El jaciment del Cavet podria tenir el segon fossat defensiu de la península datat al Neolític
 |
| Els treballs d'enguany se centren en excavar el que podria ser un fossat defensiu |
La campanya d'excavació al jaciment del Cavet, que es va iniciar el passat 9 de novembre i té previst acabar el proper 22 de novembre, se centra, enguany en excavar el que podria ser un fossat defensiu de l'assentament neolític. Els investigadors, membres de l'IPHES, treballen amb la hipòtesi que el fossat va ser construït a linici de lassentament, en el moment de larribada, com a mesura preventiva, però que al cap de poc temps el van abandonar perquè probablement no el necessitaven. És per això que posteriorment el van fer servir dabocador i al seu interior shi han trobat peces de ceràmica cardial del neolític antic. LIPHES seguirà treballant en aquesta línia i si la hipòtesi es confirma el fossat del Cavet seria el segon de la península, després del que hi ha al jaciment Mas dIs dAlacant.
Sílex procedent del Montsant i dels Monegros al jaciment del Cavet
El jaciment del Cavet, des que van començar les excavacions l'any 2006, ha donat molta informació del que seria aquest assentament, fa uns 7.000 anys. El material trobat i la seva anàlisi posterior han permès determinar part dels hàbits alimentaris i d'altres aspectes socials lligats a aquests pobladors. Segons explicaven ahir Josep M. Vergès i Marta Fontanals, codirectors de l'excavació i membres de l'IPHES, el jaciment del Cavet és un cap de pont, un punt d'entrada i d'expansió cap a la península d'aquests pobladors que van arribar per via marítima amb uns vaixells on ja hi duien els seus estris de conreu i el seu bestiar. Des de punts com el del Cavet i d'altres del litoral peninsular, els pobladors van anar penetrant terra endins. Amb el pas dels anys i un cop establerts els diferents assentaments tan de costa com d'interior es van anar establint intercanvis de productes entre les diferents comunitats. I lexcavació que aquestes dies al jaciment neolític del Cavet ha aportat noves evidències en aquest sentit. Concretament, s'han trobat eines de pedra, algunes de les quals han estat confeccionades amb varietats de sílex procedent de zones allunyades daquest territori, com el Montsant i els Monegros.
Segons van explicar Marta Fontanals i Josep M. Vergès, "molt probablement sintercanviava sílex de bona qualitat de linterior per productes del litoral, com poden ser petxines i cargols marins, que eren utilitzats per la fabricació dornaments, que localitzem en jaciments terra endins. Aquesta hipòtesi es basa en labundant indústria lítica recuperada durant la campanya dexcavacions, elaborada amb un ampli ventall de roques locals com la corniana i la quarsita recollides a les rieres que flanquegen el jaciment, però que en el cas del sílex, a més, es troben varietats que procedeixen de zones allunyades de lindret.
Aquestes peces han aparegut en el punt on sha documentat la potència sedimentària més important del Cavet, amb una profunditat duns 3 metres. En aquest dipòsit es documenten les fases més antigues del jaciment, corresponents al neolític antic, moment de larribada a la Península Ibèrica de les primeres comunitats dagricultors i ramaders.
Jaciment de referència
El Cavet és un dels jaciments de referència per a lestudi de larribada i colonització del territori per part daquestes comunitats, constituint un cap de pont primer per a la colonització de les planes litorals i posteriorment, per a la penetració cap a les conques interiors. Daltra banda el fet de disposar duna seqüència sedimentària contínua permet obtenir una relació de mostres per obtenir dades arqueobotàniques, a partir de lanàlisi dels pòl·lens i fitòlits, que donin informació de limpacte sobre el medi que va suposar la roturació de les zones boscoses per a lobtenció de terres de conreu i les activitats agrícoles i ramaderes.
Visita al jaciment
Ahir al matí, lalcaldessa, Camí Mendoza, i el regidor de Cultura, Lluís Abella, van visitar lexcavació acompanyats del director de lIPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Robert Sala; la gerent daquest centre de recerca, Maria Targa, i el director del Museu dHistòria, Gerard Martí.
Lalcaldessa va destacar laposta de lAjuntament de Cambrils perquè es pugui continuar estudiant aquest jaciment i per posar en valor el patrimoni. Recordem que les excavacions al jaciment del Cavet es van iniciar l'any 2006 i es van fer diferents campanyes anuals consecutives fins l'any 2011 en què es van aturar. L'any passat es van reprendre les excavacions.
Per la seva banda, el director de lIPHES va assegurar que el Cavet és un jaciment històric de primer ordre i ha afirmat que la col·laboració entre lAjuntament de Cambrils i lIPHES és un èxit.
Justament enguany es compleixen els 10 anys de recerca en aquest jaciment, des que lany 2006 el Museu dHistòria de lAjuntament de Cambrils va signar el conveni marc amb lInstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Aquesta és la setena campanya dexcavació des de llavors i lAjuntament, a través de làrea de Cultura, hi ha destinat 5.000 euros. El jaciment del Cavet és molt extens i s'hi han localitzat 150 sitges amb material divers de les que en queden encara més de 100 per excavar.
 |
| Detall del fossat amb els operaris treballant |
 |
| Marta Fontanals mostra alguns dels materials trobats en el jaciment del Cavet |