Informació general

L'euro ja és aquí

Per Lluís Rovira i Barenys

El tan anunciat canvi de moneda s’ha fet amb una naturalitat i, sobretot, amb una rapidesa que pocs pensaven en un principi. I és precisament aquesta rapidesa amb què la gent va voler desfer-se de les pessetes i tenir l’equivalent amb euros el que va provocar, els primers dies, algun que altre problema de subministrament. Els primers dies hàbils del mes la demanda d’euros va ser tan gran que en alguna sucursal bancària es van esgotar i es va veure obligada a treballar novament en pessetes de manera puntual. Passada la primera setmana, però, la situació es va normalitzar i la nova moneda europea ha substituït de ple la pesseta als moneders i bitlleters de tots els cambrilencs.

§ Jordi Pallisé director de la sucursal de La Caixa de la plaça de Marianao “La gent ha estat molt cívica i responsable” §

El petit desgavell produït els primers dies va tenir un preàmbul. Segons comenta Jordi Pallisé, director de la sucursal de La Caixa de la plaça de Marianao, “molts botiguers van fer una acumulació de canvi excessiva. Pot ser per la por de perdre alguna venda van acumular massa canvi els dies previs a l’entrada oficial de l’euro”. Un altre punt d’incidència van ser les informacions aparegudes a la televisió en què es veia, el dia 1 de gener, la gent fent cua a les sucursals del Banco de España, “això va provocar que el dia 2 de gener vingués molta gent a fer el canvi de moneda. També va coincidir el fet de ser dies entre festes que ja de per si hi ha més gent que va al banc”. Segons explica Jordi Pallisé, les oficines de La Caixa van fer, durant aquests primers dies, una tasca pedagògica decisiva explicant a la gent que no tenia per què acumular més diners de l’habitual, “vam ser molt prudents en tot aquest tema i aquesta és una de les claus que va fer que en cap moment ens quedéssim sense euros la primera setmana”, va manifestar. Pallisé valora el procés de canvi de moneda com a “ràpid i cívic. Sense presumir com han fet altres països, aquí s’ha fet el canvi en unes tres setmanes. La gent hi ha col·laborat molt i ha estat molt cívica i responsable. En aquest procés també hi ha hagut una component social ja que hi havia gent que se’n donava vergonya de pagar amb pessetes quan veia els seus amics o amigues que ja pagaven amb euros. El comerciant també ho ha fet molt bé i des de les oficines bancàries l’hem ajudat força. El canvi de moneda ens beneficia a tots i la gent ha entès que és una aposta de futur”

§ Jordi Sancho president de la Unió de Botiguers “Des de meitats de gener gairebé tothom ja paga en euros”§

Per al president de la Unió de Botiguers, Jordi Sancho, el procés de canvi de moneda ha estat millor del que es podia esperar, “els botiguers ens havíem preparat a consciència i estàvem a punt per treballar amb euros”. De totes maneres, Jordi Sancho es mostra sorprès de la rapidesa amb què s’ha introduït la nova moneda i amb què la gent s’ha fet seu l’euro, “la primera setmana gairebé la meitat de les compres ja es feien amb euros. A partir de meitats de mes ja gairebé tothom”. Sancho també destaca el fet que no ha augmentat el pagament amb tarja per part dels clients. Des de la Unió de Botiguers no s’ha tingut consciència de cap entrebanc greu per part de les botigues associades. A excepció de l’escassedat d’euros als bancs els dos o tres primers dies del mes de gener, fet que va provocar que en algun cas s’hagués de tornar el canvi en pessetes, la resta del procés s’ha viscut amb total normalitat. La Unió de Botiguers havia preparat amb antelació els seus associats. Durant l’any 2001 s’havien fet tres tallers d’euro amb manipulació de bitllets i tres xerrades relacionades amb el canvi de moneda. El consell de la Unió de Botiguers cap als seus socis va ser que no es fes el doble calaix i des d’un primer moment ja es tornés el canvi en euros. Passades les primeres setmanes el botiguer ja s’ha anat familiaritzant amb els nous bitllets, “tothom està informat de les mesures de seguretat dels nous bitllets” manifesta Jordi Sancho. El president de la Unió de Botiguers no amaga, però, l’esforç que han hagut de fer els comerciants, “se’ns ha utilitzat una mica com a oficina de canvi”, va comentar.

§ Com s'ha viscut el canvi de moneda§

Amb l’arribada del nou any 2002, ha arribat també la nova moneda europea, l’euro. Passades les dues primeres setmanes de l’any, hem volgut saber com ha viscut el canvi de moneda el sector comerciant de la població.

Entrevistes: Josep Espelta, Raquel Samaniego, Ricard Gallego, Mònica Matas
Fotos: Raquel Samaniego

Josep Seró
Pastisseria-fleca Rec del Molí

“La primera setmana hi va haver els típics problemes d’adaptació a les monedes, tant per part de les dependentes com dels clients, però això no ha sigut cap problema per a la gent. En un principi la gent comprava el pa més en pessetes que en euros, però quinze dies més tard la majoria dels compradors pagaven ja en euros. No hem tingut tampoc cap problema per obtenir els euros, i pel que fa a la gent tampoc ha tingut gaires problemes, la gent gran potser és la que té una mica més de dificultat però en general tot bé”.

