Informació general

Ple

El plenari diu no a penjar un llaç groc al balcó de la Casa de la Vila

Una moció, presentada per la regidora no adscrita Cinta Ballesté, demanava penjar el llaç groc «fins que els presos polítics siguin alliberats»

Per Lluís Rovira i Barenys

Imatge d'arxiu de llaços grocs a un dels ponts de la riera d'Alforja en una acció que es va fer el 17 de desembre de l'any passat
Imatge d'arxiu de llaços grocs a un dels ponts de la riera d'Alforja en una acció que es va fer el 17 de desembre de l'any passat | Lluís Rovira i Barenys

La moció presentada per la regidora no adscrita Cinta Ballesté sobre els presos polítics al ple del passat 2 de juliol, no va prosperar. La regidora demanava que es pengés un llaç de color groc al balcó de la Casa de la Vila "fins que els presos siguin alliberats" però aquesta petició va rebre els vots en contra del bloc de partits i regidors que es venen posicionant en contra de qualsevol simbologia que reclami l'alliberament dels presos polítics. Aquests vots en contra, un total d'11, van venir del PP, Ciutadans, PSC, NMC i els regidors no adscrits Encarni Bello, Santi Gámez i Inma Sierra. A favor de la moció hi van votar ERC, PDeCAT, AdC i la regidora no adscrita Cinta Ballesté.

En l'exposició de motius de la moció es detallava l'actuació de l'estat espanyol i els dubtes que planteja la separació de poders dins d'aquest estat. En una part de l'enunciat de la moció es deia que "l'existència de presos polítics no té cabuda dins de l'actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d'Europa l'any 1950 i ratificada per l'estat espanyol".

Presos polítics i neutralitat

En el debat que va suscitar la moció al plenari, la regidora Cinta Ballesté va explicar que presentava la moció perquè molta gent li ho havia requerit i va fer esment a una enquesta del diari la Vanguardia en la que 8 de cada 10 persones entrevistades es mostraven en contra de que hi hagi presos polítics. La regidora no adscrita Encarni Bello va dir que no volia entrar al debat i va apel·lar al principi de neutralitat de les institucions i la seva imparcialitat.

Per la seva part, el representant de l'Assemblea de Cambrils, Ivan Sanz, va qualificar d'anomalia el fet de mantenir-los a la presó i fins i tot va posar l'exemple de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que se'ls acusa del contrari del que van fer. A continuació es van produir diverses intervencions de representants del "bloc del no". David Chatelain, regidor del PP, va començar dient que "hi ha vida més enllà de TV3" per seguidament assegurar que "no hi ha cap polític a la presó a tot Europa". El regidor de Ciutadans, Imanol Rico, va dir que aquesta moció buscava la confrontació i va recordar que fa dos plens es va aprovar una moció presentada pel seu grup polític per la neutralitat de les institucions i espais públics. En un sentit similar es va pronunciar el regidor de l'NMC, Oliver Klein, que també va reivindicar la neutralitat i va manifestar que "no és el mateix portar el llacet cadascú que posar-lo a l'edifici. La regidora del PSC, Ana López, va anunciar el vot en contra de la moció "pels mateixos motius que ja vam dir a l'anterior plenari, pel principi de neutralitat".

La regidora del PDeCAT, Mercè Dalmau, també va fer referència a les argumentacions donades a anteriors plens i va fer una reflexió sobre l'afectació que pateixen les famílies dels empresonats. Edurad Pellicer, regidor d'ERC, va manifestar que "això va de dignitat, de drets, de democràcia". Va apel·lar a la lluita per la llibertat i va posar d'exemple els Avis i Àvies de Cambrils i les seves concentracions setmanals a la plaça de la Vila. El punt i final el va posar Cinta Ballesté que va voler puntualitzar que amb la presentació de la moció, no buscava l'enfrontament, "això ho acostumen a fer vostès", referint-se a Ciutadans i va puntualitzar que el llaç groc no és un símbol polític.

Comenta aquest article