Societat

Coronavirus

Joan Recasens Garriga, un cambrilenc que viu i treballa a Tòquio, «el confinament és totalment voluntari i no hi ha prohibicions»

El cambrilenc porta un any i mig al Japó, on treballa com a programador en una empresa informàtica i manifesta que fins ara hi ha hagut pocs casos de coronavirus "atenent al potencial que ofereix una ciutat com Tòquio"

Per Lluís Rovira i Barenys

Joan Recasens Garriga, a l'esquerra de la imatge, juntament amb altres catalans i l'amo del local, en una taverna japonesa, l'estiu de l'any passat
Joan Recasens Garriga, a l'esquerra de la imatge, juntament amb altres catalans i l'amo del local, en una taverna japonesa, l'estiu de l'any passat | Cedida

El cambrilenc Joan Recasens Garriga porta una mica més d'un any i mig vivint al Japó. Des de fa uns mesos viu al centre de Tòquio i treballa com a programador en una empresa del país. L’esclat de la pandèmia del coronavirus l’ha enxampat al cor d’aquesta ciutat que té una àrea metropolitana amb més de 35 milions d’habitants.

“Els xinesos són els principals turistes del Japó"

Joan Recasens ha explicat a revistacambrils.cat que quan es va començar a propagar el coronavirus es va produir certa tensió entre la Xina i el Japó; “els xinesos són la principal nacionalitat turística del Japó i no es va bloquejar l’entrada de ciutadans provinents de la Xina fins que no hi va haver els primers infectats. Posteriorment vam tenir durant setmanes un creuer a Yokohama, veïna amb Tòquio, ple d'infectats aïllats”. Joan Recasens explica que, “en principi, els focus estaven relativament controlats, si bé al Nord s’hi van posar més restriccions i més controls. Japó a finals del mes de febrer va tancar escoles, museus i va demanar que s’ajornessin o limitessin actes públics. Més tard van venir les peticions de teletreball, una cosa molt poc vista al país, i també es va fer una reforma de la legislació per tal de poder declarar estats d'emergència. Fins el mes passat al Japó no existien les circumstàncies per demanar-ho. Aquest començament de mes d’abril, ja s'ha començat a executar per permetre a les prefectures prendre mesures que, tot i això, segueixen sent voluntàries”.

Joan Recasens explica que la clau, al Japó, és el “demanar” ja que, segons diu, “per raons històriques, la legislació actual japonesa no permet a l'estat restringir moviments i activitats, així que totes les mesures són voluntàries. Per sort, hi ha molta gent que entén les circumstàncies actuals i ha fet cas a les peticions del govern. Encara ara, amb la situació d'emergència sanitària, el confinament és totalment voluntari i no hi ha prohibicions”. Joan Recasens explica que l'emergència sanitària afecta actualment a set prefectures i està sent seguida per un sorprenent número de negocis i empreses dintre la seva voluntarietat. Hi ha sectors com el turisme i certs productes dependents de la Xina que van tancar abans”.

"Japó ja és un país amb poc contacte físic"

Joan Recasens també explica que “a nivell de societat, la gent ha estat bastant col·laborativa, amb uns mínims d'higiene extra i amb distanciament social. Japó ja és un país amb poc contacte físic, així que la gent ja no acostuma a tocar coses dels demés o a tocar directament la gent, i la cultura de la mascareta està arrelada de fa anys tant per la grip com per les al·lèrgies. Avui el que et pots trobar pel carrer és la meitat de les tendes tancades, la gran majoria de gent amb mascareta i més tapada del compte per tal de no entrar en contacte, i sensiblement menys trànsit i cotxes, però, dins de tot, es pot fer vida bastant normal.”

“Les decisions que pren el govern japonès estan prèviament aprovades per un consell científic i mèdic i atenent a les indicacions d’aquest consell es va decidir, des del principi, centrar-se en apagar i controlar els focus en comptes de fer un testeig massiu així que no hi ha hagut mai números reals d'infectats, si bé els casos greus es coneixen, i per tant se sap que ha estat bastant sota control la pandèmia fins fa un parell de setmanes”, explica el Joan que també diu que existeix un número de telèfon que atén en diferents idiomes sobre la malaltia, "tot i això, la campanya s'ha centrat bàsicament en la prevenció, en una capital on hi ha cada dia uns 40 milions de desplaçaments en tren i metro".

Pel que fa a la sanitat, Joan Recasens explica que funciona per un sistema públic, “tot i que també hi ha molts metges i especialistes amb les seves consultes privades pròpies. Els hospitals s'han preparat amb cert temps i en principi no hi ha hagut desbordament del sistema. Però està clar que en una ciutat tan gran com Tòquio no hi ha capacitat per contenir una pandèmia i ja s’han preparat hotels per tal d'enviar-hi els pacients no greus".

Teletreball

Joan Recasens Garriga treballa en el món de la informàtica i això ha facilitat la possibilitat de fer teletreball, “jo ara mateix estic treballant des de casa, i a l'empresa hi ha d’altres persones que també ho fan i d’altres que no. Fins ara hi ha encara relativament pocs casos comparats amb el potencial que ofereix una ciutat com Tòquio, així que hi ha gent que no s'ho pren massa seriosament encara”.

I fora de l’àmbit laboral, el Joan explica que “no hi ha cap restricció oficial, però hi ha molts comerços, tan petits com grans, que han decidit tancar o operar menys hores per tal de no mantenir la gent al carrer. En tema de compres, tot és bastant normal exceptuant mascaretes i desinfectant, per els quals es formen cues a les botigues que en venen cada matí”. El Joan també explica que “la fase del paper de vàter va durar uns quants dies també, però es va estabilitzar prou ràpid. A part d'això, es veu menys gent al carrer i tots els esdeveniments i els espais culturals estan tancats, i ja estan cancel·lant festivals de juliol, a part dels Jocs Olímpics.”

Comenta aquest article