Ramon Blasco
Carnisseria Iriarte (mercat del Pòsit)

“Aquí els únics problemes que hi ha hagut han sigut els normals en aquesta situació, tant jo com la gent que ve a comprar ens hem hagut d’adaptar a la nova moneda. Aquí al principi la pesseta era la moneda que més s’utilitzava, però a poc a poc la població es va acostumant a l’euro. Una anècdota és que quan una dona francesa que va venir a comprar aquí i que va pagar en pessetes, en tornar-li el canvi en euros la dona va dir que aquelles monedes no servien a França. No hi ha hagut cap tipus de problema per aconseguir els euros, només la falta de pràctica ha estat l’únic problema”.

Eduard Garcia.
MG Foto.

“No hem trobat cap mena de dificultat amb l’arribada de l’euro, l’únic és el fet de tenir doble caixa, que fa endarrerir els comptes. En aquestes dues setmanes ens hem convertit una mica en banquers, ja que la gent venia a demanar canvi. L’evolució ha estat ràpida, la majoria de població paga ja en euros. L’anècdota més bona ha sigut la d’una senyora que va venir a carregar el mòbil amb 5.000 pessetes però les volia en euros, 30 aproximadament, i no volia la targeta que estava en pessetes, sinó la d’euros i al final es va sortir amb la seva. La gent no ha augmentat l’ús de la targeta de crèdit, les dades són si fa o no fa les normals per a aquestes dates. Per aconseguir els euros no hi ha hagut cap problema, la caixa amb què treballem ens els va donar quinze dies abans d’acabar l’any”.

Àngels Pijuan
Radikal Esports

“L’arribada de l’euro no ha sigut cap dificultat aquí. En un principi es pagava més en pessetes, però cada dia hi ha més gent que paga en euros. El que més em va sorprendre va ser quan un noi d’uns setze o disset anys, el primer client a qui vaig tornar el canvi en euros, que em creia que estaria més entès que jo en aquest tema, em va dir que ell no s’entenia amb tot això. Pel que fa als pagaments amb targeta no s’ha notat un creixement, s’ha mantingut. Pel que fa a obtenir euros, no hi ha hagut cap problema, el banc va avisar unes setmanes abans i vam anar a buscar-los sense problemes. Aquí amb els canvis no hi ha hagut problemes, l’únic que el que abans no importava, com 1 o 2 pessetes, ara sí que els cèntims d’euro importen”.

Pedro Rodríguez
Restaurant El Portal
“Ni jo, el propietari, ni el cambrer que treballa aquí, hem tingut cap dificultat amb l’euro, ja que ja teníem les caixes registradores amb euros des de l’any passat. L’evolució del pagament ha sigut progressiva, al principi la majoria eren pessetes i a poc a poc l’euro va guanyant terreny. En el que més es nota que la població encara no està del tot acostumada a la nova moneda és en les propines, ja que es pensen que deixen molt i en realitat no ho fan. Aquí sí que hem notat un petit augment del pagaments en targeta, ja que la gent està més confiada. A l’hora d’obtenir els euros al banc sí que hem tingut alguna que altra dificultat. Els clients no han tingut cap dificultat tampoc.”

Carme Parras
Farmàcia Cañas

“En aquesta farmàcia no hem trobat cap dificultat ja que, l’ordinador que tenim ens fa totes les operacions i ens diu el canvi, en euros i en pessetes, que hem de tornar als clients. La pesseta ha destacat els primers dies, però a partir, més o menys, de la segona setmana de gener l’euro ha començat a tenir un paper important. De fet anecdòtic no n’hi ha hagut cap, però el fet que la gent gran et deixi el moneder perquè agafin els diners o l’equivocació de monedes és el més freqüent. Aquí la majoria de clients paguen al comptat, es poca la gent que opta per la targeta de crèdit. Per aconseguir els euros no hem tingut dificultat, ni tampoc ha suposat gaire dificultat per als clients”.

Amparo García
Tot a 100
“Aquí no hem tingut cap tipus de dificultat per adaptar-nos a la nova moneda. Al principi les dues monedes es feien servir més o menys amb el mateix tant per cent, però la segona setmana l’euro ja superava la pesseta. L’anècdota és que tinc al·lèrgia als euros, que com ja s’ha comentat pels mitjans de comunicació és una cosa bastant típica entre la població femenina, i he de portar guants de goma. Sí que hem tingut algunes dificultats per aconseguir els euros, ja que els bancs no tenien les provisions necessàries per canviar a euros les pessetes. Els clients han tingut el problemes típics, sobretot la gent gran que no s’acaba d’entendre amb el canvi, però en general no tenen cap més problema”.

Maria Cabré
Llibreria Serra

“Tant nosaltres com la clientela que ve a comprar diaris o articles semblants no hem tingut cap problema per a l’euro. És curiós que la majoria de gent de seguida va començar a pagar amb euros. Tot i que al començament encara hi havia gent que pagava en pessetes cada dia són més els que opten per la nova moneda europea. No hem notat cap augment de l’ús de la targeta de crèdit, més aviat al contrari. Al banc no hem tingut cap problema a l’hora d’obtenir els euros. Els clients joves no han tingut cap dificultat per adaptar-se a l’euro, a la gent gran sí que li ha costat una mica més l’adaptació, però a poc a poc i amb paciència s’acostumaran a comprar els diaris, els bolígrafs, els llibres, etcètera, en euros”.

Comenta aquest article