Amanda Pérez: "He vist persones vivint en condicions infrahumanes dins de tendes on guarden el poc que els queda"
 |
| Amanda Pérez amb una família siriana |
La cambrilenca Amanda Pérez va tornar, fa uns dies, de la seva estada com a voluntària al camp de refugiats de Filippiada situat al sud-oest de Grècia, on malviuen centenars de persones, la majoria d'elles infants. Després de la seva experiència, l'Amanda ha volgut fer arribar a revistacambrils.cat algunes de les seves sensacions i vivències que l'han colpit durant la seva estada en terres gregues. A la zona, la cambrilenca ha col·laborat en diferents tasques com repartiment i classificació de roba i menjar, neteja del camp, així com activitats d'oci per a la canalla que hi viu.
Molt impactada a nivell emocional i personal per tot el que ha vist i viscut, l'Amanda explica que, "tot el que he viscut ha estat a Grècia, bressol de civilitzacions i dins d'una Europa que se les dóna de demòcrata, humana, rica, avançada i lliure. He vist 423 persones vivint en unes condicions infrahumanes a més de 45 graus dins d'unes tendes on hi guarden el poc que els queda, en tendes de campanya que aquest hivern no els salvarà de les temperatures sota zero, ni de l'aigua, ni el vent". Pel que fa a la gent que sobreviu als camps de refugiats, la cambrilenca afirma que "hi ha molts nens sense futur, plens de ferides i cicatrius; hi ha mares amb criatures de les que no es poden fer càrrec i que et diuen que s'han tornat boges perquè quan tanquen els ulls no dormen i només senten bombes i imatges terribles. He vist dones embarassades, mig defallides, mal alimentades i donant el pit amb la mirada perduda". A nivell humà, Pérez comenta que, "m'ha fet vergonya veure com persones a les que la guerra els ha pres tot són obligades a fer cua esperant una ració de menjar, una ampolla d'aigua o unes sabates que els hi van dues talles més grans".
De la seva colpidora experiència, l'Amanda afirma que "he plorat molt, perquè no sóc una professional de la cooperació, només una dona moguda per una situació d'injustícia que es va voler posar al costat dels que la vida ha colpejat de manera monstruosa, perquè podria ser jo o podries ser tu. Als 40 anys he vist, per primera vegada, superherois de veritat, de carn i ossos, els porto gravats a foc a la pell i no me'ls vull treure. De molts recordo el nom, d'altres només com em miraven i em donaven les gràcies (sí sí, gràcies, encara gràcies). Ara, des de l'escalfor de casa meva o des de tornar a la feina, sé com a mínim que això no té marxa enrere i que faré tot el que estigui a les meves mans per posar el meu gra de sorra per intentar a que això acabi el més aviat possible. Gràcies a tota la gent de Filippiada per fer-me una mica més humana, per tantes lliçons de vida que intentaré no oblidar mai".
 |
| La cambrilenca juntament amb una xiqueta siriana i una altra afgana |