L'aleví masculí del Cardenal Vidal i Barraquer queda tercer a les finals A de Catalunya de bàsquet
 |
| Equip aleví vermell del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer |
El passat diumenge 29 de maig, l'aleví masculí vermell del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer va disputar les Finals Nacionals A de Catalunya de basquetbol a Sabadell. Després de quedar campions de Tarragona, els cambrilencs van aconseguir quedar tercers de Catalunya.
En aquesta cita es trobaven els sis millors equips alevins escolars de Catalunya. Es van formar dos grups de tres equips, es jugaven dos partits i depenent de la classificació d'aquest triangular, a la tarda es jugaven els encreuaments per decidir la posició final.
El primer partit va enfrontar als cambrilencs contra els CNB Vilanova. Desprès del nervis típics d'una cita tant important, els del Vidal i Barraquer van imposar el seu físic i la seva defensa intensa i van passar per damunt del Vilanova. Van guanyar totes les parts (parcials 15-8;21-14;17-5;30-13) pel resultat de 12-4 (tanteig en punts de 83 a 40 a favor).
El següent partit era davant l'Escola Andersen de Barcelona. Donat que aquest equip també havia guanyat al Vilanova, feia que estigues en joc la primera posició del grup i sobretot el pas a la final. El partit començava molt malament, a un primer quart clar a favor de l'Escola Andersen per 35-10. Tot va canviar radicalment a partir d'aquí. Els cambrilencs van canviar l'actitud i van començar a créixer i a creure (tònica de tota la temporada on l'equip ha anat amunt a base de treball i esforç). Van guanyar el segon i el tercer quart, 4-20 i 13-19. A l'últim quart es decidiria qui jugaria la final de Catalunya, ens servia l'empat, però es va perdre per 26-23 amb un quart preciós on els dos equips van anar al màxim i on cap es mereixia perdre. Amb els parcials a la mà, el resultat final va ser de 8-8. Com que tots dos havien guanyat al Vilanova per 12-4 es va decidir desfer l'empat i per punts va guanyar l'Escola Andersen, 78 per a ells, 72 per als de Cambrils.
Es van viure moments de màxima tensió quan els encarregats de la competició es van tancar a decidir quin dels dos equips guanyava el partit. Potser massa cruel per uns nens que s'havien deixat la pell al camp, i una prórroga hagués estat el més just. També cal dir que era una papereta difícil pels organitzadors,ja que durant aquest any hi han hagut tres reglaments diferents. Un durant la lliga regular del Consell del Baix Camp, un altre a la final de Tarragona i per últim, el que s'ha aplicat a les Finals de Catalunya. En definitiva, són nens i és difícil explicar el perquè d'aquesta decisió que els deixava sense una final que per joc es mereixien i que un mal primer quart els feia perdre als punts. Difícil també pels entrenadors i responsables que es van desplaçar a Sabadell, per aixecar els ànims d'uns nens enfonsats i que en tres quarts d'hora es jugaven el partit per quedar tercers o quarts de Catalunya.
Partit pel tercer o quart lloc
Aquest partit, contra l'Escola Albert i Vives de Lleida, va ser dur. Els cambrilencs eren superiors en joc i nivell, però els ànims estaven per terra. El primer quart es va salvar quedant empat a 16. Al segon, desprès d'animar als jugadors que estaven a la banqueta i fer veure que el tercer lloc era també un premi a la temporada, es va guanyar per 12-17. Res a veure, amb el que passaria desprès, el tercer quart es va perdre amb triple a l'última jugada quan en aquest període sempre havia anat per davant el Vidal i Barraquer, 11-12. Tornaven a jugar-se el partit en l'últim quart, els cambrilencs destrossats físicament i mentalment desprès de l'esforç que portaven fet en dues hores nefastes, van saber sobreposar-se. Desprès d'anar perdent tot el quart, dos minuts màgics i amb un esforç i lluita admirables, van donar el tomb la partit i van guanyar per 17-18. Per aconseguir guanyar per un total de 7-9 i aconseguir la tercer lloc de Catalunya.
Cal remarcar l'esportivitat viscuda durant tot el torneig i, sobretot, les paraules de molts dels entrenadors del altres equips, reconeixent que els nostres nens havien fet un joc magnífic i que es mereixien molt més. No fa falta dir res més, amb el pas del temps els nostres nens recordaran que un dia van quedar tercers de Catalunya i d'això s'ha d'estar orgullós. Com també recordaran l'experiència, la temporada magnífica, el reconeixement pel seu joc de tota l'organització i la feina d'entrenadors, responsables del club i familiars per aixecar els ànims i aconseguir la tercera posició. Ells saben l'esforç i treball que els hi a costat aconseguir això i sobretot, als nostres petits, els hi queda molt de temps per seguir aprenent i gaudir del bàsquet.