Cultura

Presentació

Es presenta el llibre «La mitra de l'exili», una barreja de realitat i fícció que aborda la figura del Cardenal Vidal i Barraquer

Per Berta Ruiz

Moment de la presentació del llibre, ahir al vespre. D'esquerra a dreta: Josep Oliveras, Manuel Castellet i Camí Mendoza
Moment de la presentació del llibre, ahir al vespre. D'esquerra a dreta: Josep Oliveras, Manuel Castellet i Camí Mendoza | Berta Ruiz

El Centre Cultural acollia, ahir al vespre, la presentació del llibre “La mitra de l'exili” del Dr. Manuel Castellet i Solanas, acte emmarcat en l'Any Cardenal Vidal i Barraquer. A l'inici de l'acte hi va intervenir l'alcaldessa –Camí Mendoza– qui va donar pas al Dr. Josep Oliveras –catedràtic emèrit de geografia regional de la URV– que va desgranar alguns detalls de l'obra en qüestió.

“La mitra de l'exili” és una novel·la que serveix de pretext per donar a conèixer tres personatges rellevants de la Catalunya de la primera meitat de segle XX: Rafael Patxot, Ventura Gassol i, sobretot, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer. A través d'una trama narrativa i d'uns personatges de ficció, molt especialment d'una mestra republicana depurada pel franquisme, permet descobrir la personalitat d'aquestes tres figures que s'entrecreuen al llarg de l'obra. Es tracta d'una novel·la molt ràpida i intensa que transcorre en un període curt de temps, des de setembre de 1943 a l'abril de 1944. Aborda la història fictícia d'uns enamorats durant aquells anys de la postguerra: l'Aurosa i el Siscu. A l'Aurora, la mestra, se li desvetllarà un irrefrenable instint d'investigació per esbrinar moltes de les vicissituds que van envoltar la mort del Cardenal Vidal i Barraquer, esdevinguda a Friburg, Suïssa, el 1943.

L'obra barreja uns fets reals amb unes bones dosis de ficció

Tal com es va explicar en la presentació d'ahir, l'obra barreja uns fets reals amb unes bones dosis de ficció a través d'aquests altres personatges i d'aquestes famílies. També surten molts d'altres personatges relacionats amb aquestes terres per la relació que tenien amb el Cardenal Vidal i Barraquer o amb Ventura Gasol com per exemple: el músic Robert Gerhard de Valls, l'Higini Anglès que era de Maspujols, el bisbe auxiliar Manel Borràs que era de la Canonja, etcètera. O en l'àmbit de l'art hi apareixen figures destacades com Santiago Rusiñol o Ramon Casas.

La novel·la té aquest caràcter històric que ofereix la possibilitat d'anar desgranant petits episodis de la vida de la societat catalana de l'època, en un context de moltes mancances com va ser la dura postguerra. A banda, hi ha el rerefons de la Guerra Civil que apareix amb diferents referències com els bombardejos de Lleida, la Batalla de l'Ebre, els bombardejos de Barcelona del març de 1938 o la maternitat d'Elna...

L’Apunt

Biogradia de Manuel Castellet
Manuel Castellet (Barcelona, 1943), format entre Barcelona i Zuric, és matemàtic de professió, excursionista per afició i amant de tot allò que afecta la terra i la cultura catalanes per devoció. Professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, fou el creador i primer director del Centre de Recerca Matemàtica (1984-2007) i president de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2002); actualment, dirigeix la Fundació Ferran Sunyer Balaguer.

També és autor o editor de diversos llibres de matemàtiques i, fora de l’àmbit estrictament científic, ha publicat les obres Llengua, ciència, cultura: crònica d’una passió matemàtica, L’exili de la marededéu de Núria (1936-1941) i, amb Rosa Anna Felip, «Mossèn, ens han pres la marededéu!».