La suavitat meteorològica d'aquest hivern modifica els hàbits dels ocells aquàtics i marins al litoral cambrilenc
 |
| Estol de gavines a la platja del Regueral, ahir a la tarda |
El 2016 està sent un hivern suau tant meteorològicament com en termes dhivernada docells aquàtics i marins. I això, en el cas de Cambrils i a diferència daltres anys, ha suposat que el nombre docells marins procedents daltres indrets de la Mediterrània hagi estat molt alt i hagi disminuït els que provenen de latituds septentrionals. La gavina capnegra (Larus melanocephalus), protegida, ha presentat concentracions de centenars dexemplars en gairebé tots els ports de les comarques de Barcelona, arribant fins als 20.000 exemplars a lAmpolla (Baix Ebre) o als més de 15.000 a Cambrils. Per contra, no arriben a la nostra costa espècies procedents de latituds septentrionals donat que els hiverns són més suaus en aquests indrets.
Hivern suau
Durant la hivernada, safegeixen a les poblacions sedentàries aquelles que passen la temporada freda a les nostres latituds. En un hivern fred, Catalunya acull grans quantitats despècies aquàtiques i marines procedents dEuropa central i septentrional, així com algunes de la Mediterrània Oriental. No obstant, cada cop més algunes espècies modifiquen els seus hàbits i es detecten menys espècies rares o escasses, de distribució molt septentrional, que no arriben a baixar a les nostres latituds degut a la benignitat de lhivern als seus climes.
Per estudiar lefecte de les temperatures en els ocells, i ponderar també lefecte que té la gestió local de cada espècie, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat duu a terme el cens hivernal. Tot i que encara no es disposa de totes les dades, les evidències observades permeten fer-ne una primera anàlisi.
Menys gavians i gavines del nord, però més de lest de la Mediterrània
Una de les aus associades amb la costa és el gavià argentat (Larus michahellis), una espècie no protegida. Molts daquests gavians són locals i nien abundantment a la costa Brava, al delta de lEbre i també en zones interiors de Catalunya. El 2016 la població hivernal sha reduït en alguns indrets fins un 30% respecte el 2015. Aquest descens satribueix més a la manca dimmigració dexemplars forans que a una disminució de la població reproductora. Així, enguany shan censat 6.491 gavians argentats a les Illes Medes (9.428 el 2015); 1.874 al port de Barcelona (3.093 el 2015), i 1.186 al Parc Natural del Cap de Creus (1.498 el 2015).
La gavina riallera o vulgar (Chroicocephalus ridibundus), que tampoc és una espècie protegida, i procedeix del nord i centre dEuropa, mostra resultats variables segons les zones. El número dexemplars ha baixat un 15% al port de Tarragona (2.095 per 2.460 el 2015) però sha incrementat un 25% a les comarques de Lleida (2.605 individus per 2.080 el 2015). Al port de Barcelona, la seva presència ha augmentat un 50% (5.384 per 3.611 el 2015). Totes aquestes xifres se situen dintre dels marges de variabilitat normal daquesta espècie, que es distribueix àmpliament a lhivern. Per contra, i a diferència daltres anys, el nombre docells marins procedents daltres indrets de la Mediterrània ha estat molt alt, tal com ja s'ha apuntat anteriorment.
Espècies marines amenaçades
Aquestes gavines de les costes de Tarragona han coincidit en el temps amb el que sembla ser gairebé tota la població mundial de baldriga balear (Puffinus mauretanicus), que sha vist a tot el litoral català el gener de 2016, des del Cap de Creus a les Terres de lEbre. Justament a lentorn del delta de lEbre, i fins el Baix Camp, shan produït concentracions no vistes des dels anys 90 de fins a 4.400 exemplars junts, alimentant-se de peix blau a poca distància de la costa. Cal tenir en compte que la població mundial de lespècie no supera els 10.000 individus. Moltes de les zones protegides marines catalanes tenen com a una de les espècies bandera aquesta baldriga. Durant el mes de gener, es prepara per a a cria a les costes catalanes i el mes de febrer comença a visitar el seus nius a les illes Balears, fent palesa la interconnexió entre les dues zones.
2 de febrer, Dia Mundial de les Zones Humides
Aquest passat dimarts, 2 de febrer, es va celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides, que commemora la signatura del Conveni Ramsar per a la protecció i ús racional dels aiguamolls signat el 2 de febrer de 1971 a la ciutat iraniana de Ramsar. Aquesta diada té com a objectiu divulgar el valor daquests espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, a la vegada, dels més fràgils i amenaçats.
La Convenció sobre les Zones Humides és un tractat intergovernamental que proporciona el marc per a lacció nacional i la cooperació internacional per a la conservació i lús racional dels aiguamolls i els seus recursos. LEstat espanyol la va ratificar lany 1982, i actualment disposa de 74 llocs Ramsar amb una extensió protegida de 303.090 hectàrees, dels quals 4 corresponen a Catalunya: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (39.979 ha), Aiguamolls de lEmpordà (4.784 ha), llac de Banyoles (1.033 ha) i delta de lEbre (7.736 ha) amb una superfície total de 53.532 ha.