L'arqueòleg i investigador cambrilenc Robert Carracedo Recasens va protagonitzar, ahir al vespre al Centre Cultural, una conferència emmarcada en el cicle Veus cambrilenques –organitzat pel Museu d'Història de Cambrils i el Campus Extens de la URV–. El cambrilenc és investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment està cursant el doctorat en arqueologia prehistòrica. Tal com va explicar el director del Museu d'Història de Cambrils –Gerard Martí– en la seva presentació, Carracedo ha dut a terme nombroses campanyes arqueològiques arreu del món: des de la Vil·la Romana de la Llosa –que va ser el primer jaciment on va excavar– i el jaciment del Cavet de Cambrils fins a d'altres a Xile, Argentina, Alemanya, França, Noruega, el País Basc o Astúries, entre d'altres. 

Sota el títol "Noves expedicions etnoarqueològiques a la fi del món", Robert Carracedo va exposar la seva experiència en un projecte dut a terme en col·laboració entre la UAB i la Universitat de Magallanes (Xile), a l'extrem sud de Sud-Amèrica on, abans de la descoberta de l'estret de Magallanes a qui va donar nom –Fernando de Magallanes–, hi van viure tres societats: els canoers, els caçadors i la gent més austral del món. En aquesta zona, tal com va dir Carracedo, hi ha dos ecosistemes: l'estepa patagònica i la zona de canals –que és on es va centrar el projecte arqueològic–. 

Primers humans que van poblar la zona fa uns 11.000 anys

Fa uns 11.000 anys que van arribar els primers humans a aquesta zona. De la seva existència s'han localitzat diferents tipus de peces com arpons, puntes de fletxes, collarets i també mòmies. Segons va dir l'arqueòleg cambrilenc, "allí hi van viure tranquils fins que van arribar els europeus. El primer que ho va fer va ser Magallanes l'any 1520; però per la zona també hi van passar d'altres navegants francesos, holandesos... que es dedicaven a escriure sobre aquelles persones estranyes que hi vivien: anaven despentinats, despullats i per a ells eren les persones en l'estadi més primitiu que havien vist". Tots aquests exploradors no suportaven les condicions d'aquella zona i molts morien de gana o d'alguna malaltia. 

En la seva exposició, Carracedo també va detallar d'altres qüestions com el mitjà de transport d'aquestes societats. Es movien en canoes que primer eren d'escorça i després eren troncs que buidaven. S'alimentaven de caça terrestre, animals marins i sobretot, molt marisc. Per altra banda quan s'encallava alguna balena feien rituals d'iniciació al seu voltant i potser s'hi passaven uns tres mesos fins que se la menjaven tota. També es nodrien d'alguns vegetals i algues, així com fongs donat que era una zona molt humida i verda. En aquelles societats, les dones portaven el pes de l'economia: es dedicaven a recol·lectar el marisc que es menjaven, mentre que els homes es dedicaven a caçar.