Els esdeveniments de 1640 i el Setge de Cambrils, sota l'anàlisi "plural i objectiu" de Societat Civil Catalana
 |
| Un moment de la xerrada, organitzada per Societat Civil Catalana, a càrrec d'Isaac López Sánchez |
El Centre Cultural va acollir un acte de Societat Civil Catalana, aquest passat divendres a la tarda, que va consistir en una combinació de fets històrics barrejat amb una clara ideologia unionista en la seva interpretació. El motiu de la xerrada, a càrrec del doctor en Història Isaac López Sánchez, va ser "Els esdeveniments de 1640 i el Setge de Cambrils: antecedents i conseqüències" i anava acompanyat d'un subtítol en el que hi deia "Anàlisi plural i objectiu de la seva historiografia".
D'entrada, el presentador de l'acte ja va dir que l'acte era "per explicar la història objectiva de Cambrils". Per la seva part, Isaac López també va començar la seva intervenció dient que era important "que els historiadors siguem objectius, que hi hagi la veu tant dels vencedors com dels vençuts. Els historiadors han de tenir un esperit crític per no caure de nou en els errors del passat". Isaac López va afegir que "a la gent que ens sentim tant catalans com espanyols i europeus això ens preocupa".
Després d'aquesta introducció, Isaac López va entrar en matèria històrica intercalant, això sí, alguna falca política com ara quan va dir "amb la independència Catalunya quedaria fora de la Unió Europea".
La "unitat de la península ibèrica" des del temps dels romans
López es va remuntar al temps dels romans, concretament al tractat de l'Ebre de l'any 226 abans de Crist, per dir que els romans ja van iniciar, des de Tarragona, "la unitat de la península ibèrica". Després va fer un salt en el temps per fer esment l'imperi Carolingi i la Marca Hispànica, al segle VIII i de la "unitat dels regnes cristians" al segle XI. D'aquest període va voler remarcar que el comte de Barcelona va rendir vassallatge a Sancho III l'any 1035 i que el 26 de maig de 1135, en motiu de la coronació d'Alfons VII de Castella, el comte de Barcelona el reconeix com Imperator Totius Hispaniae.
Pel que fa al Setge de Cambrils, Isaac López va repassar la cronologia dels fets i va anar citant els diferents cronistes del Setge. En aquest sentit, Isaac López va dir que "els catalans no anaven contra el rei espanyol, anaven contra els traïdors". També que els Terços, l'exèrcit castellà, que travessava Catalunya en la seva lluita contra França estava format per mercedaris vinguts de molts països i que no respectaven res del territori per on passaven i això també va ser un detonant de la revolta dels catalans. López també va repassar la historiografia posterior al segle XVII fins arribar a meitats del segle XX en la que s'havia fet esment de la Guerra dels Segadors. Posteriorment es va obrir un debat amb els assistents, una seixantena de persones, en el que es van sentir frases com que "moltes vegades són els dirigents els que empenyen la població" i que aquests dirigents, citant el cas dels Pujol, "intenten tapar les seves corrupteles demanant la independència de Catalunya"