Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el novembre de 1998

El convent dels pares Agustins

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

El convent dels pares Agustins
El convent dels pares Agustins

Estampes cambrilenques / Novembre 1998

Encara que en altres ocasions he parlat d’aquest tema (agost-setembre de 1956 i desembre de 1973, pàgines 285 i 297 del llibre Quaranta anys d’Estampes Cambrilenques, 1r volum) sempre ho he fet una mica circumstancialment i tocant uns punts concrets, però mai no ho he fet d’una manera generalitzada. No és que del convent de la Mare de Déu de Gràcia se’n sàpiga gaire cosa, només uns fets concrets, que són els que sempre s’expliquen.

«Fuera de los muros de Cambriles, del Arçobispado de Tarragona, avia una iglesia antigua, que avia sido parroquial, que mas de trecientos y treinta años que se edificó. En esta, pues iglesia, desamparada de los Clerigos, fundó Convento nuestra Sagrada Religión, con título de Nuestra Señora de Gracia»

Fa ja una bona colla d’anys, era la primera meitat de la dècada dels 70, que vaig tenir ocasió de conversar sobre aquest tema amb un religiós de l’orde de Sant Agustí. Era el pare Antonio Cavero, del col·legi Pare Urdaneta, de Bilbao, que durant bastants anys va venir als estius a Cambrils convidat per la família Vives-Roca, de cal Giol. El bon home, naturalment, no coneixia pas gaire amb detall la història del convent que el seu orde havia tingut a Cambrils segles enrere però hi va posar molt d’interès i va fer indagacions, de manera que en acabar l’estiu del 1975 em va enviar des de Bilbao les fotocòpies de les pàgines que en el llibre Noticias historiales del convento de San Agustín de Zaragoza y de los demás del Reyno de Aragón, obra del pare Antonio Claver y Ferrer, fan referència al convent de Cambrils. Encara que no hi ha data d’edició, és segurament del segle XVII, segons l’ortografia i la sintaxi de l’obra. En el capítol VII del llibre s’historia la fundació dels convents de Sant Guillem, de Barcelona, del de Cambrils i del de Sant Feliu de Guíxols.

Mai no havia fet ús d’aquests documents, traspaperats durant anys, però ara em sembla interessant el seu coneixement popular, de manera que els transcriuré tal com estan, sense retocs, i en la llengua castellana en què foren escrits.

Fuera de los muros de Cambriles, del Arçobispado de Tarragona, avia una iglesia antigua, que avia sido parroquial, que mas de trecientos y treinta años que se edificó. En esta, pues iglesia, desamparada de los Clerigos, fundó Convento nuestra Sagrada Religión, con título de Nuestra Señora de Gracia, siendo Provincial el Padre Maestro Fray Gaspar de Sahona, obtenidas las licencias necesarias, para dicha Fundación. Tomaron la possession de dicha iglesia en el año 1592, como consta del Registro de la Provincia. Passados algunos años, siendo Prior del Convento el Padre Fray Domingo Mauri, quiso renovar algo en la iglesia, y quitando una gran losa del Altar mayor, que lo cubria, y servia de lápida, hallaron debajo della un hueco, y dentro del, un emboltorio de llenço, y juzgando los oficiales, que seria algun tesoro, llamaron al Prior, el qual baxó a la iglesia, y en presencia suya, y de otros religiosos, lo sacaron, y viendo que el llenço era nuevo, y estaba muy blanco, desenbolvieronle, y hallaron dentro del, una arquilla de madera, cubierta con un grande pan de cera comun, sellada con cinco sellos, abriendola hallaron dentro della lo siguiente. Primo un auto de Pergamino, de letra muy antigua, escrito en el aho 1365, en el qual se dezia en lengua Latina, que en la Consagración de aquel Altar se avian puesto estas Reliquias: los quatro principios de los quatro Evangelios, los preceptos del Decalogo, el Corpus Domini Nostri Jesu Christi i el Credo todo entero. Dize el Auto assi: Anno Nativitate Domini 1365, die Dominica, die 18, mensis Maii

Continua l’acta, datada el diumenge 18 de maig de 1365, tota en llatí. Després continua així:

Después de leido el auto, se halló dentro de la misma arquilla un Purificador nuevo dentro del qual estava la Hostia hecha pedaços, y tres granos de incienso junto con ella, lo qual todo junto se ha conservado hasta oy en el Sagrario de dicho Convento, y aviendolo visto en la visita el R.P.M. Fray Geronimo de Alcovera, siendo Provincial en el año 1615, en que se descubrió, mandó se diesse noticia al Señor Arçobispo de Tarragona de esto tan milagroso, por conservarse las especies Sacramentales enteras, y puras, sin alteracion alguna, en tan largo tiempo, como eran ducientos ciquenta años, que estavan escondidas debajo la Ara del Altar mayor, como constava del dicho auto, que fue hecho dia 18 de Mayo del aho 1365 y el descubrimiento de todo lo dicho fue dia 22 de junio del aho 1615 y oy dia el llenço que cubre dicha arquilla, y los corporales, donde estaban las especies Sacramentales, se conservan tan nuevos, y puros, como si se sacaran aora de la tienda, todo lo qual se tiene por gran milagro, pues es dicha iglesia en gran manera humeda y los lebeches vizinos del mar la humedecen de manera, que hasta el hierro, que está en la iglesia, se corrompe, y gasta. Esto quiso el Señor manifestar, y descubrir en tiempo, que los hereges tan pertinazmente niegan la verdad de la real presencia de Christo Señor nuestro en el Santissimo Sacramento.

Fins aquí el document. Fixem-nos en l’ortografia i veurem com en aquest castellà antic es feien servir la doble essa, la ce trencada i altres detalls que s’assemblen al català. També s’ha de remarcar la manca de moltes hacs i d’accents i, en canvi, la gran profusió de comes.

La trobada d’aquesta sagrada forma incorrupta va ser la causa d’un gran increment de la devoció eucarística entre els veïns de Cambrils. En la mateixa església del convent agustinià va fundar-se la «Devoció de les quaranta hores» i també d’aquesta invenció prové la dedicació del segon dia de la Festa Major de la Puríssima, el 9 de desembre, a l’eucaristia, amb tota una sèrie de privilegis litúrgics que pràcticament la igualaven a la festa del Corpus, diada que llastimosament s’ha deixat perdre i que la parròquia hauria d’haver procurat conservar.

La trobada d’aquesta sagrada forma incorrupta va ser la causa d’un gran increment de la devoció eucarística entre els veïns de Cambrils

També d’aquests documents que em va enviar el pare Cavero es poden extreure dades relacionades amb els noms d’alguns dels religiosos que van habitar d’alguna manera el convent, noms que fins ara restaven desconeguts, almenys en l’àmbit popular. Però d’això procurarem parlar-ne el mes que ve.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article