En aquest breu article, voldria recordar tres moments puntuals en la història sanitària del nostre municipi, en què metges cambrilencs jugaren un paper important

Les epidèmies i els contagis han estat històricament episodis que generaven fortes tensions en unes societats que desconeixien totalment els agents microscòpics que causen les malalties. El 1768, el metge municipal Jaume Esteve redactà un informe sobre les febres endèmiques que es patien a Cambrils, associades al paludisme, en què assegurava que l’origen estava en les miasmes o efluvis nocius que, des de les aigües pútrides estancades –per exemple, les dels arrossars aleshores habituals a la nostra costa–, es propagaven per l’aire i infectaven les persones. Sortosament, els avenços de la medicina i la biologia a partir del segle XIX possibilitaren que, de mica en mica, es conegués l’existència de microorganismes patògens i la seva relació amb la transmissió de les malalties infeccioses. D’altra banda, el reconeixement de la importància de la higiene personal i pública –com propugnava, per exemple, el famós metge reusenc Pere Mata– comportà que les polítiques sanitàries es dotessin de nous mètodes profilàctics que s’anaren estenent, cada vegada més, a la societat.

En aquest breu article, voldria recordar tres moments puntuals en la història sanitària del nostre municipi, en què metges cambrilencs jugaren un paper important.

La vacuna contra la verola el 1801

El primer data de l’època de les primeres temptatives d’assaig de la vacuna antivariolosa a Espanya, tot i que cal dir que el metge cambrilenc implicat hi tingué un paper francament galdós. Fou el 1801 quan la vacuna contra la verola es provà a Madrid, on residia el metge Joaquim Clot i Bas, nat a Cambrils l’agost de 1746. El doctor Clot, però, es mostrà contrari al mètode de vacunació i el criticà públicament. Un dels principals metges valedors de la campanya de vacunació escrigué un informe en què ubicava el doctor Clot dins del grup d’opositors a la vacuna, un dels “detractores que reciben con dificultad las novedades”, qualificant-lo de “médico rutinero” i antiquat. Mentrestant, a la zona de Tarragona, també afectada per la verola, la vacuna jenneriana s’havia començat a provar uns mesos abans de la mà de l’irlandès John Smith, enginyer del port d’aquella ciutat, amb resultats notables.

L'epidèmia de còlera de 1885

En segon lloc, ens situem en l’epidèmia de còlera de 1885, l’última de la centúria a Cambrils (amb un petit rebrot cinc anys més tard), que comptà amb l’excel·lent actuació del metge Jaume Ferran i Clua (1851-1929), nat a Corbera d’Ebre. A partir de bacils portats per ell de Marsella l’any abans, quan la ciutat es trobava afectada per una epidèmia de còlera que acabà arribant al País Valencià i Catalunya l’estiu següent, el doctor Ferran desenvolupà una prometedora vacuna contra aquesta malaltia en un moment en què encara molts professionals es mostraven escèptics, sinó contraris, a aquesta pràctica sanitària. Ferran obtingué permís per treballar en dues poblacions d’Alacant on dur a terme vacunacions massives. Al mateix temps, a requeriment de l’Ajuntament de Cambrils, es desplaçà a la nostra població al final d’estiu de 1885, acompanyat del metge Amalio Gimeno (1852-1936), que més tard seria ministre en diferents governs liberals.

A Cambrils, Ferran practicà inoculacions del seu vaccí anticolèric en dues ocasions: els dies 27, 28 i 29 d’agost i, de nou, el 5 de setembre. L’actuació del doctor Ferran generà una gran expectació social i científica a tot Espanya. La campanya de Cambrils fou atacada a la premsa pels detractors del metge català, acusant-lo d’haver fracassat. Les dades durant els primers dies de setembre sobre l’evolució de la malaltia no eren concloents i es féu córrer determinada informació inexacta amb mala intenció o, simplement, per no haver analitzat els primers resultats amb prou perspectiva.

Alguns cambrilencs influents, com Timoteu Bassedas o Salvador Regnard, es mostraren molt escèptics sobre l’efectivitat de la vacunació. No se’ns ha d’escapar que aquesta campanya de desprestigi sorgida a l’interior del municipi amagava les confrontacions ideològiques entre el nucli de Bassedas i els partidaris de l’alcalde Joan Sans Roca, que giraven entorn del prestigiós coronel Benet Ferré.

Aquests últims, el 8 de setembre, reuniren un centenar de firmes de veïns de Cambrils, encapçalades per la de l’alcalde Joan Sans Roca, que havia perdut la seva muller per la malaltia, en defensa de l’actuació del doctor Ferran al municipi. En la carta col·lectiva publicada per alguns diaris, negaven que s’haguessin produït morts o dolències derivades de les vacunacions. De fet, protestaven: “davant lo país y davant lo mon enter de las vulgaríssimas y mal intencionadas especies que los adversaris del célebre microbiólech, en Madrid y en lo resto de la nació han propalat, intentant desacreditar un sistema científich que, per si sol, está cridat á constituhir [...] una llegítima gloria nacional.” (L’Arch de Sant Martí, 17 de setembre; o també en el Diario de Tarragona, 11 de setembre). S’hi deia, a més, que s’havien donat 2.200 injeccions a Cambrils que, si fos cert, equivaldria a quasi la totalitat de la població, que aleshores no superava els 2.500 habitants. En canvi, és més creïble la dada de 635 inoculacions en la primera campanya del final d’agost. Finalment, a les darreries d’octubre l’epidèmia es donà per acabada i l’Ajuntament anuncià unes festes de celebració per als dies 25 i 26 d’octubre, amb l’actuació prevista dels Xiquets de Valls, així com balls i focs artificials.

Consells contra el còlera del Dr. Joan Riba i Ferré

Entre els firmants d’aquella carta col·lectiva en defensa del doctor Ferran hi havia el metge municipal Pau Riba i Rovira (1850-1907), que s’havia entregat totalment en la gestió de l’epidèmia a Cambrils. Dos anys més tard, els veïns li feren un petit homenatge d’agraïment. De ben segur que el seu fill Joan Riba i Ferré (1881-1944), també metge, havia heretat l’experiència del seu pare en aquella epidèmia. El risc latent de contagi persistia, cosa que el motivà a escriure un prospecte, també publicat en la premsa comarcal l’agost de 1911, amb recomanacions profilàctiques contra el còlera, escrites amb un estil molt planer i directe. Es titulava Concells higiènichs y primers cuidados pera prevenir y curar el colera i contenia frases com aquesta: “El cólera es una malaltia com totes les altres; dels que l'agafen, alguns se moren y altres se curen, lo mateix que en totes les malalties; advertiu que, com menys s'hi pensa y menys por s'hi té, es més difícil agafarlo.” Tanmateix, Riba acabà desenvolupant la seva vocació per la gestió agrària i la lluita contra les plagues, al costat de Josep Vidal i Barraquer i Joan Aguiló i Garsot, essent el Sindicat Agrícola de Cambrils un dels projectes que més l’absorbiren fins que, el 1915, es traslladà a Barcelona per treballar en diverses institucions dedicades al món agrícola. Els casos de còlera ja eren irrisoris aleshores, però la societat no es lliuraria de l’embat d’altres epidèmies, com la grip, la pòlio o, en aquests moments, el coronavirus. Des de l’àmbit de la historiografia local, és tot un camp pendent d’estudis aprofundits.