Vandellòs i Hospitalet de l'Infant, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Museu

El Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet obre portes a l'Hospitalet de l'Infant

Per dur a terme aquest projecte, amb la col·laboració de la URV, l’Ajuntament ha rehabilitat dues aules de l’Escola del Poblat HIFRENSA

Per Redacció

Imatge de l'acte d'inauguració del Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet
Imatge de l'acte d'inauguració del Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet | Cedida

Ahir, es va inaugurar el Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet a l’Hospitalet de l’Infant. Aquest nou equipament cultural inclou la recreació exacta d’una aula original de l’Escola Àster del Poblat HIFRENSA i un espai museístic sobre el Poblat i sobre el cèlebre arquitecte racionalista que l’any 1967 va rebre l’encàrrec de fer-lo realitat, Antonio Bonet Castellana. El Poblat HIFRENSA és el conjunt residencial que es va construir per als treballadors de la central nuclear de Vandellòs-I i les seves famílies. Tant el Poblat com l’escola del poblat estan declarats com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i estan en procés de catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Per poder obrir aquest Petit Museu, s’han hagut de rehabilitar dues aules de l’Escola Àster. Aquests treballs han consistit en la recuperació de la funcionalitat de dos mòduls-aules de l’Escola, del punt d’aigua, dels armaris, del pati exterior amb el petit hort vinculat a l’aula; de les fusteries i dels acabats. L’objectiu era recuperar els materials originals i eliminar les pintures i afegits. Amb aquesta filosofia també s’ha reconstituït el sistema de ventilació i la ceràmica vidriada de la coberta piramidal, que és el tret característic de l’Escola Àster del Poblat HIFRENSA. D’aquesta manera, ara torna a brillar la coberta, fins ara tapada per una pintura asfàltica.

El projecte de rehabilitació de les dues aules, adjudicat a l’Rècop Restauracions Arquitectòniques SL per un import de 48.000 euros aproximadament, s’ha complementat amb amb el projecte de petit museu, pel qual s’ha destinat un dels mòduls a recrear una aula tal com era originalment; i l’altre mòdul, a fer les funcions d’aula didàctica, per donar a conèixer l’obra d’Antonio Bonet Castellana.

L’Ajuntament va encarregar a la Fundació URV el disseny, comissariat i producció d’una exposició permanent per aquest espai didàctic, on hi ha panells expositius de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, de la central nuclear de Vandellòs-I i del poblat HIFRENSA; panells amb fotografies de l’escola amb alumnes; una maqueta de conjunt del poblat, jocs didàctics de taula amb fusta per als infants; i una zona d’estar amb cadira, catifa i lluminària. Qui vulgui podrà consultar pròximament tota la informació en una pàgina web.

D’aquesta tasca de museïtzació, que ha costat uns 13.000 euros aproximadament, se n’han ocupat el Dr. Guillermo Zuaznábar de l’Escola d’Arquitectura de la URV, l’arquitecte responsable del projecte Juan Fernando Ródenas i l’arquitecte Carlos Gonzalvo. El seu pla de treball va incloure una fase de diagnosi, de treballs de camp amb anàlisi fotogràfic i documental de diferents arxius històrics.

Amb l’ obertura del Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet, l’Ajuntament ha volgut posar en valor l’obra d’aquest arquitecte de renom al municipi i oferir un punt d’acollida a les persones que participen en les visites guiades a aquest recurs patrimonial que organitza la Regidoria de Cultura des de l’any 2016. “Necessitàvem un centre de recepció, un lloc on explicar l’obra de Bonet Castellana existent a l’Hospitalet de l’Infant, la seva importància i el seu context i alhora volíem donar suport al treball que està duent a terme la Generalitat de Catalunya per declarar BCIN aquest conjunt arquitectònic”, ha apuntat la regidora de Cultura i Patrimoni, Nuria Ortiz, , durant l’acte d’inauguració.

Ortiz també ha explicat que, perquè tothom tingui l’oportunitat de veure ja el Petit Museu, l’Ajuntament ha organitzat per aquest Nadal unes visites guiades dirigides al públic en general; i una gimcana familiar al Poblat HIFRENSA. Per participar en aquestes visites gratuïtes, previstes per als dies 21 i 28 de desembre i 4 de gener, a les 11 h; i en la gimcana familiar del 29 de desembre a les 11 h, cal fer reserva prèvia (més informació a www.culturaalabast.cat).

L’alcalde, Alfons Garcia, ha destacat que aquest nou equipament cultural és el primer museu d’arquitectura contemporània de Catalunya i que és fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament i el grup de recerca Centro de Análisis Integral del Territorio de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). «És una fita més per millorar el Poblat HIFRENSA. La tasca de recuperació i restauració ha de continuar, perquè volem un Àster viu», ha conclòs l’alcalde.

Per la seva banda, la filla de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, Victòria Bonet, ha remarcat el fet que l’Ajuntament hagi apostat per «recuperar el patrimoni arquitectònic modern», perquè segons ha dit, «no és l’habitual» i ha dit que el seu pare estaria «orgullós de l’esforç conjunt» que han fet el consistori i la URV per tirar endavant aquest projecte. Durant el seu parlament, també ha agraït, emocionada, les mostres d’afecte que ha rebut per part d’actuals habitants del Poblat i per part d’ex alumnes de l’Escola Àster.

El Poblat HIFRENSA

Aquest conjunt arquitectònic disposava d’escola, biblioteca, club social, residència per a empleats solters, una zona esportiva i les dotacions d'infraestructura necessàries per proveir a 280 habitatges d'aigua potable, electricitat i gas. El conjunt està connectat mitjançant passos per a vianants i bicicletes, amb places públiques.

Les intencions del client que va encarregar la seva construcció consistien en crear un àmbit urbà perquè els treballadors i les seves famílies poguessin desenvolupar una vida individual, familiar i col·lectiva completes.

Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989)

Estudia Arquitectura a l’Escola de Barcelona el 1929. Té com a mestres Josep Llu´si Sert i Josep Torres Clavé, amb qui treballa a Barcelona entre 1932 i 1936. El 1933 viatja al patris II de Marsella a Atenes per assistir al Congrés Internacional d’arquitectura Moderna (CIAM IV) com a estudiant associat al grup d’Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATEPAC).

Com a estudiant, intervé en el muntatge del Pavelló de la República Espanyola, obra de Lluís Sert i Luis Lacasa, de l’Exposició Internacional de París (1937). Hi participen Pablo Picasso, Joan Miró, Julio González, Alberto Sánchez i Alexander Calder. Picasso pinta el «Guernica».

Durant la Guerra Civil, entre 1936 i 1937, Antonio Bonet treballa al taller de Le Corbusier, on coneix l’arquitecte i pintor xilè Roberto Matta. Bonet ajuda a dissenyar les Maisons Jaoul (1937) i el Pavelló de l’Aigua per a l’Exposició Internacional de Lieja (1938).

En 1938 s’exilia a Argentina. Seguint l’esperit del GATEPAC, juntament amb Juan Kurchan i Jorge Ferrari-Hardoy companys del taller de Le Corbusier, funda el Grup Austral.

Fa l’edifici d’habitatges Paraguay i Suipacha, a Buenos Aires (1938-39), en col·laboració amb Abel López Chas i Alejandro Vera Barros. També fa Casa Rubio, al Cap de Salou (1959);

El gran volum d’encàrrecs que li arriben d’Espanya en precipiten el retorn el 1963. Les seves obres que inclouen l’urbanisme es concentren a l’arc mediterrani, Màlaga, Múrcia, Tarragona, Barcelona i Girona, on col·labora amb Josep Puig Torné. Després del retorn, Bonet és considerat un arquitecte de prestigi. El 1960 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona organitza una exposició de la seva obra, a càrrec d’Alexandre Cirici-Pellicer.

Altres de les seves obres més destacades són:

- Casa La Ricarda, al Prat de Llobregat (1949-1962), premi extraordinari FAD (1958-78). És una obra emblemàtica de l’arquitectura moderna espanyola. Es va convertir en un lloc de reunió de l’avantguarda catalana dels anys 60.

- Canòdrom de la Meridiana, Barcelona (1963), construït amb Josep Puig Torné.

- La Gallarda (1945), la casa que Bonet projecta per a Rafael Alberti i María Teresa León a Punta Ballena, Uruguai. La Gallarda va ser punt de trobada d’exiliats espanyols com Margarita Xirgu, Joan Cuatrecasas, Alberto Closas, Alejandro Casona…

- Seu del Tribunal Constitucional de Madrid (1975-1980). Edifici construït inicialment com a seu social de farmacèutics, metges, veterinaris i odontòlegs. Obra dels arquitectes Bonet Castellana i Francisco González Valdés.

Bonet Castellana també va intervenir en la construcció de la central nuclear de Vandellòs I, en el disseny d’espais com la recepció, el pavelló metereològic i altres construccions auxiliars.