Margarida Genera: "Hi havia un poblat ibèric al Castell de Vilafortuny, al Cavet i a la vil·la romana de la Llosa"
 |
| Un moment de la xerrada d'ahir al vespre a càrrec de Margarida Genera, acompanyada de Gerard Martí |
El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la presentació del llibre "Seguint la petja dels ibers. Una panoràmica del Camp de Tarragona i de les Terres de lEbre", a càrrec de la seva autora Margarida Genera i Monells. La xerrada, organitzada pel Museu d'Història de Cambrils amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, estava inclosa dins de la programació de l'Antena del Coneixement de la URV a Cambrils. El director del Museu d'Història de Cambrils Gerard Martí va ser l'encarregat de fer la presentació.
Tal com va explicar Margarida Genera a revistacambrils.cat, "com la majoria de llibres que he fet són llibres per mirar, per estudiar, com a guia, com a veritable llibre o com a llibre de consulta, però sobretot per gaudir-ne. L'objectiu d'aquest llibre és donar a conèixer una cultura que ha estat molt important per a nosaltres. És la primera gran cultura que tenim a la Mediterrània, perquè ja comença a tenir escriptura, perquè ens ha deixat una petja molt forta a la nostra societat i, de fet, la podem reviure en aquestes comarques que conserva tants vestigis d'aquesta època". L'obra realitzada per encàrrec de la Diputació de Tarragona, "pretén donar a conèixer aquesta cultura i convidar la ciutadania a que visitin jaciments d'aquest període que tenim a l'abast. Fer conèixer aquests avantpassats de fa més de 2.500 anys", va afegir Genera.
La cultura i la societat ibèrica i els jaciments a la demarcació
El llibre consta de quatre grans parts. Hi ha una primera part introductòria que tracta la cultura ibèrica i la societat ibèrica que té uns tres identitaris propis. Segons Genera, "en aquesta part es mostra aquesta identitat tan marcada. Vivien en tribus al llarg de la costa mediterrània de la Península Ibèrica i tenien diferències entre uns i altres. A l'estudiar-los minuciosament vas entenent aquestes diferències i aquest enriquiment per la pròpia diversitat. Aquesta primera part introdueix a la cultura ibèrica amb exemples del Camp de Tarragona, és a dir, es parla de la recerca arqueològica en el decurs del temps, el marc físic i les comunicacions, es parla de la formació i la gènesis dels pobles ibers, del substrat indígena i de les influències de les colonitzacions i es van tractant totes les activitats que duien a terme aquests pobles, des de la mateixa artesania, l'art com la ceràmica o terrisseria l'escriptura, el comerç o l'economia. Es mira de tocar tota la vida dels ibers fins arribar al món del més enllà: el món funerari i les seves creences espirituals". En un altre apartat es tracten els pobles de la demarcació i es van esmentant tots els jaciments que hi ha a cadascun. Finalment hi ha un epíleg que fa propostes de sortides, propostes de treballs per a les escoles, un quadre sinòptic per treballar als instituts perquè puguin comprendre els diferents període i una mena de guia dels jaciments, museus i recursos per conèixer aquesta cultura.
El passat ibèric a Cambrils
Pel que fa a Cambrils, Margarida Genera va explicar que, "segurament hi havia un poblat ibèric, probablement al Castell de Vilafortuny. A vegades és molt difícil trobar aquests jaciments perquè estaven situats, normalment, en punts estratègics, uns punts que en una altra època posterior s'hi van assentar castells medievals i llavors aquests poblats ibèrics van quedar esborrats. Per altra banda, hi ha una sèrie de materials a la zona del Cavet i, també a la vil·la romana de la Llosa. Jo personalment vaig tenir el goig de participar muntant un camp de treball internacional a la Llosa, a meitats dels 80 i començaments dels 90, i allà hi ha vestigis de l'època republicana. De fet, l'època ibèrica acaba amb els romans, però en els seus últims moments encara conviuen".