Maite Carranza: "Sempre hi ha d'haver un enemic, sinó no funcionen les històries"
 |
| Rosanna Andreu, Eva Ferré i Maite Carranza, aquest passat divendres, en l'acte de clausura del Club de Lectura Infantil i Juvenil |
L'escriptora Maite Carranza va visitar la Biblioteca Municipal, el passat divendres a la tarda, per cloure la temporada del Club de Lectura Infantil i Juvenil. Durant la sessió, Carranza va compartir amb els joves lectors diferents curiositats sobre la seva llarga trajectòria literària. Llicenciada en Antropologia per la Facultat de Geografia i Història va ser professora de llengua i literatura en un institut de batxillerat fins a mitjans dels anys noranta. En aquell període va publicar la seva primera novel·la juvenil, Ostres tu, quin cacau! (1986), que va rebre el premi de la Crítica Serra d'Or. El van seguir els Premis Folch i Torres en 1987 per La Revolta dels lactants i el Joaquim Ruyra en 1989 per La nit dels arutams. Des de llavors, la seva obra literària sha orientat, principalment, a la narrativa infantil i juvenil amb més d'una cinquantena de llibres com Contes divertits de pirates, Vols ser el nòvio de la meva germana?, els llibres juvenils de la Càndida i la trilogia fantàstica de bruixes El clan de la lloba, El desert de gel i La maledicció dOdi, amb què es va donar a conèixer internacionalment convertint-se en una de les escriptores més traduïdes. La seva última novel·la, La pel·lícula de la vida, ha estat guardonada amb el Premi Vaixell de Vapor 2016. També ha escrit novel·les per adults, com Sin Invierno o El fruit del Baobab, obres de teatre i guions televisius.
Obres amb voluntat didàctica
Carranza per la seva formació en antropologia va explicar que moltes de les seves obres tenen una voluntat didàctica i educativa, per ensenyar i donar a conèixer d'altres móns i realitats al jovent que llegeix els seus llibres. A més, l'humor transgressor sempre acostuma a ser un dels seus ingredients principals. Per altra banda, tal com va manifestar, li agrada tocar temàtiques ben diferents: "sempre procuro sortir de la meva zona de confort, perquè em ve de gust". L'escriptor també va explicar que la col·lecció de llibres de Víctor Víctor i els vampirs (2011), Víctor i els romans (2011), Víctor i els follets (2012), Víctor i els neandertals (2013), Víctor i "Las Meninas" (2014), Víctor i els zombis (2015) està inspirada en el seu fill petit. "Vaig fotografiar-lo: un nen que no li agrada el futbol, però sí li agrada Bob Marley, llegir còmics i novel·la gràfic, el Japó i disfressar-se de manga", va explicar. En cadascuna de les obres, Carranza situa el protagonista en diferents situacions, acompanyades d'un grafisme de dibuixos de còmic molt trencador. L'escriptora va manifestar que, "sempre hi ha d'haver un enemic, sinó no funcionen les històries".