Cultura

Setmana de la Ciència

Els més petits coneixen de prop els orígens de la xocolata en un taller familiar

Per Berta Ruiz

Un moment de la part pràctica del taller familiar d'ahir a la tarda
Un moment de la part pràctica del taller familiar d'ahir a la tarda | Berta Ruiz

El Centre Cultural va acollir, ahir a la tarda, el taller familiar titulat "Els orígens de la xocolata", a càrrec de Laura Brício Segura, investigadora del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV. L'activitat va ser organitzada en el marc de la Setmana de la Ciència al Campus Extens de la URV i de la 3a Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils. La sessió es va dividir en dos blocs: primer una part explicativa sobre els orígens de la xocolata i, després, una segona part en la què els xiquets van poder elaborar una beguda similar a la que es feia originàriament.

Segons va explicar Brício, fa més de 500 anys, amb l'arribada dels espanyols a Amèrica van tenir coneixement d'aquest producte. Un producte que només era conegut i consumit per les tres cultures que habitaven aquelles terres: els maies, els asteques i els inques. A la regió de Xoconochco –actual Soconusco– era on hi havia l'arbre del cacaotero, anomenat Theobroma cacao en llatí que significa menjar dels déus. Aleshores, aquell era un aliment molt valuós. De la beina del cacau s'extreien les 'faves' que es trituraven. Al mig d'aquesta beina hi havia una part blanca –xocolata blanca– que era la mantega del cacau, molt més greixosa.

A la cultura dels maies, a les tombes s'hi posaven objectes valuosos, així com menjar i beure. Els arqueòlegs, segons va explicar Brício, van localitzar objectes com la "chocolatera" amb la inscripció kakau que demostren que prenien aquest producte i ho feia la gent més poderosa. De fet, per als maies el cacau era més valuós que l'or i quan havien de pagar una dot matrimonial ho feien amb sacs de faves de cacau. La beguda l'elaboraven amb aigua, el pols del cacau i potser una mica de picant (xili). Posteriorment, els asteques van conquerir aquesta regió productora de cacau i també van adoptar aquest producte com un bé molt preuat. En aquesta cultura, els guerrers també en prenien i l'elaboraven de forma similar als maies.

Elaboració de la recepta

Posteriorment, els assistents al taller van poder elaborar la recepta més tradicional i tastar-la. Van barrejar aigua amb pols de cacau pur –sense sucre– i ho van remenar. Van obtenir una beguda amarga i molt diferent al cacau que beuen habitualment. Després van afegir-hi una mica de sucre d'igual manera que va passar amb l'arribada dels espanyols a aquelles terres. Van tastar la beguda amarga que s'hi feia i no els hi va agrada. Per millorar-la van afegir-hi un altre producte de la zona com era la canya de sucre que va endolcir el producte i el va fer més gustós.

Dalt i baix, diferents imatges del taller familiar sobre els orígens de la xocolata