El cambrilenc Ignasi Bas és el tercer oficial de màquines d'un vaixell de transport de productes químics derivats del petroli, una feina que el porta a recórrer tot el món dalt d'un vaixell que té 180 metres d'eslora 33 de mànega. Als seus 28 anys d'edat, Ignasi Bas acaba de complir el seu primer contracte de quatre mesos com a oficial de màquines, després de vuit mesos a la mateixa companyia com a aprenent, i ha explicat a revistacambrils.cat quin és el dia a dia d'un mariner d'un gran vaixell de transport transoceànic.

Vaixell rodamón

La feina d'Ignasi Bas se situa a l'apartat tècnic. Segons ha explicat a revistacambrils.cat, "m'encarrego del manteniment d'uns equips en concret que poden ser els compressors d'aire, les bombes de combustible pel motor principal, el generador auxiliar, els purificadors de combustible i d'oli, el tractament de les brosses". Però la peculiaritat que té aquest vaixell, anomenat tramp (rodamón) i que té bandera de Xipre, és que no té una ruta fixe, "l'empresa té el vaixell llogat per una altra empresa que s'anomena "xarterer". El "xarterer" el que fa és buscar un client que compri el producte que transportes en el vaixell i ho fa fins i tot amb el vaixell en ple trajecte a alta mar. Això vol dir que pots estar a mig trajecte i l'hagis de variar pel fet que el "xarterer" hagi fet una transacció nova. Canviar de ruta, però, no passa molt sovint tot i que el darrer cop que vam sortir de Xina transportant dièsel no sabíem ben bé si l'havíem de descarregar a Panamà o a Perú. Quan ja estàvem a prop vam haver d'esperar un parell de dies amb el motor aturat per saber on descarregaríem el dièsel, que finalment va ser al Perú. Qui paga més és qui es queda la càrrega".

De punta a punta del món

En aquests mesos que porta dalt del vaixell, Ignasi Bas ha viatjat de punta a punta del món. Tal com explica, "he creuat el Pacífic quatre cops, l'Atlàntic una vegada, el canal de Panamà l'he creuat tres cops. He estat tant a l'hemisferi nord com al sud i a països de tot el món: Austràlia, Perú, Estònia, Lituània, Vietnam, Xina, Aràbia Saudí, Corea del Sud...". Ara bé, l'estada als diferents ports no és suficient per conèixer les ciutats, "quan arribes a port mai se sap. Els primers que vénen són les autoritats del port: duanes, immigració i el servei d'inspecció per veure que el vaixell estigui funcionant correctament. Posteriorment vénen els propietaris del producte per controlar que tot el procés de càrrega o descàrrega es faci com cal. L'estada a port depèn d'això, de la rapidesa de la descàrrega que a vegades pot durar 14 hores i altres vegades pot durar cinc dies".

Ignasi Bas també vol desmentir el tòpic que associa els mariners amb anar de festa a cada port, "quan estem navegant l'horari de la sala de màquines és de 8 a 12h i de les 13 a les 17h. A partir de les 5 de la tarda no es treballa i hi ha un oficial de guàrdia. A banda, et toca guàrdia cada dos dies i és de 24 hores. Quan arribes a port això canvia i s'està de guàrdia de manera més seguida. Les guàrdies a port són de sis hores de manera que sis hores treballes i sis hores descanses. Durant les hores de descans no tens ganes de res i el temps de sortir és limitat a més que els ports són, normalment, lluny de les ciutats".

En aquest anar i venir pels mars i oceans Bas ha tingut temps de viure situacions ben diverses. El jove mariner cambrilenc explica com després del pas d'un temporal no podien tornar a posar en marxa el vaixell i van haver de suar de valent per a tornar-lo a posar en marxa, o bé quan es va inundar la sala de màquines i van estar cinc hores traient aigua o de quan a la Xina els van vendre un combustible pel vaixell que era com una pasta, "cada dia estava tot embussat i havíem d'estar netejant constantment el motor". Entre les peripècies que Bas ha viscut també hi ha el pas del vaixell per les aigües de Somàlia, on hi ha els pirates somalís. Segons explica Bas, "en aquest trajecte van embarcar tres oficials indis com a guàrdies de seguretat. Anaven armats, portaven un cofre amb les armes i només el poden obrir quan el capità els hi diu, en cas de perill real. No ens va passar res tot i que vam tenir un avís. En un altra ocasió d'aquest trajecte vam veure una llanxa que venia directe cap a nosaltres. Vam preparar totes les mesures de protecció com són la col·locació d'un perímetre de filferro, les mànegues d'aigua,... però la llanxa va passar de llarg".

La contaminació dels vaixells

La contaminació que provoquen els vaixells de transport és molt alta. Segons explica Ignasi Bas, "el vaixell en el que jo treballo, quan està navegant amb normalitat, gasta 30 tones de combustible al dia. Estem parlant de fueloil del més dolent que té un contingut en sofre força important. Als EEUU i a Europa s'ha de consumir dièsel baix en sofre però fora d'aquests dominis no cal. A part hi ha el problema de la quantitat de residus que es generen com és l'aigua contaminada que es genera per a purificar el combustible. Ara bé, cal dir que a partir d'aquest any ha entrat una nova regulació per a baixar el contingut de sofre del fueloil. També cal dir que la contaminació que es provoca en proporció a la càrrega que es transporta és petita en comparació al transport d'aquesta mateixa càrrega per via terrestre".