L’economia al Camp de Tarragona i l’Ebre es recuperarà a finals del 2021 o inicis del 2022. Són les expectatives dels experts i que recull el darrer informe de conjuntura de la URV corresponent al primer trimestre de 2020. L’estudi posa de manifest que caldran dos anys per refer-se de la crisi sanitària en un territori molt castigat per l’atur, amb 51.528 treballadors acollits en ERTO en un mes. Les comarques més perjudicades són Tarragonès i Baix Camp –on empreses de menys de cinc empleats concentren més del 50% de la disminució d’afiliats a la regió–. Mentre la indústria s'ha mantingut, els sectors de la construcció i el turisme han quedat tocats. La caiguda d’afiliats a Cambrils, Salou i Vila-seca d'un any a l'altre és molt significativa. 

Una de les principals dades que recull l’estudi és la caiguda d’un 4,08% interanual de les afiliacions a la Seguretat Social, amb un total de 51.528 treballadors (22,83%) acollits en ERTO en un mes. L’atur registrat al març -amb un increment interanual del 6,43% al Camp de Tarragona i del 5,18% a l’Ebre- i la contractació laboral -una caiguda en picat del 14%- han perjudicat un territori amb un mercat laboral molt marcat per una eventualitat i estacionalitat notòria. 

"Aquests tipus de contractes temporals -que representen el 90% del total de contractes- comporten rendes salarials inferiors, el que dificulta la demanda interna -la vinguda de turistes-, un altre element diferencial d’aquest territori", ha destacat Joaquim Margalef, responsable del Grup de Recerca i Indústria i Territori de la URV. Una menor renda disponible per part de les famílies i la manca de demanda poden fer que la recuperació al territori sigui més feixuga.

L'afectació en el teixit productiu

Aquest retardament afectarà sobretot petites i mitjanes empreses tarragonines i ebrenques, mentre les grans indústries energètiques no tindran aquests problemes i aniran en línia amb la recuperació global, segons apunta Margalef. Segons recull l’informe, els ERTO han afectat al 40,90% dels comptes d’afiliació a la Seguretat Social i al 22,83% del total de treballadors.

Les variacions interanuals d’afiliació són negatives en la majoria de sectors i a totes les comarques, excepte la Ribera d’Ebre. Per contra, la indústria ha experimentat una disminució de l’afiliació inferior que la mitjana catalana. La continuïtat productiva de la indústria ha contribuït a frenar la caiguda del PIB -en un territori on els serveis representen més del 70% del PIB.

En valors interanuals, l’IPC ha estat negatiu a la zona (0,3%), mentre que als conjunts català i espanyol no hi ha hagut variació. Cauen els preus de l’habitatge (-6%), transports (-3,1%) i esbarjo i cultura (-0,2%), mentre que augmenten els preus de l’alimentació i de les begudes no alcohòliques (+2,4%). Més del 65% de les exportacions tarragonines s’han transportat per carretera.