Estampes Cambrilenques

Articles publicats a Revista Cambrils l'abril i maig de 1960

Societats cambrilenques (I) i (II)

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Abril i Maig 1960

És evident que, almenys a Cambrils (i em sembla que no m’erro si generalitzo una mica més), l’època de les societats, en el sentit que nosaltres volem donar a aquesta paraula, ha pas­sat a la història. La societat va ser un producte netament vuitcentista que, per inèrcia, va allar­gar-se fins a les primeres dècades d’aquest segle.

Ja fa temps que se m’havia acudit parlar a la nostra revista de les societats cambrilenques, però no ho havia fet mai abans per manca de dades. Malgrat tot, avui esbossaré aquest tema sempre interessant amb les poques coses que m’ha estat possible recollir.

La societat va ser un producte netament vuitcentista que, per inèrcia, va allar­gar-se fins a les primeres dècades del segle XX

Totes les societats eren polítiques o mutualistes, o simplement culturals o recreatives. A Cambrils n’hi va haver de tota mena, i pensem exposar el poc o molt que en sabem.

Evidentment, també es van instal·lar a Cambrils d’altres entitats d’origen no cambrilenc, que van prosperar més o menys fàcilment segons la seva popularitat i objectiu.

Tenim a la vista una crida i uns estatuts de societats ferroviàries, els títols de les quals (una de les característiques de les societats vuitcentistes) eren d’allò més altisonant i cridaner: "La locomotora invencible" i "La unió ferroviària"; i les societats cambrilenques no s’escapen d’aquesta característica. Estudiem-les:


LA TREBALLADORA CAMBRILENCA

Fundada per Timoteu Bassedas Domènech el 1877, tenia l’objectiu de "socórrer-se i auxiliar-se mútuament tots els associats, en la carestia del treball". Es tractava, doncs, d’una societat típicament mutualista.

El capítol IV del seu reglament indicava les quotes d’entrada dels socis, que eren de cinc, quatre i tres pessetes segons es tractés de socis de primera, segona o tercera categoria; i, segons la mateixa categoria, les quotes mensuals de 1,50, 1,25 i una pesseta respectivament.

El capítol VII assenyalava els ajuts que havien de rebre els socis malalts que eren, segons les categories esmentades més amunt, de 2,50, 2,25 i 2 pessetes diàries, a més d’altres ajuts i mitjos ajuts complementaris segons els casos.

El capítol VIII parlava de faltes dels socis i de les correccions a què podia sotmetre’ls la junta de govern. Alguns exemples de faltes són "els que facin o promoguin escàndols públics; els que s’emborratxin; els que tinguin una vida llicenciosa; els que es lliurin a la ganduleria; els que es barallin i causin desordres i tumults". Les correccions anaven des de l’amonestació del president fins a la pèrdua de tots els drets.


SOCIETAT ARTESANA DE CAMBRILS

Va ser fundada el 1898 com a continuadora de l’anterior i en va heretar pràcticament les mateixes característiques, objectius i mitjans de subsistència i ajut. Tenia el domicili social a la plaça de la Constitució (avui d'Espanya), número 21.


CERCLE LIBERAL DE CAMBRILS

Aquesta societat es va fundar el 1909 i el seu objec­tiu era "la defensa i propaganda dels principis liberals per tots els medis permesos per la Llei; el conreu de les arts i les ciències, el foment de l’agricultura i l’esbarjo lícit dels associats".

El reglament, aprovat pel governador civil Carlos García Alix, assenyalava expressament que "no es permetrà de cap manera jugar als locals de la societat als jocs prohibits per la Llei", així com la quota de 25 cèntims mensuals per associat.

El domicili de l'entitat era al carrer de l'Hospital, 1.


SOCIETAT CORAL L'AVENIR

Fundada el 1900 sota la inspiració de l’eminent músic i gran sociòleg Josep Anselm Clavé, creador dels cors que li van donar tanta fama i glòria, i que encara avui dia perduren en molt llocs.

Tal com indicava el seu nom, la seva activitat principal era el manteniment d’una massa coral, que va tenir èpoques d’un gran prestigi i fama, i que comptava amb un repertori molt selecte.

Al començament no tenia un local propi i va passar alguna temporada al cafè Nolla del carrer de l’Hospital i al cafè Centre Català del carrer Rovira, fins que el 1908 va establir el seu propi domicili social a la plaça de la Constitució (casa Barenys), el mobiliari del qual va ser aportat pels socis, que van portar cadascú la seva cadira i algunes taules entre uns quants. D’aquí li ve a la societat el nom vulgar de La Cadira, popularíssim fins a l’extrem que enca­ra avui es fa servir per designar el local del cine Espanol, antiga seu d’aquesta societat, mal­grat que fa més de vint-i-cinc anys que es va extingir.

A finals de l'any 1908 es va traslladar el domicili social de la casa Barenys al local que hi havia en el que avui és la casa d'Adelí Mané, al carrer de Sant Plàcid, i es van estar allí fins que la societat va adquirir en propietat uns solars al carrer de la Mare de Déu del Camí, on es va aixecar l’edifici que avui ocupen els ja citats cafè i cine Español.


L'AVENIR D'AJUTS MUTUS i IMPOSSIBILITAT PER AL TREBALL

Va ser la conti­nuació de la societat anterior i fou fundada el 1927. El seu objectiu principal passà a ser de beneficència i mutualista, sense excloure "el lícit esbarjo i divertiment dels socis", i amb aquest motiu "continuarà a disposició dels socis no tan sols la biblioteca, sinó també els salons del local mencionat" restant, a més, "subsistents les Seccions de Declamació i la Coral, que s’havien format anys abans a la societat extingida".


CENTRE CATÒLIC D’OBRERS

També fundat cap al 1900, la seva característica prin­cipal va ser lluitar contra els corrents materialistes de l’època, proporcionant als socis un ambient i entreteniments netament cristians.

Al començament tampoc tenia local social, fins que va ocupar el que hi havia al carrer de Sant Plàcid, on avui hi ha els magatzems Cepal.

La seva trajectòria va ser neta i freqüent, i va obtenir fruits òptims en la pràctica del bé i la caritat. El Centre Catòlic va ser, fins a cert punt, un precursor dels moderns casals parro­quials, la manca dels quals es nota molt a Cambrils actualment.


UNIÓ AGRÀRIA AUTONOMISTA

Amb l’adveniment de la República, es va conside­rar poc prudent mantenir una entitat amb la denominació pública de catòlica i per això aquesta societat nova va succeir el Centre Catòlic que, tot i mantenir els mateixos ideals i objectius, va tenir un caràcter més aviat agrícola i marcadament catalanista, encara que sense exageracions.


Totes aquestes entitats van ser esventades pel vendaval revolucionari de 1936 i, algunes, fins i tot abans. La realitat és que, després de 1939, en el cas de les societats cambrilenques, la típica socie­tat s’ha esfumat del panorama local sense deixar el menor rastre...

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article