Montserrat Giné: "A la província de Tarragona hi va haver 771 morts durant la repressió franquista, cinc d'aquests cambrilencs"
 |
| Un moment de la conferència, ahir al vespre. D'esquerra a dreta: Lluís Abella, Camí Mendoza, Montserrat Giné i Gerard Martí |
Ahir al vespre, al Museu Molí de les Tres Eres, s'inaugurava l'exposició "Un passat per no oblidar" i tenia lloc la conferència "Recuperant la Memòria Democràtica a Tarragona (1939-1948), a càrrec de Montserrat Giné, presidenta de l'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona constituïda l'any 2007. L'acte, emmarcat en el cicle de Memòria de Tardor "La victòria fou el silenci", va ser presentat per l'alcaldessa Camí Mendoza, el regidor de Cultura Lluís Abella i el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí. En la seva introducció, Martí va explicar que hi va haver 771 persones mortes durant la repressió franquista de 140 poblacions tarragonines. De fet, tal com va apuntar ahir, per primera vegada es publica el llistat de noms dels cambrilencs sotmesos a procediments sumaríssims. Aquesta llista està instal·lada a l'exposició i recull un total de 109 casos, entre els anys 1939 i 1945. D'aquests, 6 cambrilencs van ser condemnats a mort, 5 dels quals van morir afusellats i a un altre se li va commutar la condemna per 'reclusió perpètua'.
En la seva introducció, Montserrat Giné va començar dient que, "si no sabem d'on venim no podrem construir un present i un futur sòlids". Després va mostrar una fotografia dels seus avis, l'any 1925 a Els Guiamets (Priorat). El seu avi tenia 39 anys quan el van afusellar. "Som els néts els que cerquem explicacions, perquè la veritat sempre surt", va dir. Segons va indicar, a la província de Tarragona es van produir 771 morts durant la repressió franquista: 665 van ser afusellats i 106 van morir a les presons. Cinc d'aquests morts eren cambrilencs. Giné va explicar que els afusellaments van començar ben aviat, després de l'entrada de les tropes nacionals, el febrer de 1939. De fet, la immensa majoria d'aquestes morts es van produir entre els anys 1939 i 1940.
Espais de Tarragona que van ser utilitzats com a presons
A continuació, Giné va mostrar alguns espais de la ciutat de Tarragona que van ser utilitzats com a presons o camps de concentració durant el franquisme. És el cas de la Casa del Pretori Romà que va ser presó franquista entre 1939 i 1945; el Convent de la Mare de Déu del Carme que va ser camp de concentració; el Convent dels Pares Carmelites que també va ser presó o el Convent de les Monges Oblates que va ser una presó de dones entre 1939 i 1941, per on hi van passar 1.500 dones i una vintena d'infants. En la seva projecció d'imatges, Giné va mostrar una paret a la muntanya de l'Oliva de Tarragona on es feien els afusellaments. També va ensenyar la fossa comuna del cementiri de Tarragona, des de que estava totalment abandonada i deixada fins que l'Associació Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona va aconseguir la preservació de l'espai i la seva dignificació. El 12 de desembre de 2010, tal com va explicar, es va fer la inauguració d'un espai que recorda els morts durant aquest període i els pobles de procedència, així com la instal·lació d'un grup escultòric anomenat "Dignitat". Segons Giné, "després de molts anys d'entrebancs vam aconseguir un lloc on poder dignificar la seva mort i plorar-los. Tenir un espai on poder deixar unes flors i honorar-los. Va ser un dia molt emotiu per als seus fills".
Per altra banda, Giné també va mostrar alguns espais que encara mantenen vestigis de l'època franquista, com el monument franquista de Tortosa que va ser inaugurat el juny de l'any 1966 pel mateix dictador o el més gran monument franquista d'Espanya que és el Valle de los Caídos. També algunes plaques que, fins fa no massa temps, es mantenien en les façanes d'algunes esglésies dedicades als "caídos por Dios i por la patria". "Amb tot el respecte per als morts, l'Església permetia aquests noms, però no els noms dels republicans", va dir.
Per acabar, Giné va comentar que, "de cada història de cada família en podríem fer un llibre i no s'ha jutjat mai a ningú. A Catalunya es van anul·lar els procediments sumaríssims, però a la resta d'Espanya no estan anul·lats. Encara hi ha gent represaliada que és viva, així com gent que va represaliar que també és viva, van pel carrer i els condecoren".
 |
 |
| Dalt i baix, diverses imatges de la mostra |