L'Arxiu i el Museu d'Història publiquen la versió virtual de l'exposició "1911. Sobreviure a la tempesta"
 | |
| Cartell de l'exposició produïda l'any 2011 |
A través daquests testimonis recollits i de les notícies darxiu i de premsa, l'exposició mostra les circumstàncies meteorològiques que van provocar el temporal, les conseqüències que va tenir sobre els pescadors que la van patir, les nombroses reaccions de solidaritat que va generar i les condicions en què vivien i treballaven els pescadors a inicis del segle XX. Lexposició dedica una atenció específica a Cambrils, amb un plafó dedicat a la situació del barri de la Platja de Cambrils el 1911, el desenvolupament de la tempesta al municipi, com van maniobrar els pescadors cambrilencs per evitar ser víctimes, el balanç de víctimes mortals i materials i les conseqüències personals, familiars i econòmiques.
Al llarg daquests 5 anys, l'exposició ha itinerat per 16 poblacions del país i l'han vist 56.476 persones. A més, aspectes de la recerca shan anat donant a conèixer a través del bloc Memòria viva del temporal. Ara, la seva publicació virtual incorpora un nou mitjà a la difusió de les circumstàncies i conseqüències daquella gran tempesta. Mentrestant, la recerca continua oberta a noves dades i testimonis.
A més, lArxiu Municipal de Cambrils també dedica el Document del mes de febrer al temporal de 1911, a través dun poema que cap el 1945 va escriure el germà Lluís Adrià, una persona molt vinculada a la vida cultural del col·legi de La Salle.
La tempesta de 1911
Entre el 31 de gener i el 3 de febrer de 1911, aquest gran temporal va sacsejar les costes catalanes i valencianes de nord a sud. Va provocar més de 140 morts i grans destrosses materials sobre les embarcacions. Probablement va ser lúltima gran tempesta que va castigar una flota que encara utilitzava la navegació a vela. Va portar a debatre les condicions en què vivien i treballaven els pescadors i les seves famílies i, en moltes poblacions, va obrir o intensificar la reclamació dunes instal·lacions portuàries que oferissin refugi a les embarcacions en cas de tempesta. A llarg termini, aquestes reclamacions van fer possible la construcció dels ports de Cambrils, dArenys i de Peníscola, entre altres.