Cultura

El cambrilenc Ignasi Cristià guanya el concurs d'idees per al Museu Casteller de Valls

Per Berta Ruiz

Imatge de la proposta multimèdia presentada per l'equip d'Ignasi Cristià per al Museu Casteller de Catalunya (imatge extreta de la web de la Coordinadora de les Colles Castelleres de Catalunya)

La proposta presentada per l'equip liderat pel cambrilenc Ignasi Cristià ha estat la guanyadora del concurs d'idees convocat per l'Ajuntament de Valls per a la redacció del projecte museogràfic del futur Museu Casteller de Catalunya que s'està construint a Valls. El passat 8 de gener, el jurat feia pública la idea guanyadora i l'alcalde de Valls –Albert Batet– ho anunciava durant l'obertura de l'exposició pública a la Sala Sant Roc de l'IEV que mostra les cinc propostes finalistes del concurs d'idees.
Tal com ha explicat Ignasi Cristià a revistacambrils.cat, "es va convocar un concurs per fer la nova museografia del Museu Casteller. Es van presentar 18 empreses, d'aquestes se'n van triar cinc que van desenvolupar el projecte per fer la proposta museogràfica i, finalment, el nostre projecte ha resultat el guanyador". La idea seleccionada, presentada amb el lema "Un castell en tres actes", explica el món casteller a través d'un relat expositiu dividit "en tres actes com si fos un fet dramàtic", és a dir, amb una introducció, nus i desenllaç. De fet, el projecte parteix dels principis fonamentals del fet casteller, glossats per Josep Anselm Clavé amb el lema "Força, equilibri, valor i seny".

Instal·lació multimèdia dividida en tres actes: "força, equilibri, valor i seny"

De la proposta en destaca una espectacular instal·lació multimèdia, al final del recorregut museogràfic, que reprodueix un castell i fa sentir l'emoció i l'alegria de descarregar-lo amb l'ús d'audiovisuals sensorials. Abans però el visitant s'endinsarà al museu i també ho farà amb un primer audiovisual de grans dimensions, en una sala que connectarà dues plantes de l'edifici i que crearà un efecte escenogràfic sorprenent. Segons Cristià, "al primer acte es parla del valor i intenta retransmetre a l'espectador l'essència d'un castell a través d'un audiovisual. A més, la perspectiva del visitant serà com la que s'observa des d'un balcó d'una plaça durant una diada castellera. El que s'exposarà serà el repte de construir i carregar un castell, amb el valor i coratge que això implica".
El segon acte està dedicat al seny i l'equilibri. En aquest àmbit es presenta l'avenç del fenomen en termes de consolidació històrica, expansió, perfeccionament tècnic i el paper de la ciutat de Valls com a bressol del fet casteller. Tal com ha apuntat Ignasi Cristià, "en aquest punt fem una mena de pinyes dels castells que guiaran al visitant pel recorregut, amb panells dinàmics i visuals, creant una estructura orgànica en moviment". Finalment, el tercer acte i el més important, està dedicat a la força i acaba amb la instal·lació multimèdia que mostra l'explosió d'alegria i d'emoció quan es culmina el castell amb l'audiovisual immersiu i sensorial. "Se situarà en un espai on estava previst un auditori i el convertim en un espai audiovisual a tall de conclusió", ha afegit Cristià.

Currículum d'Ignasi Cristià

Entre els projectes museogràfics realitzats per Ignasi Cristià, nascut a Cambrils, destaca el seu disseny al Museu de la Cultura del Vino Dinastia Vivanco a Briones (La Rioja, 2004), premi The Best of Wine Tourism que atorga The Wine Capitals. També sobresurten exposicions temporals com «L'Imperi Oblidat» al CaixaFòrum dedicada a l'imperi Persa amb peces procedents del British Museum, el Museu del Louvre i el Museu Nacional d'Iran (2006), o «Sibil·la: cant, mite i tradició» a la Fundació Sa Nostra de Palma de Mallorca (2008). Actualment, dirigeix la museització del conjunt monumental de la Cartoixa d'Escaladei i està redactant el projecte museològic i museogràfic per al pavelló de Sant Salvador del recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona. L'equip està format per Jordi Miras en continguts, el creatiu Iago Blasi (Laus de Plata 2012 en la categoria de documentals audiovisuals), l'il·luminador Jordi Moya i la dissenyadora gràfica Lali Almoncid.
El jurat

El jurat ha destacat la qualitat de les cinc propostes finalistes que ha valorat en base, d'acord amb el plec de clàusules, l'originalitat i innovació de la museografia, la utilització de material audiovisual i tecnològic, l'interiorisme, l'optimització del manteniment i les activitats i tallers que acollirà el futur Museu Casteller. El jurat del concurs d'idees l'han format Carles Duarte, escriptor, director de la Fundació Carulla i president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts; Antoni Laporte, consultor cultural i director d'ARTimetria; Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona; Antoni Bover, doctor de la UPC en Comunicació Visual en Arquitectura i Disseny i coordinador del Laboratori d'Imatge Generat per Computadora del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la mateixa universitat; Joan Tous, president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Tarragona i Josep M. Cortés, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. La mesa l'ha presidit l'alcalde i també n'han format part el director del Museu de Valls, el secretari, l'interventor i la cap dels serveis jurídics del consistori.

L'equip guanyador rebrà com a premi del concurs d'idees 15.000 euros i se li podrà encarregar per 130.000 euros la redacció i direcció del projecte museogràfic del futur Museu Casteller.
Horaris de l'exposició
L'exposició amb les cinc propostes finalistes es podrà visitar fins el proper 24 de gener de dimarts a dissabte de 19h a 20:30h i els dissabtes i diumenges de 12h a 14h a la Sala Sant Roc (C/Jaume Huguet, 1). L'exposició mostra les cinc propostes finalistes, en concret les que han presentat les firmes Ámbito Cero (amb el lema Caelum), Ignasi Cristià (Un castell en tres actes), Produccions Culturals Transversal (Força, Equilibri, Valor + Seny), Julia Schulz-Dornburg&Eurecat Fundació Alira (Blat i Oli) i Varis Arquitectes (Tocant el Cel).

Comenta aquest article