El doctor Pere Mestres enceta el curs de l'Aula de Gent Gran parlant d'un cambrilenc il·lustre: Antoni de Gimbernat
 |
| El doctor Pere Mestres entrevistant a "Antoni de Gimbernat", ahir a la tarda al Casal de la Gent Gran |
Ahir a la tarda, a la sala d'actes del Casal Municipal de la Gent Gran, va tenir lloc la inauguració del curs 2016-2017 de l'Aula de Gent Gran de Cambrils d'Extensió Universitària. L'acte va comptar amb la presència de l'alcaldessa de Cambrils Camí Mendoza, el vicerector de la URV Jordi Tous, el regidor de Cultura Lluís Abella i el president de l'Aula de Gent Gran de Cambrils, Lluís Álvarez.
Sota el títol "Antoni de Gimbernat i Arboç, un gran personatge de la Il·lustració espanyola", el doctor Pere Mestres va ser l'encarregat d'encetar la programació de xerrades que es faran aquest curs. Tal com va recordar Mestres, enguany es compleixen 200 anys de la mort d'Antoni de Gimbernat, nascut a Cambrils el 1734 i mort a Madrid l'any 1816.
Al voltant de la seva figura, tal com va apuntar, s'han preparat un seguit d'actes que es faran al llarg d'aquest mes d'octubre i novembre. En la seva intervenció, el doctor Pere Mestres va fer un exhaustiu repàs per la vida i trajectòria professional del cirurgià cambrilenc, que va néixer en plena Il·lustració, un període de molts canvis i molt important en l'evolució d'Europa. Segons va dir Mestres, "és un segle en el què s'intenten canviar moltes coses en la manera de pensar, en les supersticions, en la ignorància i en la falta de brillantor intel·lectual. Comença a haver-hi interès per la tècnica i la ciència".
Després d'iniciar els estudis inicials a Cambrils i seguir-los a l'escola Sant Joan dels Franciscans de Riudoms de la qual no en queda pràcticament res avui en dia, Antoni de Gimbernat va estudiar a la universitat de Cervera i a Cadis, on va aprendre la cirurgia de la mà del Doctor Pere Virgili. Després d'uns anys de dirigir el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona va ser reclamat pel rei que li proposa fer un viatge de quatre anys per Europa perquè conegués les tècniques més avançades. A la seva tornada va fundar el Reial Col·legi de Sant Carles i va organitzar un Museu Anatòmic-patològic annex al mateix Col·legi. A començaments del segle XIX la seva carrera estava en la màxima esplendor i va presidir tots els col·legis de cirurgia d'Espanya. A més, va tenir una gran influència perquè va apostar per unir la cirurgia, la medicina i l'anatomia. Va descobrir el lligament del canal crural, que rep el seu nom, i va inventar una sèrie d'estris destinats a les operacions quirúrgiques i oculars. També va escriure diverses obres sobre cirurgia en castellà i en anglès i va ser cirurgià de cambra de tres reis d'Espanya.
Després d'un vida plena d'èxits i d'una trajectòria brillant, els darrers dies d'Antoni de Gimbernat van ser molt tristos i desgraciats. El rei Ferran VII va considerar "traïdors" a tots aquells que havien col·laborat amb els francesos, encara que fos perquè complien amb el seu deure. Segons va explicar Mestres, "Gimbernat ho va perdre tot, els seus títols, els seus càrrecs i tots els seus diners. El seu fill Agustí el va acollir a Madrid, on va morir cec. Va patir problemes en la seva estructura mental i també va tenir cataractes. Un dels seus deixebles el va operar, però com no tenia el cap clar, la mateixa nit de l'operació es va treure les benes i això va provocar la ceguesa". Cap a les acaballes de la conferència d'ahir, es va comptar amb l'aparició d'un personatge vestit d'Antoni de Gimbernat (Josep M. Pallisé) que va ser entrevistat pel propi Pere Mestres, per conèixer alguns detalls més de la seva vida.
Programació de xerrades
Pel que fa a la programació de xerrades, aquest mes d'octubre se'n faran tres: el dia 11 el doctor Albiol parlarà sobre la figura de Pere Virgili; el dia 19, Manel Tarés parlarà sobre el segle XVIII i el dia 26, Pedro Otiña també recordarà detalls de la figura de Gimbernat. El dissabte 19 de novembre serà l'acte principal del programa amb una jornada que retrà homenatge a la seva figura. Aquest dia es comptarà amb una sessió de parlaments al matí a càrrec de diferents personalitats arribades d'arreu i, a la tarda, s'organitzarà una taula rodona a càrrec de la Societat Catalana de Cirurgia.