S'inaugura l'exposició "Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciència", el primatòleg descobridor del Floquet de Neu
 |
| Plafó que explica la tasca de recerca que va realitzar Jordi Sabater Pi |
Lexposició "Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciència", produïda per lIPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a partir del material dipositat a la Col·lecció Sabater Pi a la Universitat de Barcelona-Parc Científic de Barcelona, es va inaugurar, ahir al vespre al Museu Molí de les Tres Eres de Cambrils. La mostra, que sinclou dins del programa de lAntena del Coneixement del Campus Extens de la URV a Cambrils i compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i de lAjuntament de Cambrils, es podrà visitar fins el dia 26 de març.
Un científic enamorat dÀfrica
Aquesta mostra inclou magnífics dibuixos de Sabater i Pi i posa de manifest la ingent tasca de recerca realitzada per aquest científic. Amb les seves investigacions va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que actualment lIPHES complementa investigant el seu comportament cognitiu en general que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l'esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica. A través de diferents plafons, amb moltes imatges fotogràfiques, sefectua un recorregut per la vida científica de Jordi Sabater i Pi des que el 1939, quan ell teia 16 anys, la seva família es trasllada a viure a Fernando Poo, a lÀfrica, una illa que actualment sanomena Bioko, fins a les seves últims reflexions.
Entremig, el visitant pot gaudir, duna manera amena i molt didàctica, de quins han estat els moments claus de la seva carrera. Per exemple, quan comença a dibuixar els fang, el 1941, una tribu amb la qual estableix una veritable amistat i daquesta manera es dedica a preservar el seu llegat. El seu art, però, donarà un salt el 1946, quan agafa volada i la seva obra es reconeguda gràcies a un encàrrec que rep de James Chapin, conservador daus de lAmerican National Museum de Nova York, que queda impressionat per la qualitat dels dibuixos que li envia sobre un petit ocell. Serà així com el mateix Chapin li proposarà du a terme un estudi de goril·les i ximpanzés, la qual cosa li va propiciar treballar per a la National Geographic Society.
Estudi dels grans primats i observació naturalista
El 1950 sen va a lÀfrica occidental a investigar sobre els grans simis, on enceta un capítol innovador en lestudi dels grans primats i lobservació naturalista, un camí que seguiran més tard Georges Schaller, Diane Fossey i Jane Goodall. El 1958 es nomenat director del Centro de Adaptación y Expermentación Zoológica de Ikunde, des don treballarà per institucions tan prestigioses com la National Geographic Society, la Delta Regional Primate Research Center de Louisiana o la New York Zoological Society. Durant aquest període té lloc el seu descobriment més important: lús dinstruments per part dels ximpanzés, recerca que serà publicada per la revista Nature el 1969, en un moment en què a lEstat espanyol no es reconeix gens la tasca dels científics.
El 1966, Floquet de Neu entra a la vida de Sabater i Pi, un insòlit goril·la que serà portada al National Geographic Magazine. Dinou any després, el 1985, el primatòleg sinstal·la a viure a Barcelona, on funda la càtedra de Psicologia animal a la Universitat de Barcelona, consolidant així una vida plena de grans descobriments, encara que aquí sigui menys conegut que a països com el Japó o els Estats Units.
 |
| Un moment de l'acte d'inauguració, ahir al vespre al Museu del Molí de les Tres Eres |