Cultura

Literatura

Gemma Tribó presenta la novel·la «Avui per tu, demà per mi», la història del pacte de dues famílies durant la Guerra Civil

Per Berta Ruiz

Presentació del llibre, ahir al vespre al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Núria Casals, Gemma Tribó i Pedro Otiña
Presentació del llibre, ahir al vespre al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Núria Casals, Gemma Tribó i Pedro Otiña | Berta Ruiz

Ahir al vespre es va presentar al Centre Cultural el llibre “Avui per tu, demà per mi. El pacte a la recíproca de dues famílies durant la Guerra Civil (1936-1939)” de Gemma Tribó Traveria. L'acte de presentació també va comptar amb la col·laboració de l'arxiver municipal –Pedro Otiña–i de l'editora Núria Casals de La Mar de Fàcil Editorial.

Gemma Tribó –nascuda a Maslleu i resident a Molins de Rei– ha estat professora de la Universitat de Barcelona durant tota la seva vida. És llicenciada en història i especialitzada en didàctica de la història. Durant la seva trajectòria professional ha escrit molts llibres, però llibres professionals, acadèmics i didàctics. Aquesta però, és la primera vegada que s'estrena com a novel·lista. Segons va explicar Tribó a revistacambrils.cat, “l'origen d'aquesta novel·la és que jo, de petita, havia sentit explicar una història d'ajuda mútua entre dues famílies. La masia on va néixer el meu pare a Gerb, al costat de Balaguer, tant l'exèrcit republicà com l'exèrcit franquista la van requisar i la van convertir en un hospital de campanya. A mi em van explicar que la meva àvia havia cuidat un soldat ferit al front del Segre que el van portar a l'hospital de campanya. Va tenir molta empatia amb ell perquè va veure que era un soldat amb qui podia parlar, perquè la meva àvia era analfabeta i s'hi podia entendre parlant en català. La meva àvia el va cuidar i el va protegir i arrel d'això va connectar les dues famílies: la família de Balaguer –la de la meva àvia– amb una família de Salou, que era la família del soldat. Es van posar d'acord, el soldat estava molt agraït i va fer de pont, 'ells m'han cuidat a mi i si mai s'escau o és necessari, nosaltres els ajudarem'. Aquí va néixer un pacte a la recíproca, un pacte oral i semblava que la cosa quedava aquí”.

Feina com a mosso a una masia del terme de Cambrils

Segons va comentar Tribó, “després de la Guerra, el meu pare –que era d'una família molt humil– el van avisar que anés a Salou que aquesta família miraria d'ajudar-lo. Era mestre i l'any 1939 es va quedar sense feina, perquè la repressió era molt salvatge. En un segon moment de la guerra, el soldat va morir, però la seva família va parlar amb un parent seu que era masover d'una masia –Mas Oliver– dins del terme de Cambrils, una masia que ja no existeix però que estava molt a prop del Castell de Vilafortuny. Ell va tenir la sort de poder fer de mosso i s'hi va estar uns dos anys, els dos anys més difícils de la postguerra. Això va fer possible que, acabava la guerra es lliurés de la presó, perquè era un soldat republicà i sabia que al seu poble, tant al seu pare com al seu germà gran els van tancar a la presó. Aquí es va tornar el favor quan la família del soldat va fer d'intermediària per donar-li feina. Es va quedar aquí fins que va haver de repetir la mili, tot i que estava malalt perquè tenia el goll. El van enviar al nord-d'Àfrica La seva lluita posterior va ser tornar a incorporar-se com a mestre i va anar encarrilant la seva vida. L'any 1946 ja va aconseguir feina com a professor”.

Una part històrica i una altra part més fictícia

El llibre té dues parts: “en la primera part segueix les vivències i vicissituds del meu pare durant la guerra i la immediata postguerra. Està molt ben documentat, perquè havia fet parlar al meu pare i ell també i guardava molts documents i d'altres els vaig trobar a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Gràcies a aquests documents i gràcies al relat del meu pare, la primera part és com un document. Està novel·lat, però és la vida real. També vaig fer investigació a l'Arxiu de Cambrils i de Salou. En la segona part de la novel·la, el context és el que és però la vida del noi de Salou durant la Guerra és inventada i amb noms ficticis. El que és real és el pacte a la recíproca”.