Josep-Lluís Carod-Rovira: "Amb memòria i voluntat podem ser el que vulguem, per exemple, un poble lliure"
 |
| Josep-Lluís Carod-Rovira i l'alcaldessa, Camí Mendoza, col·locant la corona de flors al Portal |
El cambrilenc Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra, va ser la personalitat convidada a la commemoració del Setge de 1640 d'enguany, que es va celebrar ahir al matí al Portal. Amb un discurs clar i contundent, Carod-Rovira va repassar els tràgics fets del Setge de Cambrils i ha deixat anar algunes reivindicacions tant en l'aspecte local com en el nacional. Una primera reivindicació, tot just iniciar el seu discurs, és la de recuperar la terminologia catalana respecte les autoritats locals, "els noms d'alcalde, regidor, ajuntament, provenen de la corona castellana. Els noms propis catalans són comú, universitat, batlle, paer, jurat, cònsol, conseller,.."
Una placa commemorativa col·locada l'any 1931 a la muralla de Cambrils
Dins el repàs històric del Setge, que Carod va qualificar de "massacre" i del seu recordatori, ha fet esment a la col·locació de la placa que es va posar a la muralla, al costat del Portal, el 27 de setembre de 1931 a càrrec del grup catalanista Palestra i va recordar que la muralla de Cambrils s'havia començat a construir l'any 1359 i que s'havia enllestit el 1406. La placa que recordava el Setge va ser tapada amb guix durant els anys del franquisme "però en els darrers temps de la dictadura, aquesta apareixia misteriosament destapada per mans anònimes que en reivindicaven el record, fins que era novament coberta per les autoritats del règim i descoberta pels qui n'eren contraris. Alguna cosa hi tenim a veure algú dels que estem aquí". Pel que fa a l'episodi del Setge, Carod va recordar que els defensors de Cambrils, amb gent vinguda de poblacions del voltant, eren entre 3.000 i 4.000 persones mentre que les tropes castellanes eren prop de 25.000 homes, "amb soldats d'infanteria, cavalleria i peces d'artilleria. La desproporció és absoluta, de manera que els catalans, en no poder resistir més el setge, amb problemes d'armament, menjar i aigua, acaben per donar-se oficialment i l'exèrcit enemic es compromet a respectar-los la vida. Al final, centenars de milers són degollats, els caps militars penjats i el batlle i consellers municipals morts a garrot vil i el cos penjat també a la muralla". En aquest punt és on Carod va reivindicar que s'hauria de fer una recerca històrica per conèixer el nom del batlle i dels consellers i va afegir que "els cognoms d'Armengol, Vilosa i Bertrolà ja no es troben a la guia telefònica de Cambrils de l'any 2015. Ara hi ha uns altres cognoms vinguts d'altres llocs però que són cambrilencs i catalans perquè els que els porten han decidit viure aquí. És cambrilenc i català qui ho vol ser".
"En realitat Espanya no s'ha sentit mai Catalunya com a pròpia"
En el seu repàs històric Carod va recordar que el Setge de Cambrils va ser un episodi de la Guerra dels Segadors i que anys més tard, el 1659, va culminar amb el Tractat dels Pirineus pel qual unes quantes comarques catalanes van quedar annexades al regne de França, "és curiós que cap govern espanyol de la ideologia que sigui no hagi reivindicat mai la reunificació nacional de Catalunya i en canvi sí que reclamen Gibraltar. En realitat Espanya no s'ha sentit mai Catalunya com a pròpia".
Josep-Lluís Carod-Rovira va llegir una part de l'article amb el que va guanyar el primer premi periodístic "Cambrils" concedit per l'ajuntament cambrilenc l'any 1980 en el que destacava la personalitat turística de la nostra població i ho lligava al "gest de Cambrils", en referència al Setge, on reivindicava que la història local estigui present en tot el que fa referència al turisme.
Després de tornar a fer referència als assassinats perpetrats per les tropes castellanes a Cambrils que, segons va dir, "no van tenir la repercussió mediàtica dels crims de guerra dels Balcans, ni de les atrocitats d'estat islàmic, ganivet en mà, envoltant el coll de persones desarmades, però la crueltat és la mateixa". Carod va continuar dient que 400 anys més tard, "és bo que els pobles no perdin la seva memòria col·lectiva i tinguin un record per aquells que van morir defensant-los, com a única prova de que la seva mort no vaser inútil. Sense història no som més que un simple punt en un mapa de carreteres. Amb memòria i voluntat podem ser el que vulguem. Per exemple, un poble lliure". Carod va acabar el seu parlament amb un "Cambrilencs i cambrilenques, visca la terra".
Camí Mendoza, alcaldessa, "A Catalunya no ens calen els Borbons"
Abans de la intervenció de Josep-Lluís Carod-Rovira va ser el torn de l'alcaldessa, Camí Mendoza, que va fer un discurs introductori en el que es va referir a que els cambrilencs tenim memòria per saber qui ens ha fet mal i per saber qui no compleix les seves promeses, "a Catalunya no ens calen els Borbons, ja no ens fan por els enemics". Mendoza va reclamar "un país lliure i pròsper".
Després dels parlaments va ser el torn de la Coral Verge del Camí que va oferir un breu repertori que va cloure amb Els Segadors. A continuació van actuar els diferents grups del Ball de Bastons de Cambrils i, per tancar l'acte, els elements festius de la colla gegantera Tota l'Endenga. En el recorregut inicial des de la plaça de la Vila fins a la plaça del Setge també hi van participar els Diables Cagarrieres.