Dolors Castells: "El que busco és el contingut anímic fins i tot abans de pintar"
![]() |
Imatge d'un dels quadres de l'exposició de Dolors Castells |
L'artista cambrilenca Dolors Castells va inaugurar, el passat divendres al vespre a la sala d'exposicions del Club Nàutic Salou, l'exposició de pintura titulada "Evolve". La mostra, que es podrà visitar fins el proper 10 d'agost, és una exposició de temàtica variada que inclou obres a l'oli de format gran uns 20 aproximadament de velers i elements portuaris molt singulars que lluiten per sobreviure i que per ells mateixos són autèntica poesia. També s'exposen 15 quadres de format més petit, alguns d'aquests també en tècnica mixta.
Segons manifesta l'artista cambrilenca, "el que més m'apassiona és buscar profunditats i perspectives i que les línies i la fusió dels colors amb tots els seus matisos lliguin perfectament en una amalgama d'edificis, ponts i gratacels. Tot i així, la imatge exterior, el paisatge urbà que tots coneixem, no és el que té més importància. Realment és el contingut anímic el que busco fins i tot abans de començar a pintar-lo. Penso en els sentiments de la gent que viu en tots aquells apartaments, totes les finestres tenen vides diferents que em fan sentir una espècie d'empatia i això queda reflectit amb els titulars dels articles que llegeixo i enganxo deliberadament perquè es vegin entre els jocs de l'oli".
Dolors Castells explica que, "m'agraden molt les formes geomètriques i l'ordenació rigorosa. Suposo que és un tret característic del meu caràcter ja que sóc metòdica, ordenada i tenaç i, és per aquest fet que tinc tendència a buscar l'equilibri en els quadres; per aconseguir uns espais perfectament lligats. Amb el pas del temps, tothom canviem i he de reconèixer que m'he cansat una mica d'anar a contracorrent i ser tant crítica i, se m'ha endolcit el caràcter. D'aquí sorgeixen aquests paisatges idíl·lics de tons suaus i eteris, gairebé monocromàtics. D'altra banda hi ha l'explosió de color amb els rams de flors on pots deixar anar tota l'energia del moment i que la pintura flueixi sola per després il·luminar la profunditat del color amb les llums i els reflexos expressius i, alhora impulsius. Sense la llum no hi pintura, és essencial".