Cultura

Biennal d'Art Contemporani Gast

Graffitis i vermut a la romana a la Vil·la de la Llosa

La Vil·la Romana de la Llosa va acollir, ahir al matí, una activitat didàctica i gastronòmica emmarcada en la Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic. L'associació Cambrils Societas Coqvinaria va cuinar elaboracions romanes

Per Berta Ruiz

Imatge del vermut romà que es va servir, ahir al migdia, a la Vil·la Romana de la Llosa
Imatge del vermut romà que es va servir, ahir al migdia, a la Vil·la Romana de la Llosa | Berta Ruiz

La Vil·la Romana de la Llosa va acollir, ahir al matí, una activitat didàctica i gastronòmica emmarcada en la Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic i organitzada pel departament de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils i Cambrils Societas Coqvinaria. Sota el títol "Graffiti a la romana", l'activitat va començar amb una petita explicació introductòria a càrrec de Mònica Guerra del Museu d'Història de Cambrils sobre l'espai de la Vil·la Romana de la Llosa. Un lloc residencial d'una família amb un estatus social elevat, que residia al costat del mar i que també produïa els seus propis aliments. Un jaciment en el què s'hi han trobat forns, restes de termes privades, una zona de magatzems, sitges de gra o una petita necròpoli baix imperial, que serveix per conèixer l’ocupació romana del territori que envoltava la ciutat de Tarraco.

A continuació va ser el torn del filòleg de Llengües Clàssiques i president de Cambrils Societas Coqvinaria –José Luis Cimarras– qui va fer una explicació dels graffiti (inscriptiones paretariae) al món antic. Segons va explicar Cimarras, al món antic era molt habitual que la gent escrivís a les parets qualsevol tipus de missatge, sobretot a Pompeia, on s'hi van localitzar més de 20.000 graffitis. "Amb la violenta erupció del Vesuvi tot va quedar paralitzat, mentre que a la resta del món romà ha quedat molt poc" va comentar. Tal com va apuntar Cimarras, "el desig d'expressar-se era molt gran i escrivien a les parets tot allò que els inquietava: política, amor, poesia, missatge sexuals, d'humor, frases escatològiques i, fins i tot, malediccions". Habitualment ho feien amb un guix, una tisa o un punxó. A Tarragona es va localitzar el "graffiti" més antic de la Península Ibèrica. Concretament, a la Torre Minerva i data de finals del segle III-II a.C. A més, a vegades, segons va dir Cimarras, s'arribaven a escriure diàlegs: algú començava amb una frase i a sota li seguien d'altres contestant-li.

Vermut romà

Posteriorment, per arrodonir l'activitat es va servir un vermut romà cuinat pels membres de l'associació gastronòmica Cambrils Societas Coqvinaria. Es van poder degustar diferents productes com pa elaborat a l'estil romà, focaccia, diferents tipus de salses i melmelades, formatges, fruits secs, raïm i vi negre.

A dalt, explicació sobre la Vil·la Romana de la Llosa i, a sota, la xerrada a càrrec de José Luis Cimarras

 

Comenta aquest article