles que es fixen en l’èxit creixent amb què desenvolupa les seves activitats, en la seva força d’atracció i en els resultats pràctics que d'ella es treuen cara al prestigi i l’anomenada de la vila.

La presència de les autoritats provincials que començaren a inaugurar-la l’any 1969 (els governadors Serrano Montalvo i Aige Pasqual no han faltat quasi cap any), el pregó de la Fira, pronunciat aquests darrers anys per personalitats d’alt relleu, així com l’ajut moral i el patrocini de les entitats corporatives econòmiques, sindicals, comercials i provincials, són fites conquerides aquests darrers anys i parlen prou clar de l’atenció que el firal cambrilenc desperta dins de l’àmbit de la nostra província i, traspassant-la, dins tots els àmbits de la regió catalana, que reconeix l’esforç d’un poble pel seu millorament i per ser conseqüent amb el prestigi i la fama que la Fira li dóna.

Es convenient de meditar-ho i d’estudiar la manera de posar en pràctica el que convin­gui per millorar-la en espai, presentació de la mostra, participació més crescuda i variada, al·licients per incrementar el nombre dels visitants en les diades laborals dels divendres i dis­sabtes, i tenir cura dels detalls de forma i fons que la facin encara més atractiva. Crec que és un deure dels seus dirigents, amb els quals tots hem de col·laborar si volem que la Fira, lluny de decaure, assoleixi el cim de perfeccions amb què tots somiem.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques