Pedro Otiña: "Tenim atacs a Cambrils sobretot a partir del segle XVI, va ser el gran moment del corsarisme nord-africà"
 |
| Pedro Otiña, ahir, en la presentació del seu llibre al Centre Cultural |
Ahir al vespre, al Centre Cultural, va tenir lloc la presentació del llibre"Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la Costa del Camp de Tarragona" de Pedro Otiña, arxiver de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Tal com va explicar Otiña a revistacambrils.cat, "és un llibre en el que es pretén il·lustrar i mostrar els diferents atacs que es van fer al territori, no només els atacs sinó també qui els perpetrava, com ho feien, quin tipus d'embarcacions utilitzaven i quins eren els espais que atacaven. Hem intentat recuperar quins eren els personatges com per exemple Barba-rossa, tots aquests grans corsaris algerians de l'òrbita musulmana del nord d'Àfrica. També il·lustrem què capturaven: dones, homes, nens, bestiar, collites. A vegades se les emportaven i a vegades feien el rescat o l'intercanvi a la mateixa platja".
El sistema de defensa i vigilància de la costa
Per altra banda, el llibre presenta d'una manera molt general el sistema de defensa i les torres de defensa i de vigilància de la costa. "Aquí a Cambrils tenim un molt bon exemple amb la Torre del Port, a Salou tenim la Torre de Barenys o a Vila-seca també n'hi havia d'altres. També fem referència a la problemàtica que hi va haver per a la construcció d'aquestes torres, especialment aquelles del Cap de Salou perquè era el punt neuràlgic on gairebé tots aquests corsaris anaven a desembarcar".
Distinció entre pirata i corsari
En el treball, tal com va comentar Otiña, "també fem una distinció entre el pirata i el corsari. El pirata és el lladre com per exemple aquell que et roba la cartera pel carrer, mentre que el corsari actua a favor d'un estat, d'un noble o eclesiàstic. Aquest li dóna una patent de corts i al final és com una empresa que estipula a qui pots atacar i a qui no pots atacar. Una vegada fet l'atac es fa un judici, si és bo perquè has atacat a una potència contrària a la del teu senyor es declara com a atac corsari i els béns capturats es reparteixen en funció de l'acord contractual. Per altra banda, si l'atac es declara nul s'ha de retornar i s'ha de donar una compensació a les persones que has atacat erròniament. Això passa sovint sobretot en el segle XIII-XIV en els què els reis de la Corona d'Aragó tenen aliances amb els estats musulmans. A vegades, naus corsàries catalanes d'aquest territori per exemple, l'any 1292, una de Tarragona amb una persona de Cambrils (Pere Mascarell) participa en una d'aquestes empreses i ataquen unes illes situades davant de Tunísia d'un rei aliat. Aquesta captura no és bona i el lloctinent del rei el germà, l'infant Pere des de Cambrils executa una sèrie d'ordres per tal de restaurar a aquest rei les seves pertinences.
Cambrils va ser atacat principalment durant el segle XVI
Els atacs a la costa tarragonina i catalana van ser molt importants i nombrosos. A Cambrils, principalment durant el segle XIV. "Va ser el gran moment del corsarisme nord-africà. Un dels deixebles de Barba-rossa va fer molts atacs per la zona de Tarragona. L'any 1550 va fer un atac molt important contra Barenys al nucli de Salou i també a Vilafortuny. Van tirar a terra les esglésies, van robar tot el que podien i no es van reconstruir. Va ser un atac molt conegut perquè Barenys i Vilafortuny queden despoblats. Un altre any, el 1582, el corsari Morató també va atacar Vilafortuny, va atacar el seu castell i va arribar a Mas d'en Bosch". En el treball, Otiña també parla del sistema d'avisos que hi havia per alertar de la presència de pirates. "Ho feien amb foc o amb fum depenent si era de dia o de nit. També ho feien a cavall i la persona, quan arribava a destí tenia un sou. De fet, hi va haver molt moviment per la zona durant uns cinc i sis segles. Hi ha molts atacs documentats, tot i que els que ens arriben són els atacs dels corsaris perquè tenen patent de corts, però els dels pirates no queden registres perquè és un furt". Segons Otiña, ja en el segle XVIII es produeix un descens de la pirateria del nord d'Àfrica. Això es deu a tractats que la corona espanyola signa amb regnes del nord d'Àfrica de no agressió i de comerç".