Societat

Literatura

Noemí Bagés: «Vaig créixer rodejada de llibres i vaig començar a imaginar que jo volia escriure un llibre quan fos gran»

Per Berta Ruiz

Xerrada de l'escriptora Noemí Bagés, ahir a la tarda, amb els alumnes de segon d'ESO del centre
Xerrada de l'escriptora Noemí Bagés, ahir a la tarda, amb els alumnes de segon d'ESO del centre | Berta Ruiz

L'escriptora Noemí Bagés va compartir, ahir a la tarda, unaestona amb els alumnes de segon d'ESO del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer què, prèviament havien llegit la seva darrera novel·la “Que s'acabin les vacances, si us plau!” (Editorial onada, 2016). Amb un to molt distès i molt proper als més joves, Noemí Bagés va explicar els seus inicis, primer a com a lectora “voraç” i incansable des de que era ben petita i, posteriorment, com a escriptora.

De fet, segons va explicar als alumnes, recorda perfectament el dia que va aprendre a llegir com “un gran dia, un dia especial”, quan feia P5 i la seva mestra els va ensenyar a llegir les primeres paraules. A partir d'aquell moment es va convertir en una lectora compulsiva, acompanyada també a casa del suport del seu pare o de la seva àvia que li explicaven i contes abans d'anar a dormir. “Tinc un record de l'aprenentatge de la lectura molt positiu. Per a mi, llegir sempre ha estat molt bonic; la literatura sempre va anar amb mi mentre em feia gran. Vaig créixer rodejada de llibres i de persones que m'explicaven històries i vaig començar a imaginar que jo volia escriure un llibre quan fos gran” va explicar. Amb el pas dels anys, tal com va comentar Bagés, “tenia el cuquet, però aquest s'anava adormint fins que van passar uns fets que, units en el temps, em van conduir al que seria la meva primera novel·la”. Bagés va debutar com a escriptora l'any 2004 amb el llibre “Perdoni, a quin segle diu que som?” (Barcanova), una història que s'havia anat inventant i explicant a les seves nebodes quan aquestes es quedaven a casa seva i cada nit els havia d'explicar un conte. Va anar fent anotacions en una llibreta –que va quedar guardada en un calaix durant molt de temps– i que, posteriorment, li van servir com a guió per escriure el seu primer llibre.

"Tenir clar què vols explicar, com ho vols explicar i, sobretot a qui"

Posteriorment li van seguir les obres I la mort em parlava (Barcanova, 2006), Rere el mur (Barcanova, 2009), No tot està perdut (Barcanova, 2014) i la darrera Que s'acabin les vacances, si us plau! (Editorial onada). Segons va explicar als més joves, el més important és tenir ben clar què vols explicar, com ho vols explicar i, sobretot a qui ho vols explicar. “Quan als inicis em vaig plantejar escriure un llibre des de zero, les cares que em van venir a la ment van ser les de nois i noies d'entre 13 i 18 anys, perquè són les persones amb les què comparteixo el meu dia a dia durant 6 hores, és a dir, nois com vosaltres. Sé que a molta gent li suposa un gran esforç llegir i per això intento que en les meves històries hi hagi algun element que pugui enganxar i fugir dels tòpics”.

L’Apunt

Biografia
Noemi Bagés (Frankfurt, Alemanya, 1974) és filòloga catalana i professora de llengua catalana i literatura. Exerceix la docència des de l'any 1997, el mateix en què va llicenciar-se, i la compagina amb la creació literària i la creació de material didàctic sobre literatura universal per al Departament d'Ensenyament. També ha estat jurat de diversos premis literaris i ha realitzat estudis sobre sociolingüística i dialectologia.

Per tal d'apropar la literatura als joves, realitza fòrums a centres educatius de secundària, on parla de les seves novel·les Perdoni, a quin segle diu que som?, I la mort em parlava, Rere el mur i No tot està perdut, totes publicades per Barcanova. El 2016 publica Que s'acabin les vacances, si us plau! Ha participat en els projectes «Lletres a taula» i «Amb gust de lletra», que uneixen literatura i menjar, per a infants, iniciatives de l'Ajuntament de Tarragona i del Departament de Cultura, respectivament.