Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el novembre 2003

La Castlania

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Novembre 2003

Una partida del terme de Cambrils prop, ara, del nucli urbà i a la part de dalt del camí del Cementiri, porta el nom de la Castlania, tot i que per corrupció potser més que res fonètica hom la coneix comunament per la Canalia. En aquest espai del terme existeixen les ruïnes d’un antic casalot del qual només resten les quatre parets i encara aquestes esquarterades. La construcció és de tàpia, o sigui, terra premsada d’un considerable grossor, cosa que ha permès que a pesar dels molts anys des del seu esfondrament, segurament segles, encara aguantin almenys parcialment dretes. Al mig del quadrat i entre les parets enrunades hi viu un garrofer d’una considerable mida, fet que indica els moltíssims anys que la construcció està com ara la veiem.

El castlà, qui era o què era? Hem de remuntar-nos a l’edat mitjana per trobar aquesta figura, que era una dignitat de la jerarquia feudal catalana

De la gent gran de Cambrils resta clar que molts coneixen l’indret, encara que potser no tothom. Entre els nouvinguts i la gent jove aquest coneixement és força més difícil. El que és més dificultós per a uns i altres és saber la història d’aquesta edificació en ple anihilament. Ni jo tampoc juraria res del que ara vaig a explicar referent al casalot que ara ha sortit a la llum a resultes d’uns certs projectes municipals, posant d’actualitat aquestes ruïnes que durant anys i panys havien passat desapercebudes. La manca de documentació referida a aquesta antiga construcció fa que tot siguin conjectures i suposicions avalades, això sí, per una tradició més que secular i tramesa boca a boca. Així és que, segons es diu, aquell edifici podria ser la seu de l’antiga castlania de Cambrils. Això tampoc a molta gent potser no els dirà gran cosa i així, doncs, potser serà convenient d’escatir una mica la història per desentrellar el que hi ha de veritable i autèntic en la qüestió, sense, però, que el que jo expliqui sigui dogma de fe, especialment referit en la relació de l’edifici derrocat amb la institució política del castlà.

El castlà, qui era o què era? Hem de remuntar-nos a l’edat mitjana per trobar aquesta figura, que era una dignitat de la jerarquia feudal catalana. Era en realitat la persona que tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció dels béns annexos, encara que sense cap dret sobre el domini útil. Actuava sempre en nom del senyor que els hi havia confiats. La castlania era atorgada d’una manera vitalícia i fins i tot podia ser hereditària, però correntment només ho era de manera temporal o accidental. Així doncs, el castlà era no més que un feudatari del senyor del castell i era l’encarregat de la seva guarda i administració, i de la seva defensa en temps de guerra. Naturalment que el castlà era obligat de donar homenatge al seu senyor, però al mateix temps, quan aquest moria, el castlà era l’autoritat màxima d’un castell i de la seva demarcació.

També el castlà intervenia en la distribució de terres als vassalls, cosa del tot necessària per a la colonització dels erms que s’havien anat arrabassant als musulmans, i això comportava per part de l’afavorit una sèrie d’obligacions de tipus feudal amb l’amo, que era el que li conferia habitatge i les terres del voltant amb una total garantia de permanència.

Tot això era de caire general, però si l’edifici, la història del qual intentem de comentar, és a Cambrils i era l’autèntica seu del castlà, vol dir que aquest personatge va tenir la seva part en els annals de la nostra vila i això és el que voldríem explicar perquè el lector sàpiga de què va la cosa en un moment en què circumstàncies fortuïtes l’han posat, fins a un cert punt, d’actualitat.

Carles Maristany, en el seu llibre Senyoria i població al Camp de Tarragona: la vila de Cambrils (segles XII-XVII), dedica tot un capítol al tema de la castlania de Cambrils i certament que ens ha servit per documentar-nos sobre un tema realment una mica difícil, perquè la història no és gaire pròdiga sobre la qüestió.

Sembla que, entre altres casos, el castlà tenia el dret de cobrar els rèdits i emoluments, penes, bans, terços i imposicions, així com les rendes reials i els drets dels forns. De tot plegat ell se’n quedava una quarta part i les tres restants eren donades al receptor del rei

De l’inici de la repoblació de Cambrils ja n’hem parlat altres vegades en aquestes mateixes pàgines i més concret de la donació, per part del rei Alfons I de Catalunya a Berenguer de Cambrils, d’un territori perquè el repobli i hi basteixi una torre de defensa. Això sembla un preludi del castlà, però no serà fins a les darreries del segle xiv que aquest nom, i en conseqüència aquest càrrec, començarà a tenir més força; de manera que sembla que va ser el 1365 que un segon atorgament fet pel rei Pere III el Cerimoniós podria ser considerat com el vertader punt de partida de les atribucions de les quals eren posseïdors els titulars de la castlania cambrilenca, en aquest cas Guillem Descallar.

Sembla que, entre altres casos, el castlà tenia el dret de cobrar els rèdits i emoluments, penes, bans, terços i imposicions, així com les rendes reials i els drets dels forns. De tot plegat ell se’n quedava una quarta part i les tres restants eren donades al receptor del rei. Més tard van assolir el dret d’exercir la plena jurisdicció civil i criminal i corresponia al castlà la missió de capturar els delinqüents i conduir-los a les presons de la vila. També en aquest aspecte el castlà es retenia a favor seu la quarta part de les multes que s’imposaven als transgressors de la llei, a més de cobrar les despeses que havien ocasionat els presos en el temps de la seva estada en captivitat.

Val a dir també que algunes d’aquestes funcions a l’alta edat mitjana eren compartides amb els batlles, en concret administrar el patrimoni dels sobirans i dels grans senyors, realitzar funcions judicials i de policia, fets que, naturalment, ocasionaven friccions entre els dos càrrecs, encara que sabien mantenir-se cada un al seu lloc.

Maristany diu que: «Els castlans de Cambrils, com a signe de primacia sobre la vila, gaudien del privilegi de disposar, en sa casa de la castlania, arredossada a la muralla, d’una porta o portal que només ells eren autoritzats a obrir i tancar, tant de nit com de dia».

Mai no hem sabut exactament on era aquesta casa del castlà vora l’antiga muralla. La tradició diu que podria ser al carrer que, des del 1890, porta el seu nom, potser fent cantonada amb el carrer Major. No ho sabem. Però encara ens queda un altre dubte. El casalot del qual parlàvem en iniciar aquest escrit. És cert que és prop del poble. Però és suficient apartat del recinte murallat per creure que allí pogués residir el castlà, en un temps d’una completa inseguretat. L’edifici derrocat, molt antic, això sí, és de suposar que guarda uns secrets difícils d’esbrinar, però és una pàgina de la història cambrilenca que convindrà respectar.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article