Emmarcat dins els actes de l'Any Cardenal Vidal i Barraquer, mossèn Manuel Fuentes, director de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, va protagonitzar ahir al vespre al Centre Cultural, una conferència que portava per títol "La solitud de reinventar-se", centrada en els anys més convulsos que li va tocar viure al cardenal cambrilenc. Tal com va demostrar, Fuentes és un gran coneixedor de la figura del Cardenal Vidal i Barraquer i ha estat coautor de publicacions com "Correspondència del Dr. Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Cardenal Arquebisbe de Tarragona amb la Secretaria d'Estat de la Santa Seu” i "Manuel Borràs i Ferré: una vida al servei de l'Església", entre altres.

Fuentes va fer referència als orígens del cardenal i a les arrels familiars, amb la branca barcelonina dels Barraquer i la branca cambrilenca dels Vidal, per emmarcar la formació personal del personatge. També va fer esment de la formació jurídica del cardenal, un fet poc freqüent, que explica també el seu tarannà dialogant. Fuentes va fer aquest retrat sobre el cardenal per explicar el que considera que van ser els tres trencaments que va patir a l'etapa final de la seva vida. El primer trencament, segons va explicar Fuentes, es va produir el 21 de juliol de 1936 quan tres dies després de la sublevació del general Franco contra el règim republicà, a Barcelona es cremaven convents. Segons Fuentes, durant tot aquell dia, el cardenal creia que s'acabaria imposant l'ordre, tal i com li deien les autoritats amb les que parlava. Al final del dia, quan li van advertir que estaven a punt d'entrar a Palau i que la seva defensa podria significar haver de matar gent "el Cardenal va comprendre que alguna cosa s'havia trencat i va optar per marxar. El segon trencament, segons Fuentes, es produeix un cop ja ha marxat de Catalunya i es troba a Itàlia. El 14 de setembre de 1936 el Papa fa una audiència amb 500 eclesiàstics exiliats i tot i que el cardenal havia demanat d'anar-hi se li va dir que no hi anés. El tercer trencament el va patir a l'exili forçat en què alguns li van retreure que ell s'havia pogut salvar. Segons Fuentes, "es va haver de fer perdonar per no haver mort i per ser tractat de separatista".

Fuentes va fer referència a la persecució i a la guerra arran de la correspondència del Cardenal. També va llegir un fragment de la carta que va enviar a Franco i al Secretari d'Estat així com la carta que va enviar a la Santa Seu queixant-se dels bombardejos que l'aviació "nacional" feia sobre la població civil.

Altres actes de l'Any Vidal i Barraquer

Altres actes previstos destacats de l’Any Vidal i Barraquer seran la inauguració de l’exposició “Verdaguer segrestat” al Molí de les Tres Eres, el 30 d’agost; la Missa commemorativa de la defunció del Cardenal a l’Ermita de la Mare de Déu del Camí, el 13 de setembre; la Missa commemorativa del bateig presidida per l’arquebisbe a la parròquia de Santa Maria, el 5 d’octubre; la conferència inaugural de l’Aula de la Gent Gran a càrrec del Dr. Francesc Vidal-Barraquer Mayol, el 10 d’octubre; la inauguració de l’exposició “Vidal i Barraquer, diàleg i coherència” a la sala Àgora de l’Ajuntament, el 19 d’octubre i l’homenatge diocesà al cardenal a la Catedral de Tarragona, el 21 de gener.