Cultura

Música tradicional

Montserrat Canela: «L'obra del Cançoner Popular és una de les nostres grans arrels i estaria bé cuidar-la»

Per Berta Ruiz

Montserrat Canela va obrir la conferència tocant la pandereta i cantant una cançó, ahir al vespre
Montserrat Canela va obrir la conferència tocant la pandereta i cantant una cançó, ahir al vespre | Berta Ruiz

El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència titulada "L’obra del Cançoner Popular: la mare de tots els cançoners", a càrrec de Montserrat Canela Grau, titulada superior en Pedagogia musical i Doctora en Musicologia. L'activitat, organitzada pel Museu d’Història de Cambrils i el Campus Extens de la URV, va ser presentada pel director del Museu d'Història de Cambrils –Gerard Martí–. La conferenciant va obrir la seva intervenció d'una forma molt peculiar, tocant la pandereta i cantant una cançó tradicional.

Tal com va explicar Montserrat Canela a revistacambrils.cat, "l'obra del Cançoner Popular és una recollida de cançó tradicional que es va fer entre 1922 i 1936. Es va fer amb un rigor acadèmic 'espatarrant' per a l'època i amb una visió molt moderna de recollida de cançons. Hi ha uns 200.000 documents, que és una barbaritat, entre cançó, poesia, refranys, fotografies... Anteriors a l'obra del Cançoner Popular hi ha molts cançoners –perquè la recollida a Catalunya comença al 1897 aproximadament– però quan es recollien cançons només es recollia el text i després el rigor amb què es recollien i s'anotaven les cançons no era l'adequat. Quan neix l'obra del Cançoner Popular neix amb l'objectiu que les músiques recollides siguin el més fidel al que s'està cantant, no es retoca ni el text ni la música. Fan una selecció de cançons, però és tal qual, per això és diu que és 'la mare de tots els cançoners 'perquè acadèmicament i científicament és la recollida que està millor feta i també perquè la quantitat és ingent comparat amb el que hi havia abans".

Recollida gràcies al mecenatge de Rafel Patxot

Aquesta recollida es va fer entre els anys 1922 i 1936 i va quedar truncada amb l'inici de la Guerra Civil. Durant aquell període, els recol·lectors pregunten a persones que tenen entre 80 i 90 anys, per tant, són moltes de les cançons que cantaven quan eren petits a començaments del segle XIX. Aquesta obra del Cançoner Popular la va promocionar el mecenes Rafel Patxot, de Sant Feliu de Guíxols. "Ell va rebre una herència i tenia l'obligació de gastar-se-la en béns culturals i de filantropia. Això se suma al que queda de la Renaixença –aquesta època tan catalanista– i proposa una sèrie de folkloristes, musicòlegs i músics de l'època entre ells Lluís Millet o l'Orfeó Català, de començar aquesta recollida. Amb gent de la talla de Felip Pedrell comencen a recollir. Era molta gent que sabia molt bé què tenia entre mans, de fet, tots els recol·lectors sabien moltíssim de música i per tant, és molt fiable el que està escrit".

Montserrat Canela va explicar que gràcies a aquesta obra del Cançoner Popular després en vingueren d'altres com el cançoner de Joan Amades o les obres d'altres recol·lectors que van fer cançoners en època franquista –que es podia fer molt poca cosa–. Gràcies a aquesta obra han perdurat en el temps obres com "Sol Solet" o "Plou i fa sol" o d'altres que ja es cantaven abans, però que no estaven per escrit enlloc. "Gràcies a això es van escriure cançons que es cantaven no només al segle XIX, sinó molt anteriors i que no havien quedat per escrit".

"Hi ha una part d'aquesta música que també s'està perdent a l'escola"

Pel que fa a la salut actual d'aquesta tradició oral, Montserrat Canela va comentar que, "a nivell de música tradicional és un repertori que es fa servir, hi ha grups de música que l'utilitzen per posar-ho a l'escenari. A nivell institucional m'atreveixo a dir que falta una mica d'interès per posar-ho a l'abast de tothom i per donar-li la importància que té. No podem oblidar les arrels i l'obra del Cançoner Popular és una de les grans arrels i estaria bé cuidar-la". Per altra banda, "hi ha una part d'aquesta música que també s'està perdent a l'escola perquè les editorials ja tenen els seus músics i compositors que escriuen la seva música per a Infantil i Primària. A vegades, el que queda de música tradicional és residual. A més, hi ha moltes modes que a la canalla els agrada molt, però tenen un llenguatge que no és propi a la canalla".