Estampes cambrilenques / Març 1978

L'Eufemià Fort i Cogul, historiador i publicista de gran predicament i molt conegut a la nostra terra, ha volgut honorar aquesta plana d'Estampes cambrilenques amb un dels seus treballs inèdits sobre la figura de Jaume II, del qual estem commemorant el 650è aniversari de la seva mort.

Jo amb molt de gust li cedeixo l’espai. El lector hi sortirà guanyant. J.S.C.

Hi ha fets dintre la petita història dels grans personatges que, de vegades, esdevenen els més apassionants. Furgant-hi una mica, l’historiador, també de vegades, es topa amb sorpre­nents troballes documentals que li ajuden a explicar una mica actituds semblantment incon­cebibles. En el nostre deler d’aclarir un episodi significativament obscur de la vida familiar i política del rei Jaume II el Just, i, encara més, de la tragèdia del seu primogènit, que no el succeí a la corona, ens ha calgut enfrontar-nos amb foscors impenetrables sense explicació satisfactòria.

Segons la declaració d'Adam Pereç, familiar de l’infant Jaume, aquest l’havia fet anar a Tortosa amb l’intent de recobrar la seva repudiada muller. Els custodis d’aquesta en volgueren parlar amb el propi infant. I el lloc proposat de les converses fou Cambrils

Sabem que, tot i que el primogènit s’hi resistia, el rei l’obligà a solemnitzar el seu mullerament a Gandesa. Sabem que el matrimoni no fou consumat. Sabem que l’infant Jaume renuncià a la corona. Sabem que volia ingressar monjo cistercenc a Santes Creus. Sabem que el seu pare s’hi oposà tenaçment i l’obligà a prendre l’hàbit santjoanenc. I que tot això s’esdevingué el darrer trimestre de 1319. Sabem, encara, que tot això originà una profunda inco­moditat al frare hospitaler, crisi que no millorà sinó una mica quan el 20 de maig de 1320 es transferí a l’ordre montesià, de filiació cistercenca. I sabem alguna cosa -no massa- del procés de la crisi, i de diverses actituds preses per l’infant o que li han estat atribuïdes. Una de les més agosarades es centra precisament a Cambrils.

Segons la declaració d'Adam Pereç, familiar de l’infant, aquest l’havia fet anar a Tortosa amb l’intent de recobrar la seva repudiada muller. Els custodis d’aquesta en volgueren parlar amb el propi infant. I el lloc proposat de les converses fou Cambrils. "E axí -diu el docu­ment- que'l dit Adam se'n tornàs primer, e que'ls isqués a Cambrils per què sabés ab frare Jacme quina hora porien parlar ab ell." Hom diu que l’infant se’n desdigué. I Cambrils esperà inútilment l’anada a la vila de l’infant hospitaler, i la concurrència de la frustrada -almenys llavors- futura reina de Catalunya. (Perquè al cap de deu anys, la mateixa ara desnonada Leonor de Castella esdevindria muller del ja rei Alfons de Catalunya.)

El fet de Cambrils, real o suposat; però, en tot cas, posat en joc aquella mateixa prima­vera del 1320, planteja l’interrogant: per què Cambrils?

El document, curiosíssim anecdòticament, importantíssim en la història crítica del pri­mogènit de Jaume II, i que conté la referència cambrilenca, es troba a l’Arxiu Reial de la Corona d’Aragó, de Barcelona, entre les cartes reials de l’Apèndix General, número 69

És ben cert que Cambrils sempre ha estat una vila demogràficament considerable. I enca­ra ho és més el desplegament que en els darrers anys ha assolit mercès a la situació marine­ra on està ubicada. Per aquesta mateixa raó, per la seva situació marinera, Cambrils fou la vila proposada a la primeria del segle XIV per a l’encontre frustrat, si bé amb unes altres condicions molt valoratives sis centúries i mig enrere. Situada la infanta castellana a Tortosa, i l'infant català a Tarragona, i pel fet de ser arriscada per a aquesta darrera ciutat la presència dels custodis de Leonor, com a Tortosa la de l’infant hospitaler, l’única localitat idònia era Cambrils. Per aquelles calendes l’hospital del Perelló, que facilitaria el trànsit pel coll de Balaguer, tot just se sabia que seria establert com a fundació de la reina Blanca, mare de l’in­fant Jaume. Un altre hospital a l’altre vessant, el llevantí del coll, i que donaria nom a l’ac­tual població de l'Hospitalet de l'Infant, trigaria, encara, unes dècades a ésser establert pel comte Pere, de les muntanyes de Prades, germà de Jaume, l’infant hospitaler. Un viatge pel coll era insegur, incòmode, arriscat en definitiva. I per mar, venint de Tortosa, el primer lloc idoni de desembarcament era Cambrils. Per això degué ésser escollit; ho diem en condicio­nal, encara que n’estiguem persuadits. No hi sabem veure alternativa.

El document, curiosíssim anecdòticament, importantíssim en la història crítica del pri­mogènit de Jaume II, i que conté la referència cambrilenca, es troba a l’Arxiu Reial de la Corona d’Aragó, de Barcelona, entre les cartes reials de l’Apèndix General, número 69. Hi remetem el lector curiós que n’abelleixi més detalls.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques