Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el novembre de 1994

Les nostres rieres

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Les nostres rieres
Les nostres rieres

Estampes cambrilenques / Novembre 1994

Encara tenim a la ment el trauma de la rierada del 10 d’octubre passat i encara avui deplorem la mort d’un veí i l’ensurt d’un altre, així com les abundants pèrdues que, tant en el patrimoni públic com en el privat, van originar-se de resultes de l’aiguat. El mes passat fèiem servir velles còniques enregistrades sobre rierades també importants esdevingudes al llarg de quasi tres segles, i és que la història es repeteix i els estralls que marquen època, siguin de la classe que siguin, dissortadament també.

Avui, però, a resultes d’aquest mal record que van protagonitzar les nostres rieres, he pensat que potser seria interessant de conèixer els detalls de com són, d’on venen i quines són les seves característiques, cosa que sens dubte a molts veïns de Cambrils els haurà passat per alt.

La part baixa del nostre terme municipal conté tot un teixit de llits aqüífers d’una notable importància i varietat, habitualment secs avui, però que, segles enrere, i quan les aigües no eren tan aprofitades, baixaven una bona part de l’any, especialment la tardor, l’hivern i fins ben entrada la primavera, per acabar lliurant a la mar el líquid element.

El terme de Cambrils, d’est a oest, comença amb un barranc i acaba amb una riera que ens separen, el primer, del terme de Salou, i la segona, del terme de Mont-roig del Camp

El terme de Cambrils, d’est a oest, comença amb un barranc i acaba amb una riera que ens separen, el primer, del terme de Salou, i la segona, del terme de Mont-roig del Camp. Per aquest mateix ordre es troben, doncs, el barranc de Barenys, la riera de Maspujols, que a Cambrils en diem habitualment de Riudoms, el barranc del Regueral, la riera d’Alforja, el barranc de la Mare de Déu del Camí, el torrent d’en Gené i la riera de Riudecanyes. Com veiem, i com estem acostumats a identificar-les, tenim tres classes de nom per classificar-les: barranc, torrent i riera.

Si ens atenem a les definicions dels diccionaris veurem que enregistren poques diferències entre els dos primers. Barranc: excavació profunda feta en la terra pels corrents de les aigües de pluja. Torrent: el barranc sovint completament eixut, o també amb aigua, per on davalla l’aigua de les pluges. Tampoc no hi ha gaire diferència amb el mot riera, però hi ha un punt important en la primera paraula de la definició: riu, ordinàriament de no gaire extensió, per on s’escolen intermitentment les aigües pluvials d’una conca. Així, doncs, a les rieres ja se’ls concedeix una certa importància quan es diu que són rius i que tenen una conca.

Totes aquestes consideracions es fan paleses en observar els recorreguts i les característiques pròpies de cada un dels nostres barrancs i rieres, els primers són de trajectes curts i quasi sempre de llit profund i alts marges laterals, en canvi les rieres tenen distàncies quilomètriques i la llera és més aviat planera. Els barrancs tenen un cabal més reduït, encara que algunes vegades també poden enfadar-se.

Tot depèn de la quantitat de pluja caiguda, però normalment, i com que les distàncies són curtes, mai no baixa l’aigua que pot desaiguar una riera, que sempre és molt més llarga i té la conca més ampla i amb més capacitat de recepció.

Estudiarem una mica conjuntament els barrancs i les seves peculiaritats, i també ho farem amb les rieres. El primer, per l’est, és el barranc de Barenys, que neix una mica més amunt de Reus, travessa la ciutat, que fins no fa gaire hi vessava bona part de les seves aigües brutes, fet que provocava les corresponents queixes del veïnat proper a la seva desembocadura a la platja en el límit del terme entre Salou i Cambrils. Té una llargada d’uns deu quilòmetres.

La riera de Riudoms, com a tal, té uns vint quilòmetres de llargada. Neix una mica més amunt de Vilaplana, fruit de la unió de dos barrancs que neixen en el repeu de La Mussara. Passa pel costat mateix de L’Aleixar i de Maspujols, poble del qual pren el nom oficial, i aproximadament a un quilòmetre a l’est de Riudoms, que és el nom amb què es coneix popularment a Cambrils.

El barranc del Regueral neix a sota mateix del poble veí de Vinyols i Els Arcs, on conflueixen dos barrancons que baixen un per cada costat de la població. El barranc, sense els esmentats barrancons, no té més d’uns sis quilòmetres de llargada.

La riera d’Alforja, que tants mals de cap ha donat a Cambrils al llarg de la seva història, és la més llarga i complicada de les lleres que desemboquen a la mar dins del nostre terme. Com a tal riera, neix a uns dos quilòmetres a l’oest de la vila d’Alforja, cosa de mig quilòmetre per sobre de l’ermita de Sant Antoni, i és fruit de la confluència de dos barrancs de més de tres quilòmetres de llargada cada un d’ells, als quals cal afegir un tercer barranc, el del Roure, que vessa a la riera, pràcticament dins mateix de la vila. La riera passa pel costat oest de les Borges del Camp, a tocar de la població, prop de la qual hi ha l’ermita de la Mare de Déu que precisament pren el nom de la Riera. A uns dos quilòmetres i mig al sud de les Borges, la riera s’enriqueix amb un important afluent: la riera de les Voltes, de més de cinc quilòmetres de llit; a menys de tres quilòmetres més avall s’hi ajunta un segon afluent: la riera de Riudecols, de més de dotze quilòmetres de llargada, que neix bastant més amunt de les Irles. Així, doncs, i comptant-ho tot, la riera d’Alforja pròpiament dita, i afegint-hi els barrancs i les rieres que hi aflueixen, té una llera de prop de cinquanta quilòmetres de llargada; així és fàcil de comprendre els estralls que de vegades genera i dels quals Cambrils serva molt mal record.

La riera d’Alforja, que tants mals de cap ha donat a Cambrils al llarg de la seva història, és la més llarga i complicada de les lleres que desemboquen a la mar dins del nostre terme

El barranc de la Mare de Déu del Camí és el més curt de tots, ja que neix sota el Parc Samà i la carretera de Vinyols. No té gaire més de cinc quilòmetres de llargada.

El torrent d’en Gené, a poc més de tres quilòmetres de la seva desembocadura a la mar, es divideix en dos barrancs: un que passa pel costat oest de Montbrió, quasi a tocar del poble, i al qual, una mica més amunt de la població, se n’afegeix un altre que neix un xic més amunt de Botarell, al costat mateix del poble. L’altre, una mica més separat, passa entre Riudecanyes i Montbrió, quasi al recte de Botarell. El torrent d’en Gené, al seu punt més llarg, té uns deu quilòmetres.

La riera de Riudecanyes separa els termes de Cambrils i Mont-roig del Camp; aquests límits territorials són els més antics que té actualment el terme, ja que foren assenyalats pel rei Alfons I de Catalunya l’any 1178. La riera, actualment, només té uns deu quilòmetres de llargada des de la desembocadura fins a les parets de l’embassament. En aquest indret, però, hi conflueixen almenys quatre afluents, barrancs que enriqueixen la capacitat de recepció de les aigües que nodreixen l’embassament, empleades majoritàriament per l’ús de boca i regadius. Actualment, al pantà hi poden arribar també les aigües de l’embassament de Siurana, molt més gran que el de Riudecanyes, que en un moment donat pot enriquir-se amb el transvasament. Tot i que la riera, avui, només pot considerar-se com a tal a partir de la presa de l’embassament, té la seva importància en la conducció de les aigües pluvials i també en el sentit que, quan l’embassament és ple, els sobreeixidors vessen contínuament aigua a la riera, fet que propicia un enriquiment dels aqüífers del subsòl de les zones de la conca on hi ha importants regadius.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article