"Trobarem els nostres familiars", taula rodona amb l'impulsor del banc d'ADN de Desapareguts de la Guerra Civil
 |
| Gerard Martí parlant amb Josep Maria Ferrando, un dels testimonis presents a l'acte |
El Centre Cultural i Ocupacional va acollir, ahir al vespre, la taula rodona que amb el nom Trobarem els nostres familiars? va desenvolupar Roger Herèdia un dels impulsors del Banc dADN de Desapareguts de la Guerra Civil a Catalunya. Aquest és un projecte personal que, finalment, ha estat assumit per la Generalitat i que té com objectiu el recull dADN dels familiars de persones que a la Guerra Civil i als inicis del franquisme van ser mortes i enterrades la majoria de vegades en fosses identificades, o no identificades, dintre del territori català. Les primeres paraules de Roger Herèdia van ser per retre homenatge al president Lluís Companys, en motiu del recent aniversari del seu afusellament, i va recordar que lany 2017 la seva sentència de mort continua vigent, com la de milers de judicis sumaríssims.
Roger Herèdia va explicar que la seva implicació en aquest projecte va venir a rel de la desaparició del seu avi a la batalla de lEbre. Va fer un breu repàs del complicat recorregut institucional per fer possible al creació del Banc dADN i, sobretot, va reiterar que lobjectiu número u és la identificació i retorn de les despulles dels desapareguts als seus familiars. Per Roger Herèdia és una qüestió de dignitat i justícia. Va exposar que els tràmits i recursos per donar aquest ADN són molt fàcils i indolors i que servirà al seu dia per identificar les restes. Només cal apuntar-se al cens de persones desaparegudes de la Generalitat, obrir el laplicació didentificació genètica on hi ha diversos documents i finalment desplaçar-se a lHospital de la Vall dHebron per fer lextracció de lADN. Actualment hi ha incloses en aquest cens cinc mil set-centes famílies i les mostres recollides de les víctimes arriben gairebé al miler.
Més de cinc-centes fosses a tot Catalunya
Herèdia va explicar, també, que amb la voluntat política de lactual Govern de la Generalitat sha fet una actualització del mapa de fosses, cent-vint i set documentades fa molt poc a les terres de lEbre, i amb un total a Catalunya de més de cinc-centes fosses amb indicis de víctimes. I abans dacabar lany shauran fet vint-i-set intervencions en fosses. I pels propers anys està previst donar continuació a aquesta línia dobertura de fosses.
Lemotiu testimoni de les famílies
A lacte també hi eren presents tres famílies que van explicar la incertesa i el patiment pel destí dels seus familiars a ran de la seva desaparició o empresonament. Primer va intervenir la Paquita Ill Blasco, que va explicar com es van assabentar de la mort del seu pare, Francisco Ill Rovira. Ella ja no el va conèixer, perquè quan va néixer feia cinc mesos que era mort. El que li va explicar la seva mare és que a través dun altre cambrilenc van saber que va morir a lhospital de Vic. Ningú més els va avisar. Pel que saben està enterrat en una fossa comuna dintre del cementiri de Vic.
Laltre persona que va intervenir va ser M. Rosa Bertran Gonzàlez. En el seu cas va explicar que el seu pare, Arcadi Bertran Ortoneda, va poder salvar la vida i que va estar cinc anys a la presó a València, i que gràcies al Germans de la Salle no el van matar. Va ser un dels cent-nou cambrilencs que van patir represàlies. Laltre testimoni va ser de Josep M. Ferrando Vidal. Va explicar la desaparició del seu germà Francisco Ferrando Vidal, que als divuit anys va ser reclutat per anar a la batalla de lEbre, la família calcula que va morir lagost de lany 1938, però durant més de setanta-cinc anys el van donar per desaparegut perquè al finalitzar la guerra no van aconseguir saber què havia passat. Va ser fa uns quatre anys que gràcies a lanterior arxivera Montserrat Flores i al director del Museu d'Història, Gerard Martí, van saber que estava inscrit com a difunt a la Torre de Fontaubella. La família es va posar en contacte amb lhistoriador local, Albert Sabaté, i van poder saber més coses, que segurament estava ferit i lhavien portat a lestació de Pradell de la Teixeta on hi havia el tren hospital. Allí possiblement va morir i està enterrat en una de les fosses que hi ha a lentorn de daquesta estació.
Aquest acte va estar organitzat per lAntena URV, lArxiu Municipal de Cambrils i el Museu dHistòria de Cambrils, dintre del Cicle de Tardor que enguany porta per títol "La victòria fou el silenci".
 |
| A l'esquerra, l'arxiver Pedro Otiña i, al seu costat Roger Herèdia, un dels impulsors del Banc d'ADN de Desapareguts de la Guerra Civil a Catalunya |