Informació general

Xerrada

Toni Molas: «La tendència és que a l'incapaç se li ha de donar més autonomia, però l'incapaç no és capaç de decidir»

Per Berta Ruiz

Un moment de la conferència d'ahir al vespre. D'esquerra a dreta: Francesc Garriga, Toni Molas i Gerard Martí
Un moment de la conferència d'ahir al vespre. D'esquerra a dreta: Francesc Garriga, Toni Molas i Gerard Martí | Berta Ruiz

El Centre Cultural acollia, ahir al vespre, una nova conferència organitzada pel Club Rotary Cambrils i Museu d’Història de Cambrils i emmarcada en la programació del Campus Extens de la URV. En aquesta ocasió la xerrada, titulada “Situació jurídica i drets dels discapacitats”, va anar a càrrec de Toni Molas Casas, advocat expresident del Consell de l’Advocacia Catalana (2011-2012) i actual Secretari de la Fundació Sant Tomàs que treballa a Osona per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. A l'acte també hi eren presents el president del Club Rotary Cambrils –Francesc Garriga– i el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí.

Segons va explicar Molas a revistacambrils.cat, “molta gent, quan no té una persona amb discapacitat a la família sovint no és conscient del que comporta: que et neixi un fill amb una discapacitat o tenir el pare o la mare amb Alzheimer”. Tal com va comentar Molas, “fins ara, si la sentència judicial els prohibia votar, no ho podien fer, però a partir del 7 de desembre podran votar. Són uns 100.000 discapacitats que podran votar, però ja veurem què passarà perquè no acaba de quedar clar. La Junta Electoral Central ha fet una instrucció que diu que han de votar de forma 'lliure, conscient i voluntària'. Aquesta frase de 'lliure, conscient i voluntària' queda molt bé, però no sé com anirà. Seran els interventors, apoderats o qualsevol persona que hi hagi en una mesa electoral qui considerarà si una persona vota o no vota de forma 'lliure, conscient i voluntària'”.

Per altra banda, sobre els drets dels incapacitats, Molas va explicar que, “cada dia volem més que els que tenen una discapacitat total estiguin més introduïts a la societat, però jurídicament els hi traiem tota la capacitat d'obrar. No poden vendre, no poden gravar, no poden firmar préstecs.. Volem que estiguin integrats al 100% però els hi posem un tutor; que no dic que no sigui una bona forma per vetllar pels seus interessos. Un assassí que mata estarà uns anys a la presó, però quan surt pot votar, pot comprar, pot vendre... però un incapaç, no”. En aquest punt, l'advocat va afegir que la tendència de la Generalitat “és que vol anar a que cada vegada hi hagi menys incapacitacions totals i que hi hagi curatela, que hi hagi una incapacitació parcial. Et vetllo perquè no puguis comprar vendre o hipotecar o t'administraré jo el patrimoni. La filosofia és boníssima, però la pràctica és dificilíssima. Més quan no hi ha recursos econòmics. La tendència és que a l'incapaç se li ha de donar més autonomia, però l'incapaç no és capaç de decidir. Conjugar el dret d'un incapaç que no és capaç és molt difícil”. De fet, hi ha diferents tipus d'incapacitacions: la incapacitació judicial, la incapacitació parcial, etcètera.

Comenta aquest article