El Centre Cívic de Vilafortuny va acollir, el passat divendres la vespre, la presentació de la darrera novel·la de Gustavo Hernández Becerra titulada "El mal de Penélope". Aquest acte, organitzat per l'Associació Cultural Vilafortuny, va comptar amb la participació de Carmen Serra Masalías i de Ramón García Mateos, a part del propi autor de llibre. Precisament va ser Carmen Serra qui va començar la presentació per fer un esbós de la figura de Gustavo Hernández Becerra, nascut a Bogotà l'any 1955 i que viu a Tarragona des de l'any 1978. Gustavo Hernández es va llicenciar en Filologia Hispànica a Tarragona i durant aquests anys ha fet tant de periodista, al Diari de Tarragona, com més recentment, de professor a diferents instituts de Vila-seca, Valls i Tarragona. Fins ara ha publicat cinc llibres de ficció i un de cròniques periodístiques.

Ramón García Mateos: "És una novel·la rara"

Ramon García Mateos, per la seva part, va fer una acurada dissecció d'aquesta novel·la, començant primer per fer una explicació del que és una novel·la i situant el temps històric en que es va començar a definir com a gènere literari. García Mateos va definir "El mal de Penèlope" com una novel·la rara i va explicar que estava configurada per dues parts ben diferenciades i amb un seguit de capítols amb títol i subtítol, amb inspiració cervantina. La primera part, en forma de monòleg, bàsicament, té una clara inspiració amb l'obra de Miguel Delibes "Cinco horas con Mario" mentre que a la segona part, amb els protagonistes amb els noms canviats, fa un salt narratiu ben diferenciat. Segons Ramón García, "val molt la pena la seva lectura però s'ha de llegir amb molta calma."

Gustavo Hernández Becerra: "Qualifico la meva novel·la d'excèntrica i surrealista"

Tot seguit va ser el torn de l'autor, Gustavo Hernández Becerra, Que va començar fent un recordatori del que va ser el "gran mestre Ramon Oteo" que els va marcar en l'aspecte literari, tant a ell com als seus companys de taula. Gustavo Hernández va dir que la seva novel·la era "excèntrica i surrealista. És la història de dos deliris, la primera part és el d'una dona que monologa davant el seu marit. La segona part, és una veu que recrimina l'escriptor de la primera part". Hernández també va explicar que el títol de la novel·la havia de ser "El juego del inmortal" i es va definir com un "escriptor intuïtiu. Aquesta és una novel·la arriscada, té una certa complexitat sobretot en la segona part. La meva intenció és provocar emocions en el lector, o sinó no té sentit".