En el saló modernista del Pavelló de Distingits del Institut Pere Mata (IPM) de Reus va tenir lloc, el passat dia 17 de maig, un acte organitzat per la Acadèmia de Ciències Mediques de Tarragona (ACMT) dedicat a la malaltia de Alzheimer, que va anar a càrrec del professor Dr. Jordi Camí i Morell, director general de la Fundació Pasqual Maragall i catedràtic de farmacologia clínica de la UPF. Es van reunir unes 60 persones entre les que cal esmentar el Dr. Jaume Benages Pàmies, president de la ACMT; el professor Dr. Emili Mayayo Artal, catedràtic de Anatomia Patològica de la URV i membre de la Junta de Govern de la ACMT; el senyor Joan Amigo Ferrater, president del Consell d’Administració del IPM,; el Dr. Francesc Xavier Arrufat, Gerent de l'IPM; el Dr. Antonio Labad, President de la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre; el Dr. Marcel Rosich, Cap de Servei de Neurologia de l'IPM; el senyor Artur Martí, Director Recursos Humans i Informàtica de l'IPM i el Dr. Roger Pla Farnós, Director dels Serveis de Salut i Gerent de la Regió Sanitària de Tarragona.

Va obrir l'acte el Dr. Pere Mestres com a organitzador i representant de la Acadèmia de Ciències Mediques de Tarragona. Després d'agrair al IPM el fet de poder utilitzar els espais del mateix per dur a terme aquest acte acadèmic, el Dr. Pere Mestres va recordar amb la intenció de sintonitzar l'auditori amb el tema de la conferència les circumstàncies històriques en les que la malaltia de Alzheimer va ser descoberta l'any 1906 pel metge alemany Aloysius Alois Alzheimer (1864-1915). A continuació el Dr. Pere Mestres va presentar al conferenciant afegint-hi una nota diguem-ne personal i es que el Dr. Camí, quan inicià els estudis de medicina va ser alumne seu a la Unitat Docent de la Universitat Autònoma al Hospital de Sant Pau, el primer emplaçament de la Facultat de Medicina de UAB.

“ Prevenció de l’Alzheimer, un nou repte científic”

La conferència va començar donant una idea del que pot viure un esser humà que aproximadament son uns 120 anys com a màxim. A favor d’aquest límit en parlen casos ben coneguts de persones que gairebé arriben a aquest edat i va mostrar la foto del hindú baró que amb 101 anys encara va corre la marató a Birmingham (UK ). Naturalment són casos molt esporàdics, però degut a l'allargament de la vida o més ben dit, a les expectatives de vida dels humans, avui dia és molt probable que aviat siguin mes freqüents els casos de llarga sobre-vivència.

El conferenciant donà dades de la freqüència de casos de malaltia de l'Alzheimer avui dia al món i basant se en les estadístiques a l'abast es pot preveure que l'any 2060 hi hauran mes de 149 Milions de casos de malaltia de Alzheimer a tot el món. Al mateix temps la natalitat actual és la causa d'una disminució de la població jove, de manera, que cada vegada hi han mes vells i menys joves. Aquestes perspectives ens enfronten amb problemes relacionats amb l'assistència dels malalts de Alzheimer i d'altres demències, doncs la cura dels malalts per part de la família és inevitablement limitada (els pares estan ja jubilats, però tot sovint els fills d'aquests també, és a dir, són dues generacions grans i juntes, en conseqüència amb capacitats limitades per a fer-se càrrec dels més vells). Evidentment la gent gran està més ben atesa en centres especialitzats (residencies de la 3^a edat i semblants). D'altra banda aquestes activitats suposen un càrrega econòmica i de personal de considerables dimensions, que si realment esdevé com es pronostica no hi haurà manera de suportar-la. Hores d'ara no sabem com es podrà fer front a aquest problema.

A continuació va tractar el Dr. Camí dels aspectes relacionats amb les bases bio-cel·lulars de la malaltia de Alzheimer. La malaltia es caracteritza per la acumulació de determinades proteïnes (beta-amiloide) en el teixit nerviós del cervell, que resulten tòxiques a les cèl·lules nervioses (neurones) i aleshores aquestes degeneren i moren. D'aquesta manera es va reduint en número de neurones amb la qual cosa se alteren els circuits del cervell i en conseqüència les funcions cerebrals, com pot ser la memòria entre d'altres en el cas de la malaltia de Alzheimer. Aquestes proteïnes com la beta-amiloide, són productes del metabolisme normal de les neurones i que en condicions normals son eliminades a fora del cervell com a tals o en forma de derivats residuals. Quan aquesta eliminació no es produeix satisfactòriament aleshores comencen a acumular-se i creen els problemes característics de la malaltia de Alzheimer.

Les modernes tècniques de Imatge permeten visualitzar aquestes acumulacions i seguir la seva evolució, que amb el progrés de la malaltia van augmentant considerablement podent-se veure les regions cerebrals afectades.  El gran problema és que quan es veuen lesions i els símptomes es manifesten a nivell de la conducta del pacient vol dir que la malaltia està ja en marxa i actualment no es disposa de mitjans farmacològics o d'altra mena pera aturar-la i òbviament tampoc fer-la enrere.

Els nombrosos medicaments que han sigut assajats fins ara, no n'hi cap que hagi tingut efecte sobre el procés d'aquesta malaltia. Vol dir això que no es pot fer res? És que aquest és el preu que tenim que pagar per viure tants anys? Segurament hi ha quelcom de tot això.

En primer lloc s'ha vist que grups de població que tenen un nivell de vida mes elevat i a la vegada un nivell cultural superior, els processos patològics de la malaltia de Alzheimer i d'altres demències, al menys, es manifesten a edats mes avançades. En els grups de població de nivell social, cultural i econòmic mes baix, per el contrari, la malaltia de Alzheimer i altres formes de demència es manifesten molt més d'hora. El nivell cultural influencia l'actitud en vers el propi cos (alimentació, activitat corporal, menys consum de tòxics com el tabac, l'alcohol, drogues,....), però també els coneixements adquirits durant la fase sana representen una reserva important que permet compensar al menys durant un cert temps els dèficits que causa la malaltia, en la mesura de que s’és capaç d'usar hàbilment el llenguatge compensant per exemple falles de memòria durant una conversa, etc.

El paper de la Fundació Pasqual Maragall

¿Que fa la Fundació Pasqual Maragall? La fundació Pasqual Maragall (https://fpmaragall.org/ ) gestiona la seva activitat a traves de un centre d'investigació, el "Barcelona Beta Brain Research Center" (https://www.barcelonabeta.org/ ). L'activitat està centrada en el desenvolupament de línies d'investigació generadores de nous coneixements que facin possible el disseny d’estratègies i programes de prevenció. Els resultats positius de la investigació contribuiran a proporcionar retorns econòmics per diverses vies, així com oferir al mercat infraestructures i serveis que responguin a les necessitats que plantegi la investigació en aquest camp.

En relació amb la malaltia de l'Alzheimer, la Fundació Pasqual Maragall disposa d'un grup de voluntaris d'unes 3.000 persones, filles i fills de malalts de Alzheimer que són investigats pels científics i metges de la Fundació per a esbrinar que és el que succeeix en el cervell abans que es manifesti la malaltia clínicament. L'objectiu és actuar abans de què sigui massa tard i els danys cerebrals ja siguin irreversibles. Quan les persones es fan grans comencen a sorgir malalties i alteracions del cos amb molta més quantia que en els períodes previs de la vida. Així doncs des de un punt de vista sanitari també son els costos molt mes elevats en el últim període de la vida dels humans. La Fundació Pasqual Maragall investiga la malaltia de Alzheimer amb la intenció de superar aquesta malaltia i així contribuir a que l'envelliment no estigui associat a tantes experiències negatives com ara.

En conclusió, es pot dir que el Professor Camí, de manera altament pedagògica i a la vegada científica, va dibuixar una perspectiva esperançadora en el sentit de que els estudis en curs tant a la Fundació Pasqual Maragall com a altres centres de recerca poden contribuir a detectar el moment més inicial de la malaltia i aleshores desenvolupar remeis per a fer front a aquesta xacra. Després de la conferència hi va haver una llarga i entretinguda fase de preguntes, on l’audiència posà de manifest l’interès amb el que l'havia seguit.