El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència titulada "L'okupació d'habitatges i la protecció dels drets fonamentals", a càrrec d’Héctor Simón Moreno, investigador de la Càtedra d’Habitatge UNESCO de la URV. L'activitat va ser organitzada pel Campus Extens de la URV i el Museu d'Història de Cambrils, amb la col·laboració del Rotary Club Cambrils i la regidora de Salut i Drets Cívics de l'Ajuntament. El director del Museu d'Història –Gerard Martí– i el president del Rotary Club Cambrils –Francesc Garriga– van presentar l'acte. Garriga va comentar que el Rotary Club va néixer l'any 1905 als Estats Units i que, des de fa 25 anys, està a Cambrils.

El conferenciant –Héctor Simón– va fer una exposició sobre com està la situació de l'okupació a Catalunya i al conjunt de l'Estat, quines són les raons principals d'aquesta problemàtica i el seu abast. Tal com va comentar a revistacambrils.cat, "cal identificar els diferents tipus d'ocupacions: si són ocupacions per raons polítiques; si són ocupacions perquè la gent no té cap altre lloc on viure i l'única solució que tenen és ocupar o, per altra banda, hi ha les ocupacions amb finalitats empresarials o criminals, que són les màfies que ocupen habitatges amb la finalitat d'arrendar a tercers. Com s'implica l'ocupació amb els drets fonamentals que recull la Constitució espanyola: dret a la propietat, dret a l'habitatge, la inviolabilitat del domicili i el dret a la vida privada i familiar. Veure com s'interrelaciona l'ocupació amb tots aquests drets i quines mesures legislatives s'han pres des de l'Estat per lluitar contra aquest fenomen de l'ocupació il·legal".

"Els mecanismes de protecció per al propietari ja hi són"

De fet, segons va comentar Héctor Simón, "els mecanismes de protecció per al propietari ja hi són. Hi ha una acció processal específica que permet a aquella persona que s'ha vist privada de la possessió de l'habitatge intentar recuperar-lo el més aviat possible. Això ja està previst en la legislació, però potser es trigava entre 6 mesos i un any en recuperar la possessió i mentrestant no podies fer res. No pots entrar per la força perquè una vegada els okupes estan dins i han passat més de 48 hores –dins d'aquestes 48 hores la Policia o els Mossos sí poden actuar– però passat aquest temps no pots entrar per la força, es necessita una ordre judicial i això triga massa. El Parlament va aprovar una nova llei –el passat mes de juny– amb l'objectiu d'escurçar els terminis: donar 5 dies als okupes perquè presentin un títol que acrediti la seva possessió i si no ho aporten es pot recuperar la propietat després del requeriment del jutge. Sembla que aquesta reforma legislativa és efectiva perquè s'han escurçat els terminis, però encara estem pendents que hi hagi alguna font oficial que doni dades sobre això". Aquesta mesura però, només és per a persones físiques. "Aquesta acció no està disponible per a persones jurídiques, és a dir, bancs i grans tenidors d'habitatges no poden gaudir d'aquesta acció molt més ràpida" va apuntar Simón.

"Cambrils, Salou i Tarragona són punts calents"

Pel que fa a dades d'aquesta problemàtica, Simón va apuntar que, "un 80% de les okupacions afecten a persones jurídiques, és a dir, a bancs i grans tenidors. Hi ha estudis de l'obra social de Barcelona que diuen que al voltant del 80% dels habitatges ocupats pertanyen a bancs. A nivell local, no tenim dades específiques, però sí podem dir que Cambrils Salou i Tarragona són punts calents. A Reus o a Vilanova i la Geltrú, per exemple s'ha iniciat un protocol per identificar els okupes, veure quina és la seva situació i si són persones en situació de vulnerabilitat. L'estudi de Barcelona demostra que 7 de cada 10 ocupacions són famílies que no tenen recursos. A nivell municipal és un repte saber com identificar aquestes situacions de necessitat i donar-los una alternativa legal, perquè l'okupació no pot ser una alternativa a l'accés a l'habitatge".