El Museu dHistòria de Cambrils aconsegueix el dipòsit definitiu dels bronzes romans de la Llosa
 |
| Lluís Abella, Camí Mendoza i Gerard Martí, ahir al matí, al Museu d'Història de Cambrils |
El Museu dHistòria de Cambrils ha aconseguit el dipòsit definitiu del conjunt de bronzes romans de la Llosa del segle I dC. Així ho feien públic, ahir, en roda de premsa, lalcaldessa de Cambrils Camí Mendoza, el regidor de Cultura Lluís Abella i el director del Museu Gerard Martí a la seu del Museu d'Història de Cambrils. Tal com van explicar tots tres, ahir, la concessió de la Generalitat de Catalunya arriba 25 anys després de la descoberta dels bronzes i dun llarg camí per aconseguir que aquestes peces, de rellevància internacional, es poguessin quedar a Cambrils de manera permanent.
El passat mes dagost, lAjuntament de Cambrils, a instàncies de la Junta de Govern del Museu dHistòria de Cambrils, va tornar a demanar formalment a la Generalitat el dipòsit definitiu, tal com ja shavia fet en cinc ocasions anteriors des del moment de la descoberta dels bronzes. Finalment, el desembre passat, lAjuntament de Cambrils va rebre la resolució signada pel director general dArxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Josep Boya que autoritzava el dipòsit definitiu al Museu de 230 objectes procedents dels jaciments dels Jardins de lErmita de la Mare de Déu del Camí i de la Vil·la Romana de la Llosa. Entre aquestes peces, les més rellevants corresponen al conjunt de Bronzes de la Llosa, però també shi inclouen molts dels materials que formen part de lexposició del Museu, però que es trobaven en situació legalment ambigua des de lany 2005.
Lalcaldessa de Cambrils ha explicat que, a més de regularitzar la situació administrativa, la concessió és un reconeixement a la feina ben feta en la gestió del patrimoni històric a Cambrils. La implicació de la ciutadania en les polítiques de patrimonialització portades a terme ha permès arribar, des de la fundació del Museu dHistòria de Cambrils el 1999, a més de 200.000 visitants registrats, entre els quals ha estat clau el paper dels grups dels centres escolars cambrilencs. Mendoza també va agrair la feina als membres dels vuit consistoris diferents que hi ha hagut des del 1992, que des del primer moment es van unir al clam de diferents entitats i col·lectius del municipi per fer les passes necessàries per aconseguir que el conjunt pogués ser admirat de forma íntegra a Cambrils.
Per la seva banda, el regidor de Cultura Lluís Abella ha explicat els detalls del llarg camí recorregut i ha destacat el fort impuls que significa aquesta autorització per consolidar el Museu dHistòria de Cambrils com un projecte cultural de referència. Segons va dir Abella, "per fi, avui podem dir amb alegria que tota la feina feta fins ara s'ha vist reconeguda amb la resolució de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya".
Programació especial pels 25 anys de la descoberta
La concessió coincideix amb el 25è aniversari de la descoberta dels bronzes en el marc duna excavació científica a càrrec de Códex i dirigida per Ester Ramon. Amb aquest motiu, el museu dHistòria de Cambrils ha organitzat una programació especial dins del festival Tarraco Viva 2017 i el Dia Internacional dels Museus.
Les activitats es portaran a terme el diumenge, 21 de maig, a la Vil·la Romana de la Llosa des de les 11 hores i fins a les 14 hores.
11 hores: Visita teatralitzada a la Vil·la Romana de la Llosa realitzada per Còdol Educació (cat)
12 hores. La Llosa, en excavació des del 1983, xerrada a càrrec de Jaume Massó, arqueòleg (cat)
12:30 hores. DE MÚSICA. La música a l'antiga Roma. Concert de recreació històrica, Ludi Scaenici (Italia) (cast)
13:15 hores. Les legions baiximperials. Recreació històrica, Septimani Seniores (Tarragona) (cat)
Els bronzes de la Llosa
Els objectes recuperats havien estat utilitzats entre la segona meitat del segle I i el segle II dC, moment de màxima esplendor i riquesa de la vila. Alguns dels estris són d'il·luminació: el canelobre, el lampadari i la llàntia; i els altres formen part de la vaixella de luxe de la casa, la pàtera, els coladors i els suports. Totes aquestes peces formaven part del mobiliari de la sala més noble, el menjador (triclinium), i els va dissenyar i fabricar un mateix taller, probablement del sud d'Itàlia. Cada un d'aquests objectes esdevenia un camp d'expressió artística important que reflectia el nivell social i econòmic dels propietaris en els banquets (convivium) que oferien als seus convidats.
Un llarg periple iniciat l'any 1992
Des del moment de la descoberta del conjunt de Bronzes de la Llosa el 1992, lAjuntament de Cambrils va expressar la voluntat de gestionar al municipi uns objectes que podrien esdevenir referents del municipi. Així és com va iniciar el procés de sol·licitud de totes les peces arqueològiques aparegudes a Cambrils als diferents organismes competents. Des daquell moment i fins lactualitat, tots els consistoris han continuat aquest procés.
El consistori es va implicar en la restauració dels objectes de bronze i en ladequació dun edifici històric per a convertir-lo en museu. La inauguració del Molí de les Tres Eres, en conveni amb el Centre dEstudis Cambrilencs, amb lexposició El poblament antic a Cambrils lany 1999, va aconseguir presentar en públic, per primera vegada, el conjunt de bronzes de La Llosa. Va ser també gràcies a una resolució de la Generalitat de Catalunya que solucionava, per un període provisional de pocs mesos, una situació que havia de ser temporal i que es va convertir en permanent.
La inclusió al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya del Museu dHistòria de Cambrils lany 2000, resolia lescull de no poder acollir material arqueològic a Cambrils fins que no es disposés dun museu en condicions.
Aquell mateix any, de nou, es va demanar el dipòsit definitiu del conjunt de bronzes i es va aconseguir una resolució a més llarg termini: cinc anys. No era la situació òptima ja que, per exemple, el decret imposava una solució salomònica com era la necessitat que la llàntia i la pàtera del conjunt, havien de ser exposades per períodes de sis mesos al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i al Museu dHistòria de Cambrils, amb el corresponent perill per a la integritat de les peces durant els trasllats regulars. El darrer trasllat va ser realitzat el passat mes de desembre de 2016.
Davant daquesta situació, lAjuntament de Cambrils va tornar a demanar el dipòsit definitiu del conjunt a Cambrils els anys 2001, 2002 i 2009. La resposta mai va ser positiva i la situació es va allargar 17 anys, període durant el qual des de Cambrils sha demostrat la voluntat ferma de treballar amb respecte vers el coneixement del patrimoni amb criteris científics i divulgatius, sense deixar de banda la potent força del patrimoni com un recurs datracció del turisme cultural.
Projecte patrimonial del Museu d'Història de Cambrils
En tots aquests anys sha aconseguit consolidar un projecte patrimonial clar al voltant del Museu dHistòria de Cambrils. Darrerament, lany passat, es va aconseguir, amb lajut de la Diputació de Tarragona, iniciar el Pla Director del jaciment de la Llosa amb la construcció duna passera perimetral i la reobertura permanent de lespai. També es va aconseguir renovar el discurs museogràfic del Molí de les Tres Eres, amb la inauguració de lexposició actual, titulada Cambrils: els orígens, on es reforça el paper del conjunt de bronzes.
Tot plegat, va motivar a la Junta de Govern del Museu dHistòria de Cambrils instar a lAjuntament de Cambrils que tornés a sol·licitar, una vegada més, a la Generalitat de Catalunya, el dipòsit definitiu de tot el conjunt de bronzes de La Llosa. Ara el Museu dHistòria ha de vetllar amb responsabilitat per la conservació i difusió daquest conjunt excepcional dobjectes amb més de 2.000 anys dhistòria.
 |
| Un moment de la roda de premsa d'ahir en la què es va explicar la concessió d'aquest dipòsit definitiu |
 |
| Algunes de les peces que formen part del conjunt de bronzes de la Llosa |