Cultura

Any Cardenal Vidal i Barraquer

La ruta «El nostre Cardenal» recorre el Barri Antic per parlar de la seva infantesa i de la seva vida pastoral

Ahir al matí va tenir lloc la ruta comentada "El nostre Cardenal", emmarcada en el XIIIè Cicle de Memòria de Tardor i en el programa d'actes de l'Any Cardenal Vidal i Barraquer

Per Berta Ruiz

Els participants a la ruta guiada, a l'edifici La Salle, ahir al matí
Els participants a la ruta guiada, a l'edifici La Salle, ahir al matí | Berta Ruiz

Ahir al matí va tenir lloc la ruta comentada "El nostre Cardenal", emmarcada en el XIIIè Cicle de Memòria de Tardor i en el programa d'actes de l'Any Cardenal Vidal i Barraquer. Es van recórrer diferents indrets del Barri Antic –el celler de la Cooperativa, l'Ermita de la Mare de Déu del Camí, l'edifici de La Salle, l'església de Santa Maria, l'edifici Vedruna, la casa natal i la plaça de la Vila– per parlar de la figura del Cardenal, de la seva infantesa a Cambrils, de la seva vida pastoral i dels seus valors humans. L'activitat –a càrrec de l'empresa Cel Rogent– també va servir com a prova pilota d'un recorregut educatiu que s'oferirà a alumnes de Secundària.

180.000 pessetes per construir la Cooperativa Agrícola

La sortida de la ruta va ser des de davant de l'edifici del celler de la Cooperativa Agrícola. Aquest punt va servir per contextualitzar el moment històric del moment del naixement del Cardenal, el 3 d'octubre de 1868 a Cambrils. Moments convulsos, tant a Catalunya com a Espanya, en els què es van viure nombrosos atemptats anarquistes –com el protagonitzat per l'anarquista cambrilenc Paulí Pallàs–. Uns anys en els què Cambrils comptava amb uns 2.200 habitants, que vivien de la pagesia a la Vila o de la pesca al Port i amb uns elevats índexs d'analfabetisme. Sobre la creació de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, segons van explicar ahir, la família Vidal i Barraquer va tenir un paper molt destacat. Com a dada curiosa, el Banc de Valls va donar diners a la família –a mode d'una mena d'hipoteca– per valor de 180.000 pessetes. 

Creix en el sí d'una família tradicional

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer va tenir dos germans més –la Paula i el Josep– que van créixer en el sí d'una família tradicional i conservadora. De la part de la mare –família Barraquer– va heretar la part més espiritual, de devoció i religiosa, mentre que de la part del pare –família Vidal– va heretar l'amplitud de mires i l'obertura a nous temps i noves idees. Des de petit va esdevenir un xiquet molt intel·ligent, que preguntava molt i sobretot escoltava molt i, ben aviat, va tenir els primers indicis de la seva vocació religiosa. Així doncs, tot i ser l'hereu de la família, ell es va decantar pel camí de la religió, així com la seva germana Paula –que va ser monja–, mentre que el seu germà Josep –el segon– es va fer càrrec de la hisenda familiar. Amb només 13 anys perd a la seva mare –que mor de tifus– i cinc anys després mor el seu pare. Estudia dret i, amb 31 anys ja és sacerdot.

Ascens meteòric dins la cúria de l'Església

El segon punt de la visita va ser l'Ermita de la Mare de Déu del Camí, que va servir per parlar del seu ascens meteòric dins de la cúria de l'Església. En pocs anys anirà acumulant càrrecs. L'any 1914 és nomenat bisbe de Solsona, una notícia que va impactar i va emocionar molt a la societat cambrilenca de l'època. Van explicar que aquell mateix any, com a bisbe de Solsona, Vidal i Barraquer visita Cambrils, que li ofereix una gran rebuda amb nombrosos actes. Un d'aquests va ser canviar-li el nom al carrer de la Fira –on havia nascut– pel de bisbe Vidal o fins i tot un castell de focs, espectacle inèdit en aquells moments. Francesc d'Assís va mostrar sempre la seva humilitat i la seva proximitat amb el poble ras. Sent bisbe vestia com un capellà ras, es girava l'anell al revés i visitava i servia als malalts.

Arribada de les dues comunitats religioses educatives a Cambrils

La ruta va seguir a l'edifici de La Salle –col·legi Cardenal Vidal i Barraquer–, institució també vinculada a la família. El tiet del Cardenal –Benet Vidal i Gimbernat– va ser el gran promotor de l'arribada de les dues comunitats religioses educatives a Cambrils. L'any 1880 es va presentar a l'Ajuntament el projecte de construcció de l'edifici de La Salle i el 14 de desembre d'aquell mateix any es posava la primera pedra. El complex es va construir en sis anys i va tenir un cost de 240.000 pessetes. Va ser Benet Vidal i Gimbernat qui es va encarregar de buscar les dues comunitats educatives: les Germanes Carmelites de la Caritat per a les nenes i els Germans de la Sagrada Família per als nens. El 1887 comencen les classes i, ambdues comunitats van compartir edifici durant els primers anys. Diferents desavinences van propiciar la marxa dels Germans de la Sagrada Família i l'arribada dels Germans de La Salle, l'any 1900.

Després de ser bisbe de Solsona va ser nomenat arquebisbe de Tarragona. Durant aquella època va impulsar moltes iniciatives: va impulsar el Museu Diocesà, va impulsar la conservació del patrimoni eclesiàstic, va promoure un gran nombre d'associacions, així com la formació i la cultura.

Dictadura de Primo de Rivera

El quart punt del recorregut va ser a la plaça de l'església de Santa Maria. En aquest punt es va aprofitar per parlar d'un altre punt històric força complicat com va ser la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Quan Primo de Rivera arriba al poder se'l va veure com una solució per posar fi al radicalisme i a les revoltes, de fet, l'Església també el va rebre amb bons ulls. Volia lluitar contra el desordre, les desigualtats i el separatisme català i, purificar la pàtria. El Cardenal també va tenir les seves desavinences amb el dictador.

En aquest punt, la comitiva també va poder entrar uns instants a l'interior de la parròquia de Santa Maria, a la pila baptismal on va ser batejat Francesc d'Assís Vidal i Barraquer.

II República

El recorregut va seguir a l'edifici Vedruna –col·legi Cardenal Vidal i Barraquer–. En aquest espai, els guies de la ruta es van centrar en parlar de la II República de 1931, que també va portar nombrosos canvis socials: matrimoni civil, divorci, confiscar béns a l'Església, etc. Tot i ser moments convulsos, el Cardenal va mantenir sempre un paper conciliador. De fet, va tenir diverses reunions amb el president Francesc Macià i Niceto Alcalá Zamora.

La ruta es va tancar amb dues parades més: la primera davant de la casa natal del Cardenal Vidal i Barraquer, el carrer que porta el seu nom i, finalment, a la plaça de la Vila.