Cultura

Presentació

Mireia Ros: «Coneixia el conflicte irlandès, però no coneixia la història de les dones a la presó i vaig decidir investigar-ho i explicar-ho»

Per Berta Ruiz

Mireia Ros, acompanyada del regidor Oliver Klein, ahir al vespre, al centre Les Basses
Mireia Ros, acompanyada del regidor Oliver Klein, ahir al vespre, al centre Les Basses | Berta Ruiz

En el marc de la programació de les Jornades per la Igualtat de Gènere, el centre Les Basses va acollir ahir al vespre la presentació del llibre "Dones del moviment republicà irlandès", de la tarragonina Mireia Ros Domènech, Doctora en història contemporània i gènere. A l'inici de l'acte, el regidor de Participació Ciutadana –Oliver Klein– va ser l'encarregat d'obrir l'acte. "Dones del moviment republicà irlandès" és un llibre que tracta l'anomenat "conflicte irlandès modern" i respon a la voluntat de visibilitzar i analitzar el paper de les dones en aquest enfrontament. Mireia Ros va dur a terme nombroses implicacions metodològiques com entrevistes orals amb un grapat de dones anònimes que van viure el tancament penitenciari sense judici previ o sota un règim especial a l'única presó per a dones que els britànics tenien al nord d'Irlanda: la Her Majesty Armagh Prision.

Segons va explicar a revistacambrils.cat, la tria d'aquest tema en concret, "va ser una qüestió personal, perquè vaig viure a Irlanda. Quan estava fent la tesi estava analitzant una altra cosa del conflicte irlandès i, molt al principi de la investigació vaig coincidir amb unes dones que havien estat presoneres del moviment i no coneixia la seva història. Vaig fer un procés de reflexió intern per dir-me 'conec molt el conflicte irlandès –em considero feminista– però no conec la història d'aquestes dones i ni sabia la seva història a la presó. A partir d'aquí vaig decidir investigar i explicar-ho".

Presoneres de l'única presó per a dones al nord d'Irlanda

La seva tesi doncs es va centrar en les presoneres del moviment republicà irlandès i la presó Her Majesty Armagh Prision, que era l'única presó per a dones al nord d'Irlanda durant el conflicte irlandès. "L'estudi que vaig fer és des de l'any 1971 a 1982 perquè durant aquell període el que va passar a les presons, tant d'homes com de dones, va marcar una mica l'estratègia que va seguir el moviment després durant la resta del conflicte. Analitzo la invisibilitat de les dones durant el període, tant pel que fa a les comunitats, com a la informació general i des del propi moviment. Les dones tenen un paper molt actiu durant aquell període a les presons, jo analitzo les presoneres, i també les dones a fora. Una de les conclusions és que, com que les dones subverteixen el rol de gènere establert –el rol que es preveu per a elles–, hi ha com un trencament amb el rol de gènere i, al final el moviment reivindica la seva figura".

Algunes de les particularitats d'aquesta investigació sobre les dones presoneres són que es contextualitza d'uns del conflicte irlandès, que es produeix durant la segona part del segle XX i a un país europeu i que hi ha un conflicte armat obert entre els nord irlandesos i el govern de la Gran Bretanya. També té de particular que hi ha moltíssima gent lluitant al carrer i a les presons".

Sobre què queda de tot plegat, Mireia Ros va comentar que, "allò es va produir a principis dels anys 70 –que és un moment d'auge del moviment feminista a nivell europeu–, però al nord d'Irlanda el moviment feminista no es desenvolupa molt precisament perquè és un país en conflicte armat obert i, a més, en aquell moment el moviment feminista és un moviment burgès. Malgrat que les seves accions són molt feministes, elles no es reivindiquen com a tal. Ara, amb el pas del temps, a l'entrevistar-les si ho fan, perquè la perspectiva ha canviat molt i elles mateixes són conscients. Sí cal destacar que a partir d'aquell moment, les dones es van organitzar, van constituir associacions de presoneres i ex-presoneres i van fer seu camí".