Cultura

Exposició

Josep Safont: «És una pintura abstracta que juga molt amb el color, la forma i les textures»

Per Berta Ruiz

Josep Safont al costat de dues de les seves obres exposades a la sala El Pati
Josep Safont al costat de dues de les seves obres exposades a la sala El Pati | Berta Ruiz

Ahir al vespre s'inaugurava a l'Espai El Pati del Centre Cultural, l'exposició de pintures “Color, formas y texturas” de l'artista Josep Safont i Vicent, "Safont". L’objectiu de l’artista és generar moviment en cada obra mitjançant la combinació d’aquests tres conceptes –colors, formes i textures–, sense títols, buscant la complicitat de la imaginació de qui observa la pintura.

Segons va explicar Safont a revistacambrils.cat, la seva obra és “expressionisme abstracte. Abans de pintar un quadre no tinc previst què he de fer, em surt el que surt i després que cadascú imagini el que vulgui. És un abstracte que juga molt amb el color, la forma i sobretot amb les textures. La base de la pintura és pintura a l'oli, perquè m'encanta, però jugo molt amb els fons que poden ser acrílics. Després hi ha tota la part de la pintura del quadre que normalment són relleus: silicones, arena de platja, argiles, resines artificials, fustes... Habitualment, abans de començar a pintar faig un esbòs molt lleuger del que vull fer, però després a mida que vaig fent, el pinzell va sol”. La seva pintura destaca molt pels seus colors vius i cridaners. “M'agraden els colors, no m'agrada pintar quadres que siguin foscos. Això de pintar un quadre perquè sigui trist no ho faria mai a la vida, de fet, quan surt una mica trist ja no el dono com a bo. M'agraden els colors vius”.

Aquesta afició per l'art i el món de la pintura li ve de petit i de família. Ell va néixer a València, però des de l'any 1988 resideix a Catalunya i des de fa dos, viu a Cambrils. Segons ha comentat a revistacambrils.cat, “és una afició que tinc des de sempre, el primer quadre el vaig fer amb 8 o 9 anys. Tenia com a suport una fusta, vaig fer unes trepes amb cartró i vaig copiar una màscara d'una ètnia africana. Vaig usar guix i, com a colorants –el groc era colorant alimentari, blavet per a rentar la roba, pimentó... – i això ja venia per influència del meu pare que la seva segona professió va ser la de dissenyador de dibuixos de ceràmica. El meu germà també pintava, la meva germana també pinta i l'avi que era un gran dibuixant, de pintura realista o lineal".

Comenta aquest